CUANDO FALLA LA GRAVEDAD
When gravity fails
(1987)

George A. Effinger

Editorial:
Martínez Roca (1989)

Col.lecció:
Gran Super Ficción

Núm: ---

Pàgines: 225

Sèrie:
Trilogia Ciberpunk

Lectures relacionades:
Un Fuego en el sol
El beso dell exilio

El que m’hagi llegit aquest llibre és a causa d’una circumstància accidental. Per una banda la Trilogia Ciberpunk escrita per G.A. Effinger no m’havia atret mai especialment i de fet no m’havia plantejat comprar-la, tan per l’elevat preu del seu primer volum –el que ens ocupa- com pel fet evident que estava descatalogat. Però per aquelles coses de la vida el vaig trobar en un mercat de llibres antics per 1 €. I es clar, el meu afany de col·leccionista va poder més que el meu sentit comú que em deia: “Eloi, encara tens una trentena de llibres a la cua per llegir… perquè en vols un altre?”. En fi, que per aquest preu, tonto jo si no me l’hagués agenciat. Tanmateix,  sóc un admirador de pràcticament tot el que treia Martínez Roca i també òbviament de les cobertes de Luís Royo. Sempre he trobat curiós i impactant les cobertes de noies escassament vestides que no tenien res a veure amb l’interior del llibre. Resumint i per anar al gra…ara ja tinc la trilogia completa.

Cuando falla la gravedad és una novel·la ciberpunk. Aquesta definició no és gratuïta. Potser sí que Neuromante –per cert que la tinc enterrada literalment al fons de la pila de pendents- va donar el tret de sortida al moviment del mateix nom  però novel·les com aquesta són les que van consolidar i atreure al lector als universos basats en aquesta corrent dels 80. Dels 80? Bé, ara sembla que certs autors britànics –llegeixi’s aquí, Richard Morgan- o fins hi tot d’espanyols com Rodolfo Martínez podrien fer-la ressuscitar de forma contundent i millorada.

Effinger ens dóna els ingredients clàssics d’aquest subgènere de la ciència ficció: Futur caòtic, societats desestructurades, estats i nacions que creixen, que s’uneixen, que cauen, que es separen; implants informàtics o electrònics que potencien parts del cos humà; i sobretot un ambient cosmopolita i violent. Ens trobem al Budayén, els barris baixos d’una ciutat qualsevol del món… islàmic. Sí, perquè si Effinger ha creat quelcom d’original en aquesta trilogia és que les novel·les no estan ubicades a la típica metròpoli occidental, si no en ciutats de majoria musulmana. I és curiós com l’autor compagina la tecnologia amb la cultura i religió islàmica. És un punt al seu favor.

Cuando falla la gravedad barreja dos gèneres molt marcats com són la novel·la negra i la ciència ficció. En realitat l’autor ens ha escrit una novel·la de detectius però utilitzant la tecnologia ciberpunk al servei d’aquesta. L’argument gira al voltant d’una sèrie de misteriosos assassinats que estan fent tremolar la precària estabilitat del Budayén. Prostitutes assassinades, macarres sospitosos, capos mafiosos que amaguen coses, espies amb implants de personalitat… tot això i més es pot trobar en el barri i Marîd Audran, un supervivent dels barris baixos que actua de forma independent serà la persona que involuntàriament es trobarà enmig de tot plegat i el que haurà de portar la investigació mentre es preocupa d’aixecar-se cada matí amb el cap sobre les espatlles.

Audran és el personatge que condueix la novel·la. La resta són comparses que actuen al voltant d’ell, algunes per ajudar a mantenir la tensió o la intriga, altres com a simples decorats amb cames que transmeten la idea de societat corrupta, degradada i mantinguda viva en part gràcies al progrés tecnològic. Audran és l’eix vertebrador per on l’autor ens introdueix a l’ambient de la ciutat. I és important veure que també Audran és la porta d’entrada als implants tecnològics doncs ell és una de les poques persones que no s’ha volgut modificar el cervell, que no ha caigut a la temptació d’introduir-se millores tecnològiques al cos. Aquest primer encontre amb elles és la presentació que ens fa Effinger del seu particular mon ciberpunk

Com deia, Effinger utilitza els implants i la tecnologia per escriure una novel·la negra amb aires de ciència ficció. No seria la primera vegada –recordem les novel·les protagonitzades per Elijah Baley i R. Daneel Olivaw - ni la darrera -Carbono alterado per exemple- en que aquests dos gèneres s’uneixen en una mateixa obra. El resultat és desigual: per una banda, la novel·la es llegeix bé, és entretinguda, narrada en primera persona, directa i amena; per l’altre banda la narració peca de posseir personatges molt estereotipats i poc desenvolupats però l’argument és suficientment interessant i els elements tecnològics que incorpora Effinger prou estimulants com perquè el resultat final sigui satisfactori.

Una obra doncs, a cavall de dos mons que beu de fonts molt clàssiques però que utilitza els elements de moda de l’època per oferir-nos el producte de sempre però maquillat amb tecnologia futurista.