El tercer conte de
les Cròniques de Nàrnia és per ara un dels
que m'ha agradat més. Si tenim en compte que cal passar aquesta
crítica sota el prisma que tota la sèrie esta dedicada
a un públic infantil, El Cavall i el noi compleix
tota una sèrie de requisits per esdevenir un gran conte,
que a més, es pot llegir per separat de la resta de llibres.
El llibre està perfectament equilibrat,
tenim uns sèrie d'aventures amb petites reflexions dedicades
als més menuts. No és un llibre avorrit en cap moment
i proporciona grans dosis d'entreteniment. A més ens obre
pas cap a altres nacions del món de Nàrnia i veiem
com la geografia és més àmplia del que pensàvem
de bon començament i que les costums i cultures són
també força diferents a les esmentades a El
Lleó, la bruixa i l'armari, tot i que molt semblants
a les terrestres. Sí, perquè aquest tercer llibre
està ambientat en bona part en el món àrab,
en els països desèrtics llunyans (recordem que Nàrnia
sembla estar ambientada en els boscos centreuropeus o les pastures
britàniques). No deixa de ser una novel.la que alliçona
sobre altres maneres de fer d'altra gent, tan en sentit positiu
com negatiu. Aquesta vessant alliçonadora ens pot semblar
una mica tediosa però crec que per a un nano d'avui en dia,
(i més veient com va el món) pot resultar molt enriquidora.
L'argument gira al voltant d'un noi que juntament
amb un cavall narnià (i per tan parlador) fuig del seu captiveri
per anar cap al Nord, cap a les terres de Nàrnia que ara
estan governades pels cuatre germans protagonistes de l'anterior
volum. Durant la fugida passarà mil i una aventures i coneixerà
regnes, perills, alegries i malsons
com ha de ser en tota
bona novel.la d'aventures, tan si és per un públic
infantil com si no.
En definitiva, un bon regust de boca que
espero es mantingui en la resta del llibres de la saga. Recomanada
per tothom.
|
|