Hi havia una vegada un club d'escriptors, un
petit cercle d'intel.lectuals anglesos que es reunien per debatre
idees i per llegir-se lectures pròpies. Algunes d'aquestes
lectures anirien encaminades a revolucionar la fantasia del segle
XX i probablement a assentar les bases per a una nova fantasia contemporània,
un gènere relativament poc explotat fins aleshores; encara
que ells no ho sabien i segurament ni tan sols ho sospitaven. Un
d'aquests amigots entestats en escriure sobre móns nous,
sobre éssers fantàstics i en definitiva sobre quëstions
"poc serioses" era un tal Tolkien,
i un altre era en C.S. Lewis, autor de Les Cròniques de Nàrnia.
Que Tolkien i Lewis eren amics i companys és
un fet rellevant doncs tots dos van escriure obres de fantasia que
probablement passaran a la història i tots dos es van influir
mútuament en els seus escrits. El primer, no cal dir-ho,
per la seva magna obra: El
Senyor dels anells, però també per la seva primera
novel.la, més enfocada a un públic juvenil com va
ser El Hòbbit. Lewis en canvi
es va dedicar més intensament a aquest segon sector de públic
i va crear una llarga saga de set volums, les esmentades Cròniques
de Nàrnia, de la qual El nebot del mag és la
primera part. Cal dir que aquest és primer llibre cronològicament
parlant però no el primer en ser publicat ja que la primera
novel.la escrita de Les Cròniques de Nàrnia fou El
Lleó, la bruixa i l'armari.
L'autor potser no és molt conegut per
aquestes latituts, tot i que les Cròniques ja havien estat
publicades anteriorment tant en català com en castellà,
però al Regne Unit ha estat durant molts anys un referent
de novel.la juvenil. Tinguem en compte també, que la tradició
fantàstica juvenil del Regne Unit és molt més
important que la nostra i que obres com Alicia
al país de les meravelles o Peter Pan han estat
sempre èxits de vendes i de crítica. Les cròniques
de Nàrnia no han estat una excepció.
Lewis va dissenyar una saga per ser explicada
en diversos volums però més endavant va escriure més
llibres i els va entaforar entremig dels precedents per donar una
major coherència a l'obra. És el cas de El nebot del mag, escrita cinc anys després del primer llibre
de les cròniques i que ens explica la creació del
món de Nàrnia. De com uns nens que jugaven en unes
golfes són enviats a explorar altres móns i sense
voler-ho alliberen a la bruixa Jadis (que prendria un gran protagonisme
a El Lleó, la Bruixa i l'armari), i de com el lleó
Aslan amb el seu cant fa néixer el món de Nàrnia
del no res. Aquesta metàfora divina del cant que origina
la vida també fou usada per Tolkien alhora de crear la Terra
Mitjana a través de la cançó dels Ainur. I
d'igual manera, tal com es forma el bé, també s'hi
introdueix el mal (en aquest cas encarnat per la bruixa Jadis) i
per tant l'èpica de la lluita de l'un contra l'altre. Simple
coincidència? No, crec que aquí es demostra una vegada
més la mútua influència d'aquests dos autors.
Segurament la seva passió per la mitologia nòrdica
(tot i que Lewis utilitza una bona part del bestiari mitològic
grec), les seves ganes d'inventar, de materialitzar i de donar forma
a idees noves va alimentar la creativitat dels dos autors per camins
semblants. Els dos a més eren ferms defensors de la fe catòlica
(tot i que Lewis l'havia perduda i posteriorment recuperada a través
de Tolkien) i dels valors anglesos; i això es demostra força
clarament en les aventures alliçonadores dels personatges
infantils de Lewis.
El nebot del mag és una magnífica
aventura infantil (ideal per totes les edats però recomanada
sobretot per les primeres lectures llargues pels nostres nanos,
més joves inclús que els fans del Harry
Potter), un llibre ple de sospreses, humor i fantasia. Les moralines
són subtils i la diversió està asseguarada
(recordo amb un somriure de complicitat alguns passatges del llibre
on els animals salvatges debaten si l'oncle Andrew és un
animal, un vegetal o un mineral). Lewis té la capacitat d'enganxar-nos
a la novel.la amb un ritme trepidant i amb una creativitat fora
de dubte.
Una vegada s'acaba aquest primer volum, l'escenari
està servit per que entri en acció El Lleó,
la bruixa i l'armari. L'aventura comença...
Potser caldria fer un darrer incís, aquest
dirigit a l'editorial: Les portades d'aquesta edició són
impactants, magnífiques i per variar la mateixa editorial
ha tret els llibres tan en català com en castellà,
llàstima que la igualdat s'hagi quedat aquí ja que
el format no és el mateix en ambdós casos: En català,
tapa tova, en castellà, tapa dura. Això sí,
el preu pràcticament idèntic. Arribarà el dia
en que les diverses llengües de l'estat seran tractades per
igual?
|
|