No és casualitat que per aquestes dates hagi llegit aquest
llibre. Em trobo a l'altre banda del món en un país
nou, exuberant, fantàstic, amb animals estranys, amb una
geografia i ecologia úniques... com el mateix Majipur, salvant
les distàncies es clar.
Per aquest motiu em vaig endur Crónicas de Majipur a Nova Zelanda, perquè creia que es complementarien bé,
que el llibre m'inspiraria alhora de recórrer el país,
i certament, la idea s'hi va apropar.
Crónicas de Majipur és el tercer volum
de la saga del mateix nom amb una particularitat respecte als altres
volums de la sèrie. Aquest es un recopilatori de contes que
no tenen pràcticament res a veure amb la trama principal
de manera que es pot llegir indistintament dels altres, tot i que
es recomana fer-ho després de coneìxer una mica el
món de Majipur.
Aquests contes intenten donar-nos una visió més amplia
de la història de Majipur a través de la ment de Hissune,
un personatge secundari que apareixia a El
Laberinto de Majipur. Un personatge que s'introdueix als arxius
grabats de milions d'habitants per aprendre més sobre l'enorme
planeta que és Majipur. Així doncs, els contes tracten
temes universals com l'amor o l'amistat però també
s'introdueix en aquells factors innats i únics de Majipur
per complementar les novel.les predecesores.
Segurament el primer d'ells, Thesme y el gayrog és
un dels millors i ens envia als primers temps de colonització
del planeta i a la relació amorosa entre una humana i un
gayrog. Sentiments contradictoris enmig d'un paisatge idílic.
Una aproximació a l'amor entre humans i extraterrestres.
La Hora del incendio és més un crida antimilitarista
ambientada en els darrers tems de la lluita contra els metamorfs.
Un pèl massa ambigua. L'aventura pura queda representada
a En el quinto año de viaje, on un vaixell intenta
travessar el vast oceà de Majipur. Curiosa si més
no.
També tenim contes més divertits com Las explicaciones
de Calintane on se'ns narren els intents d'un Pontífex
per escapar de les estances del laberint d'una manera molt particular
i divertida. A El desierto de los sueños robados,
un dels més llargs però també dels més
fluixos i incoherents ens explica com es va iniciar el regnat del
Rei dels Somnis al desert continent de Suvrael.
Silverger també té temps de donar-nos una altra visió
de la raça aborigen de Majipur a El pintor espiritual
y el cambiaspectos. A Crimen y castigo s'endinsa més
en el món dels malsons (magníficament narrats) enviats
pel Rei dels somnis a un assassí, un dels millors contes
del recull. L'autor també ens mostra una cerimònia
d'iniciació dels oracles a l'Illa dels somnis al conte Entre
los oráculos.
L'esperit de superació personal queda ben reflexat a Una
ladrona de Ni-Moya, també un bon conte i finalment Voriax
y Valentine ens mostra la relació d'amistat que hi havia
entre els germans Voriax i el mateix Valentine.
Els contes per si sols no s'acabaran d'entendre si no s'ha llegit
les novel.les anteriors doncs estan basats en el món de Majipur
i cal tenir una certa informació abans. Tampoc són
contes massa ben acabats, rodons, però la magnífica
prosa de Silverberg ens aplana el camí i no ens avorreix
mai.
Un recull doncs, on en aquest cas predominen més els elements
de ciència ficció que els de fantasia, que aporta
molta informació a l'ambientació de Majipur però
que pot suprimir-se si el que es vol es simplement seguir les aventures
de Valentine.
|