|
A vegades em penso que les novel.les de Robert Silverberg són
pràcticament iguals. Tenen aquell to pacifista, aquella cura
per les descripcions i aquells finals tant suaus, plàcids,
optimistes.
Valentine Pontífice no és una excepció.
La novel.la que tanca la serie
sobre Majipur està dissenyada com moltes d'altres de Silverberg,
però
aquesta peca una mica de precipitada. Tan a la primera novel·la
de la sèrie, El
Castillo de Lord Valentine con en el recull de contes que formaven Crónicas de Majipur Silverberg va definir un món fantàstic, exhuberant,
enorme, on a cada capítol se't presentaven noves meravelles,
on s'establien les bases d'un dels móns més rics en
cultures, ecologia i simbolisme que he pogut tenir el plaer de veure
representat en una novel.la: Majipur. Però en aquest quart
volum, Silverberg deixa una mica de banda aquestes descripcions,
aquest sentit de la meravella que envolta al planeta per centrar-se
en una història que sembla estigués preparant des
del començament.
L'autor té una prosa més directa (encara que igualment
rica) i et porta
d'una banda a una altra del planeta per resoldre els problemes que
sorgeixen en un món acostumat a tenir la panxa plena que
provoquen un esclat de violencia i fam com no ni hagut en els darrers
8.000 anys, doncs sembla que la guerra està a punt de veure's
a Majipur després de milenis de pau duradera, una guerra
que no deixa de simbolitzar aquell sentiment de redempció
clàssic en quasi tota la producció literèria
de Silverberg: La recerca del perdó, la no-violencia, el
diàleg...
Per primer cop també, utilitza més d'un punt de vista
per descriure els
avatars del planeta, tan a través de personatges coneguts
com Valentine o Hissune, com d'altres de més secundaris.
Això dóna una visió més rica però
que es va precipitant a mesura que avança la novel.la fins
a un final correcte però massa ràpid i fàcil.
Un final que recorda breument altres obres de Silverberg com Regreso
a Belzagor. Un acabament, com deia, fàcil, rodó,
pulit però que et deixa aquell regust de poc creïble,
de massa optimista.
En definitiva però, una bona obra que equilibra la ciencia
ficció i la
fantasia i que ens decobreix paratges increíbles que pocs
altres autors
haurien sabut exposar de manera tan delicada com Robert silverberg.
Una obra recomanada per tothom que vulgui veure's transportat a
un dels móns més increíbles i entranyables
de la història del gènere: Majipur.
|
|
