Segona part de Leyendas de la Dragonlance. Aquesta
segona part, com a nus principal de la trilogia és la menys
amena. Lenta, sense idees pròpies i amb només personatges
de la talla de Raistlin per salvar-lo.
De fet, amb la meitat del llibre n'hi hagués hagut prou
per donar interès a la trilogia. La primera part a l'antiga
ciutat de Isthar i la darrera que obre les portes al final de la
trilogia salven un llibre que en molts moments es fa molt pesat.
NOTA: Aquesta ressenya va ser feta fa força temps i és poc acurada i no deixa de ser una primera impresió de quan tenia 16 anys. Si algun dia llegeixo la novel.la per segon cop, la ressenya serà ampliada.
|