ANTES DE QUE LOS CUELGUEN
Before they arehanged
(2006)

Joe Abercrombie

Editorial:
Alianza Editorial
(2011)

Col.lecció:
2013

Núm: ---

Pàgines: 776

Saga:
La primera ley/ 2

Lectures relacionades:
La voz de las espadas
El último argumento de los reyes

La segona part de la Trilogia La primera ley ha confirmat allò que ja intuïa a l’acabar la seva precessora: La Voz de las espadas. I és que ja puc dir que sóc un fan incondicional de Els Grans Guerrers, aquella colla de sodats de fortuna veterans, tirant alguns a iaios, que sense ser en cap moment protagonistes de la història, són part d’ella i de forma molt especial. Guerrers, soldats, mercenaris, una colla de cinc que mereixeria un spin off en tota regla.

Però anem a pams, que els dits sobre el teclat se m’han anat per on no tocava: Antes de que los cuelguen és una novel·la que millora encara més sobre l’anterior entrega. No tan per la trama en sí – recordo que l’arc argumental de la trilogia no destaca per la seva originalitat- si no per que evidencia un cop més que amb un bon tractament dels personatges, tens guanyada a l’audiència, als lectors.

En aquest volum la història continua dividida en tres fronts: per començar el grup eclèctic que mana Bayaz, el Primer dels Mags, una expedició cap als confins del món i sense un objectiu clar – la informació al respecte es va proporcionant de mica en mica-. Un grup format pel mateix Bayaz, una mena de paròdia del típic mag que en aquest segon volum perd una mica d’interès, a favor del dúo Logen Nuevededos i Ferro, on Abrecrombie ens ofereix un dels combats més interessants i divertits del llibre – i no m’estic referint a violència física precisament-. També en Jezal, el pijo de la cort reconvertit en un guerrer sense experiència – i que de fet ningú sap encara que hi pinta a l’expedició. I finalment l’aprenent Quai, un personatge tan enigmàtic com invisible… que de ben segur esdevindrà important en el futur. És aquí, en aquesta línia d’acció on l’autor aprofita per narrar-nos de quan en quan la mitologia pròpia d’aquest món èpic. D’on van sortir les coses i quin és el perill real de la guerra que envolta el món.

Per altra banda, Glokta, el nostre benvolgut esguerrat, el personatge sense dubte més ben treballat, ha de tornar a posar-se la gorra d’estratega i defensar una ciutat indefensable, plena d’intrigues i buida de soldats, a més d’investigar la mort del seu predecssor en el càrrec. Les seves investigacions el portaran a contactar amb gent poc amigable…els banquers!

Finalment, i no per això menys important tenim una darrera línia d’acció centrada a la frontera d’Angland, on els exèrcits dels Homes del nord i de la Unió estan a punt d’enfrontar-se. Una terra feréstega i gelada on el coronel West se les veurà magres per compaginar la seves tasques militars al costat del princep hereu. I aquí és on tornen a aparèixer els Grans Guerrers (Tresárboles, Dow el negre, Tul, hosco i Sabueso), com deia, un grup de veterans que faran les delicies dels lectors.

Tot plegat en una novel·la amb bon ritme i que sap combinar a la perfecció moments epics amb pauses més relaxades, escenes de pura i dura batalla amb converses trivials o un subtil sentit de l’humor. Antes de que los cuelguen trampeja la història donant el protagonisme als tarannàs dels personatges i a poca cosa més. Sí, certament l’autor sembla estar jugant amb ells, com en un taulell de risk (allò dels escacs ja era una mica repetitiu no?), desplegant les unitats per diferents parts del món a fi que el lector vagi unint les peces del puzzle. La veritat és que no preocupa massa saber per on aniran els trets… interessa més les històries personals de tots els personatges que no pas la línia general de la trama.

Una molt bona novel·la doncs. La tercera part, El último argumento de los reyes, tancarà la trilogia.

Eloi Puig, 11/10/12