EL ÚLTIMO ARGUMENTO DE LOS REYES
Last argument of kings
(2008)

Joe Abercrombie

Editorial:
Alianza Editorial
(2011)

Col.lecció:
2013

Núm: ---

Pàgines: 899

Saga:
La primera ley/ 3

Lectures relacionades:
La voz de las espadas
Antes de que los cuelguen

La present novel·la tanca la trilogia La primera ley, iniciada amb La voz de las espadas y continuada amb Antes de que los cuelguen. En anteriors ressenyes ja he incidit que el plat fort d’aquesta saga és el tractament dels seus protagonistes principals, uns personatges allunyats dels estereotips i que es comporten, com diria el meu llibreter, amb mil matissos de gris, oferint un repertori d’emocions i de plantejaments davant la vida plens de dubtes i per tant del tot realistes.

Aquest tercer llibre, tot i les quasi 900 pàgines, és un manual de com escriure una història èpica sense embafar al lector, mantenint-lo intensament atrapat per una lectura que combina amb encert escenaris, batalles, personatges, situacions… i tot al mateix temps. A més, l’autor aposta per les escenes crues, realistes, descrivint les batalles i la manera de viure de forma creïble, sense miraments i sense atorgar opcions a un lector que absorveix embadalit els drames i misèries de cadascun dels personatges.

El tarannà de Logen, Glokta i Jezal , els nostres anti-herois, es combinen per oferir un gran nombre de registres en llurs personalitats: La fracassada redempció que cercava Logen, el nostre barbar amb problemes de consciència que acaba fent allò que sap fer millor… i de quina manera!; l’infinit sarcasme i autoplanyença de Glotka, el personatge tractat més a fons, que pot passar de la perversió a la compasió en pocs segons però que en el fons ja no té força fer combatre cap lluita interior més; i el canvi de mentalitat de Jezal, el nostre vigorós guerrer novell que descobreix com funcionen els estaments del poder quan s’hi veu abocat en una cursa en la que no volia participar.

La trama continua uns mesos més tard d’on finalitzà la segona entrega. Logen es separa un cop l’estranya comitiva que viatjà als confins del món retorna a Adua i enfilarà cap al nord per tancar assumptes pendents; Jezal busca l’amor d’Ardee a la ciutat però es trobarà amb una sorpresa majúscula propiciada per l’enigmàtic mag Bayaz; i Glokta torna també a la capital després de les seves aventures dirigint la defensa contra els gurks i revelant misteris i éssers que no haurien d’existir. I òbviament tenim els nostres bàrbars del nord – Sabueso, Hosco, Dow el negre, Tul…- que continuen lluitant segons criteri propi ajudant on creuen que fan més falta. Una altra paradoxa que ens regala l’autor: Com una tropa de guerrers malparits sense escrúpols desperten en nosaltres tal simpatia!!

A El último argumento de los reyes hi ha molta sang, moltes víctimes i molta destrucció. Però no només per les terres del Nord i de Midderland, no només a mans de reis, soldats i bàrbars; hi ha una altra lluita de forces que es produeix en un plà superior, en una trama on hi ha uns personatges que actuen amb poders quasi absoluts i la qual no cal entendre exactament com funciona. Aquesta altra batalla, aquesta lluita èpica que es fusiona amb la història mitològica d’aquell món, es tracta a una escala que no interessa al lector – recorda per cert, la trama de rerafons de la sèrie Babylon 5, salvant les distàncies- ja que els personatges humans estan tant ben definits i són tan carismàtics que la nostra completa empatia i atenció anirà dirigida cap a ells, obviant una mica els plantejaments i resolucions que fa l’autor sobre la lluita de poders entre els mags.

Abercrombie sap escriure amb un sentit de l’humor negre que combina francament bé amb l’emotivitat, entramant una faula estranya i llunyana amb la història tangible entre els regnes i imperis que poblen el món; però com diria Logen nuevededos: Cal ser realista. I la realitat és que l’autor ha donat una lliçó del que significa narrar una bona novel·la basada en personatges carismàtics només utilitzant la trama argumental per ajuntar-los o separar-los a la seva discreció.

En defintiva, una gran obra que conclou la trilogia, narrada amb mestratge innegable, amb un realisme inusual i amb una profunditat excel·lent al comportament dels peons que juguen al joc de la guerra. Imprescindible per tot amant de la bona fantasia èpica.

Eloi Puig, 29/11/12