LA CASA DE ARENAS MOVEDIZAS
Quicksand house
(2013)

Carlton Mellick III

Editorial:
Orciny Press
(2016)

Traductor:
Hugo Camacho

Col.lecció:
Midian

Núm: 02

Pàgines: 249

Crec que les històries senzilles funcionen soles. Que aquells relats que persegueixen una fita concreta i que no s'aturen pel camí a ensenyar-nos tot de possibilitats que es van apagant fins a sobreviure'n una de sola- o pitjor, que es van amplificant fins a perdre el nord- són les que recordem amb més intensitat. El cert és que si un es posa a llegir la contraportada d'una novel·la com La casa de arenas movedizas, contempla el particular retrat de l'autor i comprova que, a més, la novel·la es troba immersa dins una col·lecció dedicada al bizarro, les expectatives que té són d¡un altre calibre.

Hom espera trobar-se amb quelcom estrany, degenerat, increïble i sobretot sorprenent. I així és, Carlton Mellick III no decep amb el seu sentit de la meravella que en ocasions voreja el fantàstic però que sembla acomodar-se posteriorment en la ciència-ficció més clàssica. Però el millor de tot, el que trastoca les esmentades expectatives és aquest seguit de situacions extraordinàries que aborda la novel·la, estan escrites i plasmades en una total senzillesa, assumint que els seus personatges es mouen guiats per sentiments tan universals com l'esperança, l'amor i la por al desconegut.

Dos germans, Polly, una adolescent, i Pulga, de cinc anys menys, han viscut tota la vida dins la casa dels seus pares; més concretament en algunes habitacions específiques anomenades de forma general com la guarderia. Allí han crescut cuidats per la seva tata i allí han alimentat l'esperança que un dia els seus pares els aniran a buscar, quan siguin més grans. Saben que això pot passar qualsevol dia i mentrestant juguen, estudien en realitats virtuals i sobretot fugen de la foscor des d'on els monstres, els sinistres, els poden capturar. Però un dia les coses canvien. El món que han conegut fins llavors trontolla i els nens contemplen les seves esquerdes sense temps a reaccionar. Descobreixen alguns dels seus secrets i es prepararen a cuita-corrents per un viatge impossible a través d'una casa gegantina i inconcebible, com la mansió Evenmere que ens descrivia James Stoddard en la seva novel·la homònima; un periple per salvar-se i per trobar explicacions a l'univers que els envolta i que ara descobreixen capgirat i perillós. Una aventura sí, però també una petita reflexió al voltant de la família, de l'adolescència perduda o de la responsabilitat adquirida de sobte quan les circumstàncies que t'envolten no permeten recolzar-se amb ningú. Aquí sí faré un breu incís sobre la personalitat de Pulga que veig massa madura per l'edat que té, es clar que considerant les circumstàncies en les que ha crescut podem acceptar que sigui un nen amb una seguretat més oberta del normal.

He preferit ser especialment críptic amb els comentaris de la trama principal per no arruïnar cap de les sorpreses que Mellick ens prepara a mesura que avança la novel·la. Perquè el sentit de la meravella que desplega al voltant de l'estranya vida dels dos germans és un dels punts forts que cal gaudir sense i opinions preconcebudes.

Carlton Mellick III escriu una novel·la excel·lent, utilitzant elements propis d'aquest gènere macabre del que és partícip, d'aquest bizarro que ens ofereix un realisme màgic de situacions quotidianes que esclaten de cop i volta amb una imatge o una frase que descriu una situació inversemblant als nostres ulls. L'autor dirigeix la novel·la amb un total control, sembrant a més un misteri que cal desenredar i unes pistes que els dos germans han de recollir i interpretar. Però ah! El lector és el que més gaudeix amb aquest joc d'enigmes i desconcert perquè tot i que la seva ment està més preparada per acceptar lo impossible, no s'espera que les peces encaixin amb l'harmonia amb que ho fan i per tant surt completament satisfet d'una llibre rodó que, com deia, persegueix una fita propera i lògica com és el retrobrament familiar, però forçada per un camí ple de penúries i situacions grotesques que faran de la lectura una delícia abessegadora i absorbent.

Orciny Press és l'editorial que està agafant les regnes d'aquest moviment, bizarro, i la jugada li està sortint bé. Tan la seva primera novel·la dins la col·lecció midian, Fantasma, com aquesta, són exemples de que allò estrany i pertorbador no té perquè està renyit amb la qualitat de les seves pàgines. Aquesta és sense dubte la millor lectura del que porto de semestre, per posseir una trama innovadora, un llenguatge senzill i unes imatges evocadores. I sobretot, una coherència interna fora de dubte.

Eloi Puig, 03/10/2016