CÒNAN, EL BÀRBAR
Cimmeria, The Frost-Giant's Daughter, Rogues in the House, The God in the Bowl, The Tower of Elephant, Black Colossus
(1933-1952)

Robert E. Howard

Editorial:
Laertes
(2021)

Col.lecció:
L'arcà

Núm: 98

Pàgines: 194

Traductor:
Jordi Vidal Tubau

Senyors, senyores... us presento a Cònan, el bàrbar:

(...) “Fins i tot a la tènues llum de la masmorra, amb els membres carregats de cadenes, la potència primitiva d’aquell home era evident. El cos poderós i les extremitats musculoses combinaven la força d’un os bru amb l’agilitat d’un pantera. Sota la cabellera negra despentinada, els ulls blaus li brillaven amb una salvatgeria indomable.” (...)

(...) “Amb la llum del foc reflectint-se a l’armadura blavenca, semblava una imatge d’acer: força dinàmica de moment estàtica; no pas reposant, sinó immòbil un moment, esperant el senyal per activar-se de nou de forma terrible. La llum del foc jugava amb les seves faccions i les feia semblar esculpides en una substància fosca però dura com l’acer, Estaven immòbils però els ulls lluïen amb intensitat. No era només un home salvatge; formava part de la natura, era un amb els elements indomables de la vida; per les seves venes corria la sang de la llopada; al seu cervell s’hi ocultaven les inquietants profunditats de la nit del nord; el cor li bategava amb el foc dels boscos en flames” (...)

Aquestes serien algunes de les moltes presentacions d’una de les figures més icòniques del segle XX, la de Cònan el cimeri, el bàrbar, l’aventurer, el pirata i molt més. El personatge imaginat per Robert E. Howard ara farà quasi un segle i que ha omplert d’imaginació i sentit de la meravella a diverses generacions. Haig de confessar que tot i que Cònan té una legió de seguidors que ha seguit de prop els seus contes, o les aventures que Marvel ens va portar en format de còmic, personalment només el coneixia a través de les dues pel·lícules de l’amic Arnorld. Soc, doncs, un nouvingut a les terres mítiques d’Hibòria on transcorren les aventures del nostre bàrbar, i això em fa un tant de respecte perquè tinc la sensació que arribo tard. Ara bé, també haig de dir que després de llegir aquest primer volum, crec que he vingut per quedar-m’hi.

Com comentava, el personatge de Cònan ha esdevingut un referent, una icona de la novel·la d’aventures i també de la fantasia heroica. Les influències que ha tingut a la cultura popular són moltes i passen tant pel món del còmic com pel de la literatura (el còmic clàssic de l’escola franco-belga Thorgal o les paròdies de Groo de Sergio Aragónes i de Cohen el bàrbar de sir Terry Pratchett en serien uns bons exemples) com òbviament pel cinematogràfic amb desenes de films més o menys afortunats intentant repetir l’essència de la pel·lícula de John Milius. Però ara toca centrar-se en la part literària i en aquest primer volum que ens ha portat per primer cop a casa nostra, l’editorial Laertes.

El fet que mai abans no s’hagués traduït al català és imperdonable (com tantes altres obres) però m’agradaria pensar que es pot prendre com un referent. I no, no és que la literatura de Howard sigui imprescindible o estigui a l’alçada d’altres grans autors; aquí el fet important és que puguem devorar literatura pulp en català, que puguem gaudir de forma normal d’aventures ben populars i que conformen el nostre imaginari de tota la vida... i en la nostra llengua. Sí, és cert que tot això arriba potser 50 anys tard però més val tard que mai. I sí, també és veritat que potser el jovent ara tingui la vista dirigida a altres aficions però crec sincerament que tot ajuda. I Cònan en català no en serà una excepció.

Podria posar-me a parlar de Robert E. Howard amb profunditat doncs l’autor, tot i la seva prematura mort va ser molt prolífic però sincerament després de llegir el magnífic pròleg d’en Rodolfo Martínez, el que jo pogués dir seria ben poca cosa. Només comentaré que la sensació d’aventura i de energia narrativa ja la vaig notar amb la única obra que havia llegit fins ara de l’autor: Gusanos en la tierra. I és important recalcar el fet que l’estil de Howard, tot i que aparentment senzill, amaga potència i fervor i que ens trasllada directament a una acció i a una intensitat úniques.

El món d’Hibòria, salvatge, primitiu, màgic i ple d’aquella testosterona tan clàssica amb els personatges de fantasia heroica (o el que més endavant Fritz Leiber, anomenaria Espasa i Fetilleria) és l’escenari on Howard va perfilar desenes de relats (i una novel·la) protagonitzades per Cònan. Un món amb un aire romàntic, replet de misteris i amb forta devoció pel passat remot i les cultures antigues, extingides. Un sentiment, una adoració que Howard compartia amb el seu amic Lovecraft i que es materialitza en alguns relats concrets.

El món de Cònan es regeix per la llei del més fort, per les decisions i la voluntat de déus que són de tot menys magnànims i que de passada perfilen el tarannà taciturn i sovint aspre del bàrbar. Vegeu com es descriu a Crom, el déu que segueix Cònan:

(...) “Els seus déus eren senzills i comprensibles. Crom n’era el cap, i vivien en una gran muntanya, des d’on enviaven calamitats i mort. De res no servia apel·lar a Crom, perquè era un déu pessimista i salvatge i odiava els dèbils. Però donava a un home valor al néixer i la voluntat i poder de matar els seus enemics, la qual cosa, segons el parer del cimeri, era tot el que es podia esperar que fes un déu.”(...)

Cònan és un antiheroi, un home violent i que sovint raona poc. Que es mou instigat pels seus instints més bàsics però que alhora actua en conseqüència amb el que creu i amb els del seu voltant. Cònan és un bàrbar, recordem-ho; i potser no sap entrelligar sinuosos plans, més aviat es guia per la seva experiència i el sentit comú. Però és fill d’una època i d’una ambientació que buscava precisament això.

L’editorial Laertes ens ha acostat un primer volum de les aventures del bàrbar on es presenten de forma cronològica els primers relats de la vida de Cònan. Howard va escriure sobre el personatge de forma desordenada i un pel caòtica però sembla que sempre va saber com evolucionaria la seva vida des que Cònan va deixar les regions més fredes de Cimèria. L’autor posseïa notes per elaborar un història ben completa del bàrbar. En aquest volum, doncs, trobarem a un Cònan més jove, impetuós i que amb prou feines coneix la civilització de nacions més al sud.

El primer relat és  “La filla del gegant de gebre” (1934) i ens mostra a Cònan fent el que sap fer millor: Combatre en una batalla, in media res, sense saber què ocorre exactament. És una declaració d’intencions del que suposa llegir a Cònan: Lluita, mort, sang, valentia i misteris que sovint van més allà de tota comprensió. No és el seu millor relat però serveix molt bé per a presentar-lo.

“La torre de l’elefant” (1933) a qui fa menció l’excel·lent portada de Toni Benages per aquest volum és ja un relat molt més cuidat i narrativament potent. Un assalt de Cònan a una torre on viu un mag poderós l’enfrontarà a terribles perills —especialment aràcnids— però també el portarà a descobrir un ésser impossible de caire transcòsmic que beu dels deliris més febrils de Howard (i que possiblement estigués influenciat pel mateix Lovecraft). Molt bé.

En canvi, a “El déu de la Tina” (1952) ens trobem amb un Cònan contingut, que exerceix un paper en segon terme en una investigació d’assassinat on es veu involucrat. És un relat policíac basat sobretot en diàlegs, poc descriptiu i amb poca acció. El final, digne del món màgic d’Hibòria és ferm tot i que potser li manca una mica d’emoció.

Pel final trobem els millor relats, els que crec elaboren un perfil més sincer del personatge. En primer lloc, trobem “Malparits a casa” (1934), una excel·lent aventura plena de màgia i de camaraderia, traïcions i secrets amagats. En aquest cas també es tracta d’un robatori a casa d’un poderós mag. Les circumstàncies, però, es torcen i Cònan ha de fer una aliança amb altres contrincants i també amb la víctima a la que volia prendre els seus secrets. Una colla de malparits tancats en una mansió plena de perills.

Però oh! Què gran que és el darrer relat, “El colós negre” (1933) una aventura que s’endinsa a l’èpica més potent amb un Cònan que ha de comandar un exèrcit contra un enemic impossible d’aturar. Hi trobarem una bella princesa amb problemes, un regne fet un desastre, un enemic temible, una ciutat en ruïnes amb secrets perversos... tot allò que un pot imaginar d’una aventura on la testosterona i l’èpica et fan bullir la sang... Sense dubte el relat més aconseguit d’aquest primer volum, aquell amb el que et venen ganes de posar-te a veure la pel·lícula per seguir amb el fervor de la batalla.

Relats com aquests son els que han despertat la imaginació de seguidors de Howard i la seva obra. A l’igual que li va passar a Lovecraft una legió de fans va continua escrivint sobre les aventures del bàrbar, una evidència més de la importància del personatge en la cultura popular del s. XX.

Cònan és, com deia, una icona llegendària, un personatge del qual tots hem sentit a parlar, del qual ens hem sentit atrets o ens n’hem allunyat però que no passa desapercebut. I és un personatge que ha alimentat  la imaginació a desenes d’escriptors, guionistes, dibuixants, directors... i tot gràcies al talent de Robert E. Howard per traslladar-nos a un món fantàstic on tot era possible i on la seva capacitat narrativa ens mantenia atrapats.

Llegiu Cònan, el bàrbar sense perjudicis, sense buscar-hi alta literatura o trames especialment originals. Cònan està per sobre d’això: és literatura pulp ben escrita, amb intenció d’enganxar al lector i de portar-lo a un món diferent, ple de meravelles. I ara ho teniu al vostre abast en català... a què espereu, per Crom!

Eloi Puig
12/12/2021