|
Quina bogeria, tu
L’editorial Chronos torna a apostar per una novel·la d’Adrian Tchaikovsky. Després de les molt bones sensacions rebudes amb Trescafocs, ara arriba el torn de Un dia tot això serà teu, acabada de sortir del forn en anglès i que en pocs mesos ja l’hem vist publicada al català, la primera llengua a la que s’ha traduït. Pim pam nois, i creieu-me, paga la pena.
Deia, que aquesta novel·la és una bogeria, això sí, és una follia amable, divertida, estrambòtica i sobretot addictiva. Alguns podran dir que és l’enèsima novel·la de viatges en el temps i tindran raó. Però s’oblidaran de dir que és una aventura original que tracta aquest subgènre de manera fresca i desinhibida, de forma trepidant i absolutament delirant i que aconsegueix amb escreix allò que es proposa: Fer passar una estona memorable al lector.
El nostre protagonista és un guerrer retirat, un soldat que va lluitar, patir, perdre i vèncer innumerable batalles passades... a través del temps. I especialment és un veterà de la darrera guerra de totes: La Guerra de la Causalitat. El nostre home, madur però d’una edat indeterminada que ni ell mateix sap dir-nos quina és, ha establert la seva residència en un paratge bucòlic, en una granja aïllada, envoltada de conreus i de robots que li fan la feina i on només té la companyia de la seva estimada mascota Miffly, a la qual va recollir fa... ehm... molt de temps des d’un entorn, diguem-ne, primitiu.
Ah! La vida tranquil·la, serena, plàcida d’una persona que ha complert amb el seu deure i que ara viu fent allò que sempre ha volgut fer: Descansar. Es clar que també s’ha d’ocupar dels viatgers del temps que de quant en quant el visiten fugint de passats distòpics o amb aquella ànsia de coneixement als ulls quan descobreixen una tranquil·la granja isolada... al final del temps. Perquè així és, el nostre enigmàtic soldat viu en un punt de l’espaitemps que estableix un coll d’ampolla, com una mena de peatge i d’aquesta manera qualsevol geni o científic que inventi alguna catastròfica màquina del temps ha de passar per allí... per saludar-lo.
Com podeu intuir, Tchaikovsky ha construït una novel·la amb un rerefons humorístic, però que també podem etiquetar com antibel·licista i perquè no, a més, com una aventura gamberra, plena d’humor negre i on el lector simplement ha de començar-la per gaudir-la sense parar. No intenteu entendre totes les paradoxes i situacions inversemblants creades pels viatges en el temps. En aquest punt cal deixar-se portar, una mica com passava amb la poètica Així es perd la guerra del temps tot i que aquí l’estil incansable de Tchaikovsky converteix aquesta obra en una història més abocada a l’humor.
Així doncs, què us espera a l’endinsar-vos en aquesta enèsima novel·la de viatges en el temps? Molta diversió i humor negre, ja ho he dit. Però també espectacle, sentit de la meravella i aventura. Sí senyores i senyors, com diria un mestre de cerimònies d’un xou: Acosteu-vos! En aquesta aventura trobareu tot allò que us podíeu imaginar sobre les paradoxes temporals: Passats que es reconverteixen en futurs que només duren instants! Combats èpics entre els genis del mal de totes les èpoques i tots els universos! Futurs utòpics impossibles però que semblen entestats a retenir la seva realitat a tota costa! Oh! I una història d’amor amb desenes d’intents d’assassinat per ambdues bandes! I la Miffy, pobreta que sempre espera fent saltirons la grata presència dels viatges temporals.
Un dia tot això serà teu és una obra curta, dinàmica i pensada, crec, més com a teràpia perquè el nostre prolífic Adrian Tchaikosky es relaxi i es desfogui escrivint entre tanta saga i saga. Però el millor de tot plegat és que el lector és qui hi surt guanyant amb aquestes petites històries independents que ens porta l’autor britànic. No us la perdeu. La devorareu en poques hores i us servirà per estimular-vos entre novel·les més transcendents i voluntarioses.
Ah! Pel que sembla tindrem més Tchaikovsky en català ben aviat. Estarem, òbviament, a l’aguait!
Eloi Puig
11/02/2022
|
|
