LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA
Button, Button; Death Ship; Little Girl Lost; Mute, Nightmare at 20.000 Feet; Steel
(1956-1970)

Richard Matheson

Editorial:
Laertes
(2023)

Col.lecció:
L'arcà

Núm: 108

Pàgines: 208

Traductors:
Marina Espasa
Martí Sales
Scherehezade Surià
Edgar Cotes
anna Llisterri
Eduard Castanyo

Il·lustrador:
Albert Monteys

Richard Matheson és un dels autor més vibrants del terror i de retruc de la ciència-ficció de mitjans del s. XX. Les seves novel·les son molt conegudes i s’han portat al cinema en diverses ocasions, així com també els seus relats que han estat adaptats a la gran pantalla amb pel·lícules d’èxit de la talla de Soc Llegenda o  L’home minvant (d’aquesta obra en parlarem en breu) o com a porta d’entrada al cinema d’un director com Steven Spielberg amb  la increïble Duel.

El que no tothom sap, però, és que Richard Matheson va ser un dels guionistes de la visionària i prestigiosa sèrie La dimensió desconeguda. I aquest recull que ens presenta Laertes és, precisament, la compilació dels relats que es van adaptar en set dels capítols de la sèrie. Dos d’aquests contes, “La nena  perduda” i “La nau de la mort” ja els havia llegit fa uns anys dins el primer volum recopilatori de conte de Matheson que va treure Gigamesh: Nacido de hombre y mujer que em va encantar i me n’adono que inexplicablement mai no vaig llegir el segon volum, cosa que hauré de posar-hi remei aviat doncs si una cosa m’ha evidenciat la lectura d’aquest recull de La dimensió desconeguda és que Matheson és un dels grans, enormes contistes de gènere fantàstic del s. XX

El sis relats que s’inclouen en aquet recull van ser escrits entre 1956 i 1970. Es tracta de quatre relats de ciència-ficció i dos de fantasia carregats de tensió i terror psicològic subjacent com a efecte de les premisses que ens proposta Matheson, de manera que tots ells acaben convertint-se en petits malsons d’una manera o una altra, en episodis carregats d’horror embolcallats en situacions quotidianes. Només “La nau de la mort” s’escapa d’aquest atac premeditat al realisme de la nostra vida diària.

Comencem amb “Botó, botó” (1970), un clàssic del terror psicològic a través d’un fet fantàstic narrat de forma directa i senzilla: Una parella ben normal rep una visita un dia d’un venedor que els ofereix un estrany artefacte amb un botó vermell. Els assegura que si el premen rebran molts diners a canvi d’un fet infame però que no els afectarà. Com, doncs, una simple promesa material, monetària, pot fer trontollar la psique d’una persona i fer-la patir de manera extrema només pensant en les possibles conseqüències. El final és perfecte

Un dels meus relats preferits és “La nena perduda” (1953). Una nit qualsevol en un pis on viu una família arquetípica: Pare, mare i filla petita. La nena plora espantada, el pare s’aixeca i la busca per l’habitació. No la troba. Però la nena segueix plorant. Aquest és un relat on la tensió se t’escola sota la pell: La nena crida i demana ajuda i ningú la localitza. Els pares, trastocats, sense saber què fer, els nervis que comporta la impotència desemboquen en un escenari de terror psicològic increïble. Brutal.

Seguim amb un altre relat on el tensió carregada de terror que es barreja amb la fantasia: “Malson a 20.000 peus” (1962). Un home que te ànsies de suïcidi puja en un vol comercial i descobreix, un cop està volant, un petit monstre que intenta destruir l’ala de l’avió. Però ningú el creu, és com una mena de complex de Cassandra que es va establint en la ment del protagonista: Ell observa un perill futur per a la supervivència de tots però la tripulació el pren per boig. Un altre conte ple d’estrès que ens atrapa en tot moment.

“Mut” (1962) és un conte sobre la telepatia, amb tocs sentimentals però també amb episodis de terror. Un nen que ha estat criat des de sempre a casa i sobreprotegit pels seus pares queda orfe i la família del Sheriff del poble l’acull. Aviat comprovaran que no és un nen normal com els altres i que té greus problemes d’adaptació al seu nou entorn. Matheson està sublim quan desplega la seva prosa quan el nen sent coses sense parlar-les. Molt interessant.

Com comentava, abans, “La nau de la mort” (1953) és l’únic relat que s’allunya del nostre entorn quotidià. En aquest cas, el terror, també de caire psicològic, està ambientat a l’espai. Uns astronautes exploren un nou planeta i hi troben una nau estavellada. Decideixen examinar-la però el pitjor dels escenaris possibles és el que trobaran allà dins.

I acabem amb una petita joia com és “Acer” (1956), un conte tendre i dramàtic sobre robots lluitadors i com la tecnologia pot arraconar els somnis. Un ex-boxejador fa temps que és darrera el ring. Ara els que lluiten son robots però el model que ell entrena és antic, és una versió una mica obsoleta. Tanmateix, ell i el seu mecànic, el transporten i el preparen amb condicions pèssimes perquè pugui boxejar en el combat d’avui, contra un robot d’alta tecnologia, un model molt més avançat. Les esperances i els somnis estan dipositats en aquest combat. Els hi va el seu futur. És un relat molt especial i que m’ha enlluernat . Boníssim

Sis relats, set històries eclèctiques que de tan bones, en van fer guions per a La dimensió desconeguda. I una manera perfecta d’acostar-vos a l’ingent quantitat de contes que ens va deixar Matheson i que recomano sempre fervorosament.

Gràcies, Laertes, per portarnos-els per primer cop en català.

Eloi Puig
05/05/2024