ESTIRANT EL FIL ESCARLATA
(2017)

Montserrat Galícia

Editorial:
Pagès Editors
(2017)

Col.lecció:
Ciència-ficció

Núm: 30

Pàgines: 170

Montserrat Galícia va guanyar el premi Manuel de Pedrolo de Ciència-ficció l'any passat amb Estirant el fil escalata, una història de viatges en el temps però que centra la seva atenció mes en les relacions personals que no pas amb les paradoxes temporals

La mateixa autora no defineix la novel·la com una obra de viatges en el temps, ni tampoc com a policíaca com alguns opinen donat alguns punts de la trama argumental. Jo estic d'acord amb la segona afirmació (no té res de novel·la negra) però sí que crec que és una novel·la que explora algunes possibilitats dels viatges en el temps sense, però, que aquesta premissa resulti ni molt menys el fet més transcendental de la novel·la.

L'acció d'Estirant el fil escarlata es reparteix entre al present i el passat. En els nostres temps una autora amb una lesió que l'impedeix fer vida normal dedica part del seu temps a transcriure les extraordinàries vivències que un misteriós personatge li narra. La història que relata és una sèrie de viatges en el temps que traslladen al protagonista des d'un carreró fosc de la ciutat de Cervera al Londres victorià a través del que sembla un forat de cuc estable. Allí, al passat i l'extraordinària ciutat de Londres de finals del s. XIX el nostre protagonista coneixerà avantpassats seus i es veurà immers en una situació delicada al voltant d'un famós personatge de l'època.

I és que Montserrat Galícia ha preparat una aventura que juga a dos temps i el que és més important: Ens sentim igual de còmodes en l'un com en l'altre. La prosa de l'autora és efectiva en el sentit que ens fa sentir bones vibracions amb situacions de realisme quotidià, tant és si és a la Barcelona del segle XXI com al Londres del segle XIX. Tan a gust que devorem la novel·la sense pensar en res més tot i que els fets que ocorren no són extraordinaris ni especialment sorprenents (si deixem de banda el viatge en el temps en sí).

Llegint Estirant el fil escarlata m´ha recordat la seva darrera novel·la de ciència-ficció: El vent entre els saguaros: No per la seva trama naturalment, sinó per una prosa modèlica i amena en un entorn mesurat però on també hi he trobat a faltar la manca de tensió, la intriga o els girs argumentals. De fet, deixant de banda la premissa inicial de seguida ens situem en l'època i intuïm cap a on aniran els trets. No importa però, que manquin els fets colpidors o sorprenents; potser sí que una mica més de tensió argumental (que només es dona en alguns breus passatges del final de la novel·la) hagués donat més vida a la història. Montserrat Galícia no escriu una novel·la d'aventures, si no una història relaxada que balla entre la recerca del passat familiar i la morbositat de conèixer als teus avantpassats.

Tanmateix, l'objectiu de l'autora, com ha dit en més d'una ocasió, no era construir una novel·la d'intriga al passat, ni tan sols especular massa sobre les possibilitats del viatges temporals; sinó més aviat escriure una història de relacions personals amb picades d'ullet per la literatura (a la novel·la apareixen personatges com Arthur Conan Doyle o una joveníssima Virgina Wolf per exemple o ja en el nostre present clares referències a l'autora Rosa Fabregat) però sobretot és un homenatge a una època que l'autora admira: L'explosió d'idees i de coneixements de finals del s. XIX i començaments de s. XX, unes dècades on la ciència i també el misticisme proporcionaven llargs debats però on també la literatura estava d'enhorabona amb autors con Dickens, Doyle, Wilde, Stoker i tants d'altres.

A la lectura de Estirant el fil escarlata ens toparem doncs amb una trama que vol ser simple tot i els viatges temporals i que tot i que posseeix una paradoxa que no encaixa del tot, acaba resultant una lectura entretinguda i centrada en els personatges, per la qual cosa aquella comoditat de la que parlava serà potser la sensació que més valorarem davant de la novel·la. A diferència d'altres acostaments de viatges en el temps al Londres victorià com Las Puertas de Anubis de Tim Powers o la famosa Trilogia Victoriana de Félix J. Palma, Estirant el fil escarlata no ha pretès relatar un esclat d'aventures o d'especulacions i s'ha contingut centrant-se en les percepcions i els sentiments del protagonista

Eloi Puig,

14/10/2017