LA FI DELS TEMPS
End of days
(2015)

Susan Ee

Editorial:
Obscura Editorial
(2020)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 360

Serie:
Penryn
i la Fi dels temps/ 3

Traductora:
Roser Vales Abenoza

Novel·les relacionades:
Àngels caiguts
El món de l'endemà

Altres edicions:
2016 Gran travesía (Castellà)

Les aventures de la Penryin arriben al seu final amb aquesta novel·la que completa la trilogia de fantasia juvenil sobre l’apocalipsi —literal— del planeta desprès que les criatures angelicals comandades pels arcàngels assotessin la Terra en nom de Déu. És molt d’agrair que Obscura Editorial hagi tret els tres volums tan ràpidament i amb una qualitat immillorable. Així dona gust llegir sagues fantàstiques.

Però anem al tema: Si una cosa se li ha de reconèixer a Susan Ee, l’autora, és la seva gran capacitat per definir a una protagonista de forma coherent amb la que empatitzem des del primer moment tant per la vessa vessant d’heroïna improvisada, en el paper de germana preocupada pel benestar de la família, com especialment pel seu rol d’adolescent que ha de prendre continues decisions que no sempre estan recolzades pel cervell, sinó pel cor. Aquest paràgraf ho resumeix perfectament:

“Si pogués, demanaria a algú que em clavés un bufetada ara mateix. Mira que soc ximpleta. El món s’acaba, la meva germana és un monstre caníbal, compartim refugi amb un home moribund i, si sobrevivim una nit més,  podrem considerar-nos afortunats. I jo, mentrestant, soc incapaç de treure els ulls de sobre un noi que ni tan sols vol estar amb mi. Que ni tan sols és humà. Soc un desastre... De vegades m’agradaria poder agafar unes vacances per allunyar-me de mi mateixa.”

Perquè deixant de banda la trama catastrofista on se’ns descriu la pràctica eliminació de la societat humana en només dos mesos, primer a causa de fenòmens naturals extrems — terratrèmols, tsunamis etc...— i més tard per la batalla contra els àngels, el que importa aquí és la relació prohibida, antinatural, i per tant morbosa, atractiva i suggeridora entre l’arcàngel Rafael i una mortal que sembla poca cosa però que posseeix un temperament capaç de doblegar als déus: la Penryn.

Si bé Susan Ee aconsegueix enganxar-nos a aquest estira i arronsa entre els dos pols oposats però que s’atreuen, potser descuida massa la coherència de rerefons de la història: En cap moment es parla de com van les coses a altres indrets de la Terra i com han afectat els atacs als milions de persones de tot el món per la qual cosa la credibilitat sobre la trama queda una mica tocada —per molt que l’excusa sigui que a la badia hi ha un dels nius més importants d’àngels—. Falta doncs, una mica de visió a escala global doncs l’autora només es centra en l’àrea de San Francisco on transcorren els fets. Així que hem de dirigir la mirada només cal endavant i no mirar en altres direccions per centrar-nos només en l’horitzó que els acluclalls que portem al voltant del cap ens deixen veure. Un cop assumint això, la resta només es tracta de gaudir del llibre.

Perquè aquesta tercera entrega és la més dinàmica de totes. Ee ja ha presentat els fets i els problemes i ara només ha de resoldre’ls. I la seva prosa assoleix un ritme i un frenesí molt més intens que a les novel·les predecessores. La tensió es combina amb una acció estimulant i frenètica que fins i tot inclou viatges en el temps. Sí, l’autora ens sorprèn encara més amb un viatge als inferns —un altre cop, literalment— on la Penryn continuarà la seva particular lluita interior sobre si ajudar als àngels o no, sobre si trair la seva espècie o ajudar a acabar amb qui ha destruït a la humanitat.

I arribarà a la part final on l’èpica guanya protagonisme i on l’autora continua sobresortint en les escenes repletes d’acció. Les batalles i lluites estan narrades amb mestratge, la combinació d’escenaris i fins i tot els personatges secundaris excel·leixen en aquesta part final. També cal dir, però, que Susan Ee ha deixat massa de banda aspectes que no queden massa clars de la trama com el perquè de l’atracció i devoció de certes llagostes per la Paige, la germana petita de la Penryn, o les intencions de la mare que semblen oscil·lar entre la bogeria i la genialitat. L’autora no detalla alguns aspectes que si bé no són essencials per la trama, potser haguessin pogut quedar més ben lligats.

Sigui com sigui, tot i aquests petits forats argumentals i la pròpia manca de definició en els afers angelicals i en conceptes difusos com el Cel o la manca de pronunciament de Déu, l’autora ens ha portat tres novel·les molt entretingudes que juguen amb la tragicomèdia destacant per una banda el drama de la destrucció i dels experiments que es fan amb els humans — aquí les decisions angelicals semblen seguir paràmetres totalment nazis— i per l’altra la comèdia romàntica encarnada en les figures de Penryn i Raffe. Aquesta barreja, desimbolta i ben narrada ens ha enganxat a una fantasia sense complexes i amb la qual passarem més que una bona estona.

Penryn i la fi dels temps és una trilogia, doncs, d’aquelles per a tota la família que té com a gran encert, moure’s en aquella línia invisible entre la literatura juvenil i l’adulta, acontentant a tothom però sense renunciar a res.

Obscura editorial ha apostat fort per Susan Ee, de la qual també podem trobar dues obres més pertanyents al cicle dels Contes de Mitjanit. Una autora a tenir en compte per tot el sector young-adult traduït al català.

Eloi Puig
18/01/2021