EL MÓN
DE L'ENDEMÀ
World After
(2013)

Susan Ee

Editorial:
Obscura Editorial
(2020)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 362

Serie:
Penryn
i la Fi dels temps/ 2

Traductora:
Roser Vales Abenoza

Novel·les relacionades:
Àngels caiguts
La fi dels temps

Altres edicions:
2014 Gran travesía (Castellà)

En el precís moment amb que Susan Ee finalitza la narració Àngels caiguts, amb la Penryn viatjant semi inconscient sobre un jeep militar fugint de la destrucció causada al niu angelical, comença l’acció d’aquesta segona novel·la, El món de l’endemà. Ni un moment de descans, ni un instant de reflexió. Susan Ee torna a involucrar-nos amb les aventures post-apocalítiques de la jove Penryn i la seva ferma resolució de reunir de nou el que queda de la seva família.

Situem-nos per començar: Els àngels i arcàngels bíblics han atacat la Terra. Després d’una sèrie de desastres naturals, legions de guerrers amb ales blanques han subjugat a la humanitat. Tothom es refugia on pot i com pot; el que resta de la civilització lluita o col·labora amb l’enemic per mirar de sobreviure. Penryn ha contactat amb una resistència a San Francisco per mirar d’alliberar la seva germana petita, convertida ara en un monstre. Però ha perdut el seu més gran aliat: Rafe, Rafael, el mateix arcàngel que ha estat lluitant amb ella en mig del caos i al destrucció. Una relació estranya, antinatural i per sobre de tot plena de mirades significatives que esquiven la realitat entre una poderosa raça dominant i vencedora i una humanitat resignada.

La trilogia de Penryn i la fi del món, que Obscura Editorial acaba de publicar al complet, ens acosta a una aventura de caire fantàstic i format Young-adult, amb molta acció, tendresa, relacions prohibides i una trama força misteriosa que ens atrapa de bon començament. És una història de la que cal beure sense perjudicis i sense buscar massa explicacions en un rerefons que podria patir una mica perquè el que importa de veritat és que ens fa passar una bona estona en un escenari distòpic i post-bèl·lic ben construït. Sí, hi ha cosetes que potser ens fan arrufar el nas però són detalls que l’autora ha introduït i que potser es veuen com a excèntrics però que no són rellevants per la trama (això que els àngels facin eleccions i hi hagi pancartes o cabines per votar, per exemple, empobreix el sentit de la credibilitat).

En aquesta segona part ens toparem més aviat amb una aventura que evoluciona poc i només ofereix algunes respostes... i també més preguntes. Tanmateix aquest volum, al perdre durant bona part de la novel·la aquell estira i arronsa entre Penryn i l’arcàngel Rafael, la trama s’acomoda més en buscar algunes respostes als misteris que es van desvetllar a l’anterior novel·la: El perquè de les transformacions infantils o el perquè de la creació dels escorpins voladors en són un bon exemple. L’autora avança en aquests temes però curiosament el que he trobat a faltar més és la relació entre els dos principals protagonistes. Potser soc un romàntic en el fons però era un dels punts més frescos de la novel·la. Per altra banda hi ha moments que he trobat particularment originals com l’entrenament oníric a que es sotmet la Penryn per part de la seva espasa.

Altres personatges secundaris només hi seran presents per breus instants. Des de la peculiar mare de la Penryn que poc a poc li anem agafant estima fins als bessons Dum-Dee que tendeixen a refrescar el terror present amb els seus diàlegs però que alhora infantilitzen una mica el moment, tenint en compte que tot plegat és prou dramàtic — recordo que un dels trets més adults de les novel·les és que no escatimen en violència i escenes desagradables, cosa que és d’agrair—.

Potser un dels punts que m’ha atret més l’atenció en aquest segon volum és descobrir com se’ns descriuen els àngels: Molt allunyats de l’imaginari popular. Són guerrers assedegats de sang i victòries que tendeixen a semblar vikings o pirates ebris que no pas guerrers virtuosos. És un tractament original i m’agrada com Susan Ee explota aquesta idea trencant estereotips sobre les criatures celestials.

Un segon volum, doncs, que segueix d’aprop l’estil i l’estructura d’Àngels caiguts oferint una aventura més que entretinguda. Potser baixa una mica el llistó davant la seva predecessora per la manca de novetat i frescor però ens deixa en safata una tercera i darrera part, La fi dels temps, que es preveu molt intensa.

Sigui com sigui, qui busqui un bona aventura que barregi amb encert personatges de la mitologia de l’antic testament amb el nostre present i amb una forta tendència a establir relacions amoroses prohibides, aquesta saga és la seva lectura.

Eloi Puig
11/12/2020