ÀNGELS CAIGUTS
Angelfall
(2012)

Susan Ee

Editorial:
Obscura Editorial
(2020)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 336

Serie:
Penryn
i la Fi dels temps/ 1

Traductora:
Roser Vales Abenoza

Novel·les relacionades:
El món de l'endemà
La fi dels temps

Altres edicions:
2014 Gran travesía (Castellà)

Sempre que tinc davant una novel·la etiquetada com young-adult me la miro amb cert respecte. Em pregunto si m’agradarà més o menys, es clar, però si aquesta decisió tindrà a veure amb l’estil i l’edat a la que va dirigida la història en qüestió. És cert que he llegit moltes obres d’aquest gènere adolescent que m’han semblat fantàstiques i que he gaudit igual —o més— que si fossin plenament adultes, especialment perquè aquesta línia invisible definitòria ha desaparegut subtilment a la ment. La trilogia de Els jocs de la fam en seria un exemple però amb Àngels caiguts he descobert una cosa més: Que tot i que la història que ens ofereix Susan Ee (no confondre amb Susana Eevee, per cert) és desenvolupa amb tots els elements que definirien aquest young-adult (protagonista principal adolescent, incipient història d’amor, aventura, etc...) no pretén en cap moment fer-se passar pel que no és, i m’he sentit plenament còmode amb la seva narrativa i per tant l’he gaudit al màxim.

Obscura Editorial, una nova editorial especialitzada de gènere fantàstic, ha apostat fort per portar-nos per primer cop en català una novel·la que la revista Time recentment ha qualificat com una de les millors cent novel·les fantàstiques de tots els temps — en anglès, s’entén—. No és poca cosa (tenint en compte que a la llista hi apareixen autors com Tolkien, Le Guin, Jemisin, Martin o McCaffrey per exemple). I el cert és que el regust que m’ha deixat la novel·la és molt bo. Tant que m’han agafat moltes ganes de continuar la saga: La segona part —El món de l’endemà— ja és a les llibreries i la tercera part arribarà en poques setmanes.

Però no ens embalem. Miro primer d’explicar què m’ha cridat l’atenció: Ens trobem amb una trama post apocalíptica de caire fantàstic. Penryn, una noia adolescent, juntament amb la seva petita germana i la seva mare mentalment inestable, fugen de la destrucció que ha causat la fi de la civilització. Una sèrie d’enigmàtics cataclismes han deixat el planeta fet un desastre però el més greu han estat els atacs dels àngels. Sí, àngels, ja sabeu: Éssers semblants als humans, molt formosos, forts, amb cossos d’enveja i ales enormes, blanques, poderoses. I uns éssers en essència... mortals. Els pitjors malsons profètics sembla que s’han complert i almenys en aparença Déu ha enviat els seus àngels i arcàngels a destruir la Terra. És el judici final potser?

Penryn fugirà però la seva sort o el seu destí la faran convergir en un carrer on es desenvolupa una èpica lluita entre aquests éssers celestials, una batalla d’àngels freda i visceral que no sembla tenir res a veure amb la imatge idealitzada que tenim d’ells. Allí, Penryn ajudarà a un àngel a sobreviure que acabarà convertint-se en el seu company de ruta per a assolir un objectiu molt concret: Alliberar la seva germana petita, segrestada per un escamot d’àngels destructors.

Naturalment, un dels punts forts de la novel·la serà la relació entre Penryn i Raffe, l’àngel de les ales blanques. Una relació tensa i magnètica que donarà peu a un joc de lleialtats per a tots dos. S’han d’ajudar mútuament dos espècies diferents que estan en guerra? HI haurà traïcions entre ells? Es diuen la veritat o només juguen l’un amb l’altre? És una estira i arronsa molt ben portat per Susan Ee que hi incorporarà petites dosis d’atracció sexual i de hormones histèriques (almenys per part de la nostra benvolguda adolescent).

La qüestió, però, és que la novel·la està molt ben equilibrada: Tant ens pot portar un moment tendre com al paràgraf següent descriure’ns una acarnissada escaramussa. L’autora no amaga escenes desagradables o escabroses. Més fins i tot del que habitualment estem acostumats. Hi ha sang, hi ha vísceres, hi ha mort i hi ha també moments de tensió. Els personatges segueixen una evolució prou lògica i a més, els secundaris — com la mare de Penryn— trenquen estereotips  i ens deixen amb el cuquet de saber-ne més.

L’ambientació és prou acurada i l’escenificació en diversos punts concrets de la narració creïble tenint en compte que l’apocalipsi va esdevenir ja fa uns mesos i que la humanitat s’ha descontrolat per sobreviure. Al llarg de capítols curts i plens de dinamisme trobarem, doncs, una novel·la que sí, beu de la base juvenil, però que aporta una trama que ens atrapa per la seva originalitat i pels canvis que poc a poc van experimentant els protagonistes. Susan Ee m’ha fet descobrir una història que m’ha enganxat i que potser a priori pensava que em deixaria més fred tenint en compte que jo no tinc inclinació per les històries de caire bíblic.

Àngels caiguts doncs, ens submergeix en una barreja de ciència-ficció post apocalíptica i una fantasia desenfada on precisament les causes d’aquesta destrucció, els orígens del perquè els àngels han atacat a la humanitat que fa tants segles observen, és un dels motors que ens animen a continuar passant pàgines per descobrir secrets; fils argumentals que ens van sorprenent cada cop més. Només en algun moment l’ambientació recreada per l’autora et fa alçar la cella però cal dir que és capaç gairebé sempre de mantenir el sentit de la credibilitat — que ja és molt— i sobretot de narrar una història més que amena i que ens fa passar una molt bona estona.

Recomanada per qui vulgui apropar-se a un gran entreteniment sense complexes i amb una història al darrera que té pinta de progressar molt adequadament en els següents volums.

Eloi Puig
23/10/2020