EL IMPERIO FINAL
The final empire
(2006)

Brandon Sanderson

Editorial:
Ediciones B
(2016)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Pàgines: 663

Saga:
Nacidos en la bruma/1

Lectures relacionades:
El pozo de la ascensión
El héroe de las eras

Altres edicions:

2007 Ediciones B. Nova
2012 Ediciones B. De Bolsillo

Sembla que la imaginació de Brandon Sanderson no té fi. I ho dic de forma convençuda doncs totes i cadascuna de les novel·les que he llegit de l'autor americà m'han sorprès d'una manera o altra de forma positiva. Però alhora m'han obert la ment a noves possibilitats pel que fa al tractament de la fantasia. Possibilitats allunyades de convencionalismes. I això té molt mèrit.

Fa temps que vaig descobrir a Sanderson amb la fantàstica Elantris. Curiosament he llegit poques obres més de l'autor, potser perquè la seva meteòrica trajectòria m'ha cohibit una mica. Les desenes de novel·les que ha escrit en els últims anys em fan pensar en una mena d'Stephen King de la vessant fantàstica i això m'atabala una mica.

El seu univers Cosmere que fa referència a diversos món fantàstics, cadascun d'ells, encaixat en estrictes regles de màgia (i totes diferents, per cert) és també la base des d'on s'origina aquesta trilogia de novel·les titulades de forma genèrica com Nacidos en la bruma. El primer volum és El imperio final i és la lectura que tractarem en aquesta ressenya.

Branson Sanderson se sent a gust amb els escenaris urbans, amb els carrerons foscos, les multituds aglomerades, els poderosos vigilant la púrria des de les seves mansions o castells. En part ja ho vaig comprovar a Elantris però encara més a El aliento de los dioses (novel·la escrita uns anys després que aquesta). Sanderson defineix a la perfecció com funcionen aquestes ciutats, aquestes capitals que governen els països o nacions... o el món sencer com és el cas. Potser descuida el tractament més exterior a les seves urbs però en canvi ens oferix una visita privilegiada de les normes que regeixen l'interior de les seves ciutats.

Luthadel és aquesta ciutat. L'epicentre que acull la més gran densitat d'habitants del planeta, la seu del Lord Legislador, un déu, un ésser que regeix, imposa les lleis i governa a tots i a tothom sense que ningú, des de fa mil anys, l'hagi pogut aturar. També és la ciutat on Kelsier està preparant una rebel·lió a gran escala, de tan alta magnitud que pretén derrocar al mateix Lord legislador. I ho vol fer acompanyat d'un equip d'alomàntics de grandíssim nivell, un grup de persones que de per sí es podrien valdre per si mateixes i viure sense complicacions però que s'uneixen per una causa romàntica i absurda com perpetrar la caiguda d'un déu i del poder que ostenta.

Els habitants del món d'Scadrial es divideixen en dos grups: Els nobles i els skaa. Aquests últims són pràcticament esclaus, la immensa majoria, els servents de les principals cases nobles. Alguns nobles tenen capacitats especials, poden cremar al seu interior alguns dels metalls amb capacitats màgiques que prèviament han ingerit, i per tant obtindre poders d'ells: Des d'influir en les decisions alienes fins a catapultar-te per l'aire atret o impulsat per la força d'un metall. Alguns skaa, fills bastards o descendents de nobles també tenen aquesta capacitat. Aquest tipus de màgia s'anomena alomància. Normalment cada persona només pot dominar un sol metall però molt de quan en quan hi ha qui destaca per sobre la resta i pot cremar tots els metalls... són els nascuts en la boira. I Kelsier és un d'ells. El rebel pretén investigar les propietats d'alguns rars metalls per derrocar al Lord legislador. Però s'haurà d'enfrontar als seus acòlits: Els obligadors i els temuts inquisidors. Aquests darrers també dominen l'alomància i són la representació pura del terror que desprèn el poder del Lord Legislador

La trama que ens prepara Sanderson no té aturador en quan a sorpreses, batalles, reflexions i sentit de la meravella entorn a l'alomància i a les seves conseqüències. Tot això lligat i entramat en la misteriosa història sobre l'assoliment del poder per part del Lord Legislador fa mil anys. Quins secrets amaga? És realment immortal? Poden fer res un grup de rebels contra un déu que ha governat amb mà de ferro el món durant segles?

Un altre punt fort de Sanderson són els personatges. Aquí centrats especialment amb Vin, la darrera incorporació a la banda, la qual haurà d'investigar dins el món dels nobles, haurà d'aprendre a controlar les seves habilitats i sobretot ens donarà informació del mode de viure del la ciutat de Luthadel i els seus habitants, sigui nobles o skaa. Dos mons contraposats però que el Lord legislador aprova i manté de forma inalterable des de que es va erigir en el poder. Vin, Kelsier i la resta de la colla seran els nostres ulls al fantàstic escenari que es comença a endevinar en aquest Imperi Final que sembla indestructible i inabastable per a un grup d'idealistes.

L'autor sap oferir un tempo precís en els diferents aspectes de la trama, en primer lloc per què anem absorbint la informació respecte a la màgia alomàntica I per això ha dissenyat un personatge novell com Vin, perquè a l'ensenyar-li a ella els secrets d'aquesta màgia també ens els descriu a nosaltres. Un cop assumim que hi ha gent que pot influir en altres ments o que pot volar pel cel, o que pot fer-se invisible a altres controladors de l'alomància, Sanderson ens introdueix de forma gradual la política, les classes socials, la història de com el Lord Legislador va consolidar el seu poder i fins i tot una mica de filosofia sobre els sentiments contraposats alhora d'enfrontar-te a tot un déu. Perquè si un ésser superior i immortal ha disposat que la vida sigui d'aquesta manera qui són els nostres protagonistes per defensar el contrari?

Sigui com sigui, Sanderson domina a la perfecció aquesta introducció al món dels Nascuts a la boira. Ens fa sentir còmodes amb les explicacions, però també alerta en les lluites i batalles. I sobretot intrigats per conèixer més sobre els enigmes amagats a la fortalesa del mateix Lord legislador i els seus terrorífics sequaços.

Un començament de trilogia doncs, espectacular, imprevisible i potent, marca de la casa. Amb moltes ganes de continuar-la amb El pozo de la ascensión.

Eloi Puig, 23/09/17