UN INTRÚS A L'ESTANY
(2011)

Joan Marcé

Editorial:
Ediciones 62
(2011)

Col.lecció:
Èxits

Núm: 102

Pàgines: 428

Sèrie:
El missatge/ 1

Novel·les
relacionades :
El visitant
I la serp digué

Si ens deixessim guiar pel significat de la paraula thriller observaríem com el diccionari tendeix a definir-la com un gènere àmpliament utilitzat per descriure situacions límits, plenes d’energia, ritme, acció, de lluita contra estaments més poderosos, i recerca de la veritat per part d’un o més protagonistes que partint, normalment, d’un fet que sembla intrascendent arriben a resoldre un misteri o a desenmascarar una intriga que sovint assoleix proporcions èpiques.

Certament, Un intrús a l’estany reflecteix molts dels aspectes abans esmentats i per tant podem dir que és un thriller. Però si aïllem aquesta parauleta d’orígen anglosaxó per evidenciar la manca d’imaginació de moltes editorials/ productores a l’hora de definir l’obra que promocionen, tenint en compte que en els darrers anys s’ha usat molt sovint la paraula thriller per enmascarar obres de ciència-ficció –tots sabem l’alèrgia que desperta aquesta etiqueta en molts camps de la cultura del nostre país- arribarem a una inequívova conclusió: Un intrús a l’estany és una novel·la de pura ciència-ficció; això sí, que segueix un format de novel·la negra o més aviat d’espies per a desenvolupar la història. Que no aparegui la paraula ciència-ficció a la contraportada és trist. I hi hauria d’estar gravat amb majúscules, doncs Joan Marcé ens ha aportat una de les millors novel·les de gènere fantàstic que ens ha arribat darrerament en català.

De la novel·la pròpiament dita només se’n poden dir coses positives. Per començar, cal agrair-li que ens plantegi un enigma ja des de la primera pàgina, un misteri que va creixent, formant-se poc a poc fins a esdevenir el motor amb que la novel·la circula, no, corre vertiginosament al llarg de les seves més de 400 pàgines. Joan Marcé utilitza la biologia i les matemàtiques per presentar-nos una novel·la que a simple vista sembla abocada a seguir una trama d’espionatge per esdevenir quelcom de molt més important.

Ramon Verdaguer és una jove promesa que treballa en un institut de recerca biomèdica als EUA. Durant un estudi rutinari detecta una sequència matemàtica insertada dins una mostra d’ADN. Això equival a que en Ramon comenci a fer-se preguntes les quals no pot respondre per si sol. Les persones més properes a ell: el seu amic matemàtic Wang i la seva xicota Eva es veuran també implicades en la resolució del misteri que canviarà les seves vides de forma radical. Després de veure quant de perillós és l’assumpte que ha descobert a l’ADN que estudiava, l’escenari es traslladarà a Catalunya on les preguntes passaran a un segon terme donat que tindrà prou feina a continuar viu.

L’autor aplica un ritme frenètic a la novel·la de manera que enganxa al lector de forma fulminant des de la primera pàgina. Si això li sumem uns personatges creïbles i carismàtics – potser amb menys intensitat els dolents, els quals resulten potser més estereotipats- en una història que va in crescendo i que de retruc dóna vida a una increïble trama de ciència-ficció, no podem més que aplaudir bocabadats.

Si hagués de buscar una pega, un punt més feble, potser mencionaria que a vegades la trama policíaca pesa més que la història de ciència-ficció que de bon començament l’autor ens ha estat amagant; que les persecucions, tiroteigs i escaramusses tenen més importància que la intriga que acompanya la trama principal. Però per sort, en Joan Marcé no s’oblida de perquè ha escrit la novel·la i ens resol les situacions de forma més que satisfactòria.

Una notable novel·la que sí, podríem definir com un thriller però sense mai deixar de banda que és l’especulació científica – aquí representada per la biologia, l’astrofísica i les matemàtiques- i també, perquè no dir-ho sentit de la meravella, els que la converteixen en una lectura apassionant, addictiva i resolutiva. Així és Un intrús a l’estany. Bravo.

Eloi Puig, 22/03/2012