EL VISITANT
(2015)

Joan Marcé

Editorial:
Autoedició
(2015)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 423

Sèrie:
El missatge/ 2

Lectures relacionades:
Un intrús a l'estany
I la serp digué

Fa uns tres anys llegia bocabadat un thriller de ciència-ficció anomenat Un intrús a l'estany. Una novel·la apasionada i plena de ritme que ens mostrava, sota una mirada propera, una trama que especulava sobre biologia, matemàtiques i pura ciència ficció. Joan Marcé, el seu autor, va publicar-la al 2011 i l'any següent arribava a la final dels Premis Ictineu. Ara, quatre anys més tard, ens presenta la segona part, El visitant, una novel·la que vol anar una mica més enllà i que repeteix les virtuts de la seva predecessora, les quals, paradoxalment, esdevenen el seu principal handicap a superar.

Anem a pams: El visitant és una novel·la, que si bé, s'inclou dins de la trilogia El missatge, pot llegir-se de forma autònoma –encara que recomanem si és possible atacar primer Un intrús a l'estany-. Marcé repeteix esquema amb l'encert de decantar, almenys en la primera meitat del llibre, la pressió de l'acció a nous personatges, encarnats aquest cop pels arqueòlegs Adar Khami i Tate Thorsen, iraquià ell i noruega ella, que descobriran un gravat mesopotàmic que sembla tenir relació directa amb els senyals que provenen de l'espai exterior – descoberts a l'anterior llibre-. L'estudi de les ruïnes d'un ziggurat a la mítica ciutat d'Uruk, a l'actual Iraq, desvetllarà encara més secrets que complementen els que ja teniem fins ara.

Veiem doncs com l'autor aquest cop explora els camins de l'arqueologia, la lingüística i la història per fer avançar la trama. Naturalment ens creuarem amb personatges coneguts com en Ramon Verdaguer o l'Eva McCanon i podrem seguir gaudint d'una obra trepidant que si bé segueix l'esquema d'una novel·la d'espies té un rerefons clar de temàtica extraterrestre.

Comentava abans que les virtuts de la present novel·la són el principal handicap a superar. Efectivament, el petit problema que ens toparem és que tot el que ocorre a la novel·la ens sona. Tenim un lleuger sentiment de dejà vu amb la trama amb l'afegit que ara sabem amb què ens enfrontem des de ben començament i per tant el factor sorpresa queda el·liminat. Deixant de banda les òbvies diferències entre la biologia i l'arqueologia, per tant entre les especulacions científiques de la primera novel·la i les fascinants teories sobre llenguatge i història antiga que coneixem en aquesta segona, l'estructura de El visitant és bàsicament la mateixa que a Un intrús a l'estany: Un element de clara referència a un contacte alienígena que descobreixen uns científics; una entitat interessada en els seus secrets, una trama policíaca de ritme frenètic per escapar d'una persecució implacable i una revelecaió final plena de perspectives. Tot plegat és el mateix que vam llegir a Un intrús a l'estany, simplement acoplant les idees i conclusions d'quella amb la present novel·la.

M'he trobat amb una novel·la massa semblant a la seva predecessora amb tot el bo i el dolent que això representa: Pel cantó positiu, tenim una gran història, molt ben narrada, amb una ambientació impecable, amb personatges creïbles i fins tot millorant una mica el rol del dolents que sempre tenen tendència a estereotipar-se. També seguim amb un bon ritme, ple de canvis d'escenaris. Per la banda menys positiva, com deia, trobem una mateix guió aplicat a aquesta segona novel·la, on es repetixen esquemes fins al punt que et sembla estar llegint la mateixa història sota un antre angle. Dejà vu!

Espero amb ànsia la resolució de la trilogia, perquè primer: Es una bona història; segon: està narrada amb mestratge i tercer: Especula de forma coherent utilitzant ciències socials i físiques en un entorn de Ciència-ficció creíble. Només un consell totalment subjectiu però: La tercera part hauria de posseir prous elements propis per què el lector gaudeix més d'ella, doncs El visitant ha perdut frescor precisament perquè recorda massa a la primera part. La conclusió hauria de ser més innovadora, sense renunciar a la intriga i els recursos que tan bé cultiva Joan Marcé.

Tot un repte sense dubte però crec en l'autor. Tot i l'escassa obra publicada per Marcé, (apart de les dues novel·les, té algun conte més que notable que podeu trobar a l'antologia Científics lletraferits), després de comprovar la seva desimboltura en la creació de thrillers, m'atreviria a afirmar que tenim davant nostre un escriptor capaç d'escriure sobre qualsevol temàtica i que aquesta se'ns faci addictiva i molt plaent.

Eloi Puig,

14/02/2016