Luna. LUNA DE LOBOS
Luna. Wolf Moon
(2017)

Ian McDonald

Editorial:
Ediciones B
(2017)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Serie:
Luna/ 2

Pàgines: 396

Traductor:
José Heisemberg

Lectures relacionades:
Luna Nueva
Luna ascendente

La Lluna continua tenint mil maneres de matar-te. Així és, Ian McDonald continua la seva saga sobre la colonització i explotació del nostre estimat satèl·lit sota una perspectiva que combina la credibilitat d’una ambientació molt cuidada amb les guerres dinàstiques de les cinc grans famílies que dominen l’explotació i la subsistència de la Lluna.

Recordem-ho una mica: La Lluna fa dècades que està colonitzada per empreses privades que formen petits monopolis en el seus respectius camps (agricultura lunar, extracció d’Heli-3 etc…). Les rivalitats d’aquestes empreses familiars tenen un aire èpicodecadent molt curiós. Èpic perquè cada gran família (Cada Drac) vol prevaldre per sobre la resta (tot i els matrimonis mixtes que hi ha entre membres de cada família) i per tant realitzaran les maniobres que considerin oportunes per no quedar-se enrere, per signar contractes més rentables… o per eliminar la competència. Sí, ens trobem amb processos purament mafiosos que són bona part de l’essència de la novel·la i el cert és que ens vénen imatges al cap que recorden a Dallas o Falcon Crest (almenys pels que ja tenim certa edat), cosa que per altra banda li atorga un afegit d’originalitat a la saga.  El terme decadent l’identifico més en com aquestes confrontacions només provoquen debilitat i pèrdua de competitivitat entre empreses, i més si tenim en compte que la Terra vigila de prop aquesta més que curiosa política que s’aplica a la Lluna.

Els rumors sobre una futura possible independència del planeta mare planen en l’imaginari de molts. Però la dependència que encara té la Terra dels productes lunars fa que tots vagin amb peus de plom.  “Nosaltres il·luminem la Terra” solien dir els Corta. I així és, l’extracció d’Heli-3 és només un dels productes que s’exporten a una planeta mare completament abocat  a la degradació   i  amb una societat malaltissa que no entrelluca cap futur prometedor. En canvi es divisa a la Lluna com un lloc d’oportunitats; perillós, sí, però un indret d’esperança.

En aquest segon volum podrem comprovar com la quasi destrucció de la família Corta passa factura als membres supervivents. Alguns són exiliats de forma voluntària, altres s’amaguen i altres són protegits per algun dels quatre dracs que resten. Val la pena aquí fer especial menció a Lucas Corta, que planeja un protocol per reviure l’empresa creada per la seva mare i que per aquest motiu emigra a la Terra amb les enormes dificultats i poques garanties de supervivència que té una persona que ha viscut tota la vida a la Lluna. Allí coneixerà un nou integrant de la família Corta: Alexia

Mentrestant altres membres com la paralítica Ariel,  l’eixelebrat Lucashinho o la mateixa Luna (la seva cosina petita) viuran moments plens de tensió i aventures que McDonald s’ha cuidat de potenciar més a que a la primera part, dotant-les de més emoció i passió. També Wagner, el lobinho, el qual pertany a l’estranya secta tan influenciada per la Terra també s’anirà posicionant en la novel·la i li preveiem un paper més determinant en el futur.

Luna de Lobos, segueix amb les mateixes virtuts  però també amb els mateixos defectes que la primera part amb el handicap a superar que ara no ens sorprèn excessivament i per tant no podem valorar-la de forma tan especial: Per una banda l’ambientació continua sent perfecta. Cert és que el mateix McDonald reconeixia a la passada CatCon durant l’entrevista que se li va realitzar que per lògica alguns processos industrials podrien ser més automàtics del que descriu al llibre però que el fet d’incorporar-hi persones permetia jugar més amb els personatges. Però aquesta petita llicència no importa massa al lector que no busca una aproximació 100% real a l’explotació lunar, de manera que aplaudim la iniciativa de l’autor. Com deia: Ambientació fora de sèrie on podem comprovar no només com funciona la tecnologia lunar o com afecta als humans sinó també la política i els canvis mentals que han d’adoptar molts terrestres per decidir si es queden a viure per sempre al satèl·lit o tornen cap a la Terra. (El límit físic és a l’entorn dels dos anys).

Els defectes, un altre cop (potser menys que a la primera part), la profunditat dels personatges. Continuen apareixent-ne molts i sovint tenen poca interacció amb la resta o la trama (encara que el que facin sigui cabdal en la història) i hom tendeix a no recordar-los degudament. Cert és que McDonald ha atorgat un especial protagonisme a Lucas Corta i a Lucashinho i també a Alexis però crec que li manca que el lector trobi més empatia amb ells.

El resultat és notable però potser a manca de la sorpresa que ens va oferir la primera part, no tan trencador com aquella. Això no vol dir que hagi minvat en quan a qualitat però sí que ens fa constatar que és una continuació directa sense massa revulsius.

Ara toca el final, Luna descendiente.

Eloi Puig
03/12/2019