Luna. LUNA ascedente
Luna. Moon Rising
(2019)

Ian McDonald

Editorial:
Ediciones B
(2019)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Serie:
Luna/ 3

Pàgines: 459

Traductor:
Natalia Cervera

Lectures relacionades:
Luna Nueva
Luna de lobos

Amb Luna ascendente, Ian McDonald tanca la trilogia sobre la colonització i explotació del nostre satèl·lit. Ara toca valorar si les conclusions i sobretot si el viatge per aquesta aventura han valgut la pena. La meva primera conclusió és òbviament que sí. Ara bé, també hi ha alguns aspectes millorables. Mirem de parlar-ne tot seguit:

Luna ascendente ens retrata una possible evolució tant des de la vessant humana com econòmica/industrial de la població de la Lluna que treballa sota la direcció de les empreses que tenen els principals monopolis lunars, els cinc dracs. Ens mostra com les guerres internes només han fet que desgastar-los, tal com ja comentava a la ressenya de Luna de lobos però també com s’entrelluca un futur molt ambiciós i diferent per la humanitat. Ian McDonald ens apropa la nostra benvolguda Lluna de sempre com un trampolí a especular sobre molt més enllà encara que trobo que només esbossa aquesta plantejaments tan interessants a llunyà termini.

Però cal recordar que l’autor ens ha traslladat a la Lluna de manera poc habitual i altament original i que en el fons el que també hem buscat des del començament és conèixer el destí final dels membres de la família Corta. Potser un dels principals problemes que hi he trobat és que al intentar tractar tants personatges alhora, l’autor no ha tingut espai per aprofundir més intensament en alguns d’ells. Si bé, a l’anterior volum trobàvem que sí, que alguns personatges prenien les regnes i nosaltres, lectors, començàvem a empatitzar amb ells, ara, en aquesta conclusió, McDonald ha donat especialment veu a altres protagonistes de manera que ens hem quedat una mica frustrats.

Deixeu-me que recordi una mica on son: La Lluna, després de les guerres internes entre els cinc dracs, ara és governada sota la tutela de la Terra després del retorn de Lucas Corta. Però sembla que existeixen projectes molt interessants per unificar els dracs, almenys un cop hagin acabat de matar-se entre ells. El fet és que les lesions de Lucasinho són greus i són alhora excusa per que els Sun i el que queda dels Corta en reclamin la custodia. Mentrestant Ariel Corta també pren noves posicions i Alexia descobreix els entrellats lunars (d’una manera semblant a com ho va fer Marina en el passat).

Sigui com sigui, tenim un munt de subtrames obertes que l’autor va tancant i convergint de manera una mica erràtica. Però també tenim un ambient polític que almenys a mi m’ha despistat diverses vegades doncs he tingut la sensació que no m’assabentava de tot el que passava a les altes esferes.

Pel que fa als personatges, com comentava, sap greu que alguns de l’anterior novel·la aquí tinguin un paper més aviat testimonial i fins i tot sense aportar massa a la novel·la (com el cas de Marina) i en canvi altres personatges encara no hagin tingut el seu lloc ni s’hagin valoritzat prou com el cas del lobinho Wagner Corta que trobo està desaprofitat.

Així doncs, quin és el resultat?. Luna Ascendente, abans de res avala una excel·lent aposta per recrear una societat futura que no té perquè basar-se amb els cànons amb els que estem acostumats. Realment la feinada d’Ian McDonald per oferir-nos una estructura social radicalment diferent a la nostra basant-se en la nova realitat que seria posseir una societat estable a la Lluna, és senzillament descomunal. Per altra banda integrar aquesta societat amb una tecnologia creïble com ha fet l’autor estableix de manera perfecta les bases per narrar el que li vingui de gust perquè aquesta és sòlida i sense quasi cap fissura: Des de el tractament dels quatre elements que donen la vida a la lluna: Dades, aigua, aire i carboni; des de les noves lleis que trenquen qualsevol esquema terrestre que coneixem, des de les increïbles estructures industrials que li atorguen al satèl·lit una mirada d’escenari post-industrial… fins a les especulacions d’evolució d’una societat tan jove i en el fons tan fràgil i de com aquesta vol mirar al futur i per quins patiments i reformes estructurals passa aquest futur, no tan de la Lluna, com de tota l’espècie terrestre (recordem que la Terra és un planeta en franca decadència i que la modernitat i la innovació és allí dalt, a la Lluna)… tot això és exemplar.

Crec aquest fragment exemplifica el que comento:

“(...) Este mundo es un laboratorio donde los humanos experimentan con culturas, sociedades y filosofías. Nuevas formes de hacer política, nuevas religiones. Con el fin de crear algo duradero. La Tierra se desmorona; lo vi con mis propios ojos. La Tierra está muriendo, en decadencia. Toda la cultura humana puede saquearse y quemarse, quedar aplastada bajo nuevas ideologías. No sienten el menor respeto por su mundo. Si nosotros cometemos un error, Dama Luna nos aniquila, así que la respetamos. Sabemos lo frágiles que somos. No hay motivo para que la humanidad no prospere aquí durante miles de años (...)”.

Però l’autor, per dur a terme aquesta unió entre societat i tecnologia hi ha afegit les passions humanes (cosa que aplaudeixo profundament) però sense que hagi existit una cohesió argumental que ens hagi omplert del tot. Les desgràcies del Corta i de les altres famílies les veiem una mica llunyanes i a vegades confuses. El fet que personatges clau apareguin en pocs capítols els treu profunditat i també un ritme una mica desigual (a vegades l’autor ens descriu un fet decisiu en poques pàgines i d’altres no passa res de remarcable en molts capítols) fa que la trilogia no hagi pogut arribar a l’excel·lència que es mereixeria si analitzéssim només aquesta estructura d’especulació social i tecnologia que sí és magnífica.

Ian McDonald potser ha estat un dels primers autors a afrontar aquesta colonització i explotació lunar de forma altament realista. Sí, li ha mancat potser o allargar la història impregnant als personatges i les subtrames de més vida o potser escurçar la llista de personatges i simplificar l’arc argumental perquè el lector centrés més l’atenció amb aquests motors de tota acció que són els protagonistes. Però aquest experiment lunar per mi té molt de mèrit perquè ens ha presentat una història com mai abans l’havíem imaginat, de forma coherent, innovadora i molt especuladora. Pura ciència-ficció!.

Eloi Puig
04/01/2020