mary shelley i el monstre de frankenstein
(2018)

Ricard Ruiz

Editorial:
Angle Editorial
(2018)

Col.lecció:
Ara i Aquí

Núm: 03

Pàgines: 218

Mai he estat molt de llegir assaigs sobres obres concretes. Potser perquè m'ha d'importar molt aquella obra o potser perquè em costa trobar el punt d'equilibri entre aprofundir més en ella i no avorrir-me amb una lectura que pot arribar se tediosa. Crec que el darrer assaig que vaig llegir va ser fa uns nou anys i va ser W de Watchmen de Rafael Marín, es clar que aquella obra m'interessava profundament.

No com Frankenstein.

Ep! Calma! Sóc el primer a valorar l'obra insigne de Mary Shelley com el que és: Una explosió imaginativa que va falcar les bases de la ciència-ficció i que devia fer trontollar bastant algunes ments de l'època poc avesades als canvis. Una reflexió sobre la condició humana i sobre la capacitat de crear vida a través de la ciència, un fet que més enllà dels mites i religions era el primer cop que se'n feia menció. El fet, però, és que quan vaig llegir el llibre ara deu fer deu o dotze anys el vaig gaudir però vaig trobar que havia envellit una mica malament (cosa per altra banda seria normal tenint en compte que té dos-cents anys) i així ho vaig reflectir a la meva modesta ressenya. No, Frankenstein no em va semblar en aquell moment cap obra mestra (deixant de banda de ser un punt d'inflexió en la novel·la moderna per la seves dots especulatives), almenys comparada amb altres clàssics com Dràcula que m'havien entrat més bé.

Es clar que llavors no sabia pràcticament res de Frankenstein o de Mary Shelley. Avui, si em tornés a repassar el llibre (ho haig de fer, vaja) li trobaria mil i un significats nous gràcies a l'assaig que ens presenta Ricard Ruiz. Avui, gaudiria el doble o el triple de la lectura d'un clàssic que va marcar el camí a seguir per a molts altres.

En Ricard Ruiz el conec des de diverses vessants però encara no l'havia tractat des de la perspectiva de l'assaig. El que ens ha presentat amb Mary Shelley i el monstre de Frankenstein destil·la il·lusió i energia per totes les seves pàgines. I això es deu a la profunda empatia que gasta Ruiz amb l'autora i l'admiració que aquesta i la seva obra li desperta.

En primer lloc cal concretar que l'assaig està basat especialment en Mary Shelley, no tant en la novel·la en sí. No és un estudi que analitzi cada capítol del llibre, de fet, en cap moment ens explica ben bé de què va o com es desenvolupa específicament la novel·la (recau en el lector, com és lògic, el paper de llegir-la). No, Ricard Ruiz s'endinsa en la vida de Shelley i ens transporta als seus anhels, virtuts, defectes i en definitiva en presenta tot el món que la va envoltar, des de la mítica nit del juny del 2016 quan Lord Byron va proposar escriure relats de fantasmes mentre la tempesta esbatanava les finestres de Vil·la Diodati fins a les repercussions, socials i fins i tot també psicològiques que va patir l'autora un cop va publicar el llibre, ara fa dos segles. Però també analitza la influència dels pares i d'un entorn il·lustrat, ple de poetes, escriptors i fins i tot una mare feminista.

Jo haig de reconèixer que la figura de Shelley la tenia poc treballada. De fet, coneixia més de la seva vida, així com la del seu marit, Percy Shelley o la de Lord Byron, a través d'aquella magnífica fantasia història de Tim Powers que és La Fuerza de su mirada que no pas per res més. Però aquí hi intervé en Ricard Ruiz: La seva passió per Shelley i Frankenstein és palpable en totes les pàgines i capítols d'aquest assaig i inevitablement ens transmet aquella empatia i devoció de la que parlava fa uns moments però sobretot ens argumenta possibles influències i indubtables conseqüències d'haver creat a un macabre doctor Víctor Frankenstesin i a la seva criatura monstruosa i ens documenta com era aquest entorn tan especial que va tenir l'autora en una època tan única com el s. XIX respecte a la ciència i la investigació.

El to que utilitza Ricard Ruiz és de complicitat amb el lector: Hi afegeix elements propis de la la subcultura friki que tan ens agrada a molts de nosaltres (I de la qual, Frankenstein n'és com una de les mares) però sense renunciar a la serietat que tot bon assaig ha de posseir. Així, el resultat final és una plat equilibrat i amè que l'autor amaneix amb gotes personals sobre ell i la seva particular vinculació amb la novel·la. Com deia, complicitat sense perdre de vista el nord.

A més, en un exercici impressionant, replet d'anècdotes i de curiositats ens enllaça sentiments i passions de Shelley com l'amor, el sexe, la religió o la bogeria amb monstres de caire clàssic com King Kong, la figura del Golem, els vampirs o el mateix Dr Jekill, per posar uns exemples. Cada capítol està dedicat a una vessant de Mary Shelley de la que en general els lector en sabem ben poc. Tant el feminisme, com el seu suposat llibertinatge sexual, tant la seva desesperació i resignació en veure com moria bona part del seu entorn com la valentia d'enfrontar-se a familiars i editors per tirar endavant amb el que creia; la figura de Shelley és, des d'ara, un referent per a un devorallibres com jo. Gràcies al saber fer d'un autor que com deia, hi ha abocat sapiència i entusiasme per convertir aquest assaig no només en un referent nostrat sobre el mite de Frankenstein sinó també un compendi amè i apte per a tots els públics sobre una autora precursora en molts aspectes de la literatura moderna.

Eloi Puig, 14/04/2018