BIENVENIDOS AL BIZARRO
(2017)

Diversos autors

Editorial:
Orciny Press
(2017)

Col.lecció:
Midian

Núm: 04

Pàgines: 256

Traductor:
Hugo Camacho

Penses que tens imaginació i tal fins que llegeixes les històries de Bienvenidos al Bizarro i te n'adones que ets un muggle, una persona massa normal que s'acomoda cada cop més a llegir un gènere fantàstic guiat per arquetips. El Bizarro, aquest subgènere transgressor, estrany, absurd i fins i tot poètic és un alè d'aire per al gènere i no perquè sigui un moviment nou doncs fa molts anys que el mon anglosaxó l'explota com deu mana, si no perquè aquí poques editorials s'han atrevit a publicar-lo. I ara com ara Orciny Press és qui porta la batuta amb la seva col·lecció Midian. El pròleg, escrit pel mateix Hugo Camacho, és extraordinàriament clarificador i descriu perfectament els sentiments que s'amaguen darrera el bizarro.

Bienvenidos al Bizarro, és doncs,el quart número dedicat a aquest sub-gènere. Es tracta d'una antologia on destacats escriptors del fantàstic aporten el seu granet de sorra al moviment. Alguns d'ells els coneixem ja d'anteriors novel·les publicades a Orciny Press com Jeremy Robert Johnson, Laura Lee Bahr o el gran Carlton Mellick III. Analitzem una mica els relats que podem trobar al recull:

Comencem per “La liga de los Céroes” de Jeremy Robert Johnson. Un spin off de la novel·la Ciudad revientacráneos on el seu protagonista decideix, seguint amb les modes quirúrgiques del moment, treure's el cervell del cap i conservar-lo aïllat fora del cos, com a mètode innovador de cridar l'atenció i per guanyar un reality show de friquis de les operacions: té moments delirants – encara ric amb l'home-enciam- i d'altres de reflexió al voltant de les bestieses que pot arribar a fer la gent per ser famosa. Molt bé.

“Dinámica de clase” de D. Harlan Wilson ens transporta a una distòpia en forma de comèdia i humor negre al voltant de com els estudiants d'un institut poden ser assassinats pels professors si no es comporten bé a classe, o si no estudien prou. Una activitat perfectament regulada per la llei i que ens porta a moments francament curiosos quan un professor es dedica a tot el contrari: Abraçar i donar suport als estudiants. Una actitud clarament pertorbada (per no dir pervertida) i desajustada de la societat en qüestió. Genial

L'aportació hispànica ens ve de part de Tamara Romero a la que ja vaig llegir a Cuentos desde el otro lado. I ens presenta “Gigantas sentadas en la bahía de Berangkat”. Un relat que es mou dins el fantàstic més irònic i també divertit quan un parell de gegantes apareixen davant la badia d'un poble (a l'igual que a molts altres llocs de l'oceà Pacífic) i resten allí assegudes. Un polític molt viu intenta aprofitar la ocasió per promoure la badia turísticament sense tenir massa en compte el que penses els dos enormes éssers. Una molt entretinguda experiència amb bon final.

En canvi per mi “La noche de las chonis” baixa una mica el llistó. Es tracta d'un conte de Grant Wamack on una mena d'androides amb la cara i el cos de Miley Cyrus (he de reconèixer que he buscat qui era la tal Cyrus... m'ho pensava però no n'estava segur) es dediquen a atacar un ferri i a cardar com a descosides amb els passatgers. Un conte que sense sortir de l'absurd, es queda coix.

Ah! Però ara ens arriba un de millors relats del recull: “Pequeña Miss Ultrasonido” de Robert Deveraux. He gaudit molt amb la impensable premissa amb que arranca aquest relat: Un concurs de bellesa sobre nadons prenatals. Sí, que no han nascut encara, que només se'ls pot apreciar amb una ecografia, retocada això sí, per tècnics experts que les il·lustren amb vestidets o posats sexis. Oh sí senyor! Quin gran encert, quina idea més meravellosament absurda! I gaudim comprovant com diferents mares lluiten per què el seu petit nadó guanyi el premi. Si convé es queden prenyades dos o tres anys seguits per poder continuar concursant! És deliciosa la crítica no massa encoberta que fa Deveraux d'aquests concursos de bellesa infantils – bastant de moda a llocs com els EUA-. Una idea simplement genial.

Quan encara m'estava recuperant del xoc, començo “Hay un millón de maneras de hacer lo correcto” de Matthew Revert. Aquí la meva incredulitat ha explotat pels aires però m'he sentit a gust: Un noi descobreix quan es masturba que li surt un enrajolador en miniatura del semen. Un senyor amb bigotis i entrepà que es dedica doncs això... a posar petites rajoles i a cobrir-lo cada cop que té un orgasme. Una experiència que comparteix amb el seu pragmàtic progenitor a l'espera d'una solució que arriba per on menys se l'espera.

A “Bailarina exótica” de Violet Levoit ens submergeix en una paranoia digna de la millor novel·la de terror. Un conte molt ben portat sobre la transformació mental que pateix una ballarina de striptease amb final demolidor. Espaterrant.

En el mateix ambient de discoteca o sala de festes trobem l'aportació de Carlton Mellick III amb “Orgía fantástica”: Possiblement la història més absurda i divertida de les que hem llegit fins ara. A l'autor ja el coneixia per la seva excel·lent La casa de arenas movedizas que va publicar fa un temps també Orciny Press. I no m'ha pas decebut! Al contrari! A “Orgía fantástica” se'ns explica que en un futur no massa llunyà les malalties de transmissió sexual provoquen mutacions a qui les contrau fins al punt que molta gent va a exclusius clubs a buscar-ne de noves. Algunes són de caràcter físic (pits més grossos, canvis de color...), altres del tot surrealistes (com la que té el nostre desesperat protagonista). Mellick aconsegueix que riguem a gust amb una parada de monstres, naturalment repleta de sexe i violència. Digna de la Troma!

Per desgràcia l'eufòria potser m'ha afectat massa perquè el següent conte no m'ha entrat massa bé: “Senyor Felpa, detective” de Garret Cook és potser el més fluix de l'antologia. I no és que no tingui rareses dignes de menció! (Com ara un detectiu en el cos d'un oset de peluix) però la seva estructura i el ritme són lents i m'ha avorrit una mica.

Laura Lee Bahr, coneguda per tots per la seva novel·la Fantasma ens acosta la història més normal que trobarem a l'antologia: “Pastel de terciopelo azul”, una història més pausada, de mirades creuades i pensaments íntims. Molt ben narrada però no he acabat d'assimilar el final.

I acabem amb una història més subtil del que sembla pel seu títol: “El vendedor de dildos a domicilio” de Kevin L., Donihe. Un conte fantàstic amb estranys personatges i situacions surrealistes que donen per diverses interpretacions. Un home sembla castigat a vendre consoladors (que tenen vida pròpia) en un estrany món de cicle infinit. Interessant.

En general he quedat tan satisfet que fins i tot m'ha picat per baixar-me velles pel·lícules de la companyia Troma que veia pel Festival Fantàstic de Sitges fa vint anys. Concretament estic a punt de revisualitzar Terror Firmer, per què us feu una idea. Bienvenizos al bizarro no només aporta un alè encara més fresc al panorama fantàstic actual, si no que consolida un subgènere tan estrany com friqui que juga amb trames argumentals dignes de pel·lícules de sèrie Z amb idees més actuals sobre el caòtic món on vivim. No us la perdeu!

Eloi Puig, 06/10/2017