MELDECAPS
Bear Head
(2021)

Adrian Tchaikovsky

Editorial:
Editorial Chronos
(2024)

Col.lecció:
Voyager

Núm: 14

Pàgines: 468

Sèrie:
Gossos de guerra/ 2

Traductor:
Octavi Gil

Il·lustrador:
Andreu Zaragoza

Novel·les relacionades:
Gossos de Guerra

Una de les millors lectures que vaig fer l’any passat va ser Gossos de guerra d’Adrian Tchaikovsky, una aventura que combinava a la perfecció l’especulació científica al voltant de la bioenginyeria i l’ètica (o la manca d’aquesta) en aplicar aquesta tecnologia en animals vius i conscients perquè esdevinguessin màquines de matar. Tchaikovsky va escriure una reflexió serena sense deixar de banda en cap moment el sentit de l’aventura i la tensió a més de presentar-nos grans personatges amb els que empatitzaves de seguida.

Ignoro si l’autor anglès ja tenia en ment una continuació d’aquella gran novel·la quan la va acabar però tenint en compte alguns fets que va deixar flotant a l’aire, sembla que va deixar la porta oberta per seguir amb la sèrie a través d’altres novel·les més o menys independents. Aquesta que ressenyo ara és la segona, Meldecaps. I la tercera (Bee Speaker) ja està escrita i s’espera la seva publicació aquest 2025 i nosaltres desitgem fervorosament que Chronos segueixi apostant per aquesta saga i ens la continuï portant traduïda al català.

Meldecaps (Bear Head en el títol original) és un joc de paraules intraduïbles a altres idiomes que juga amb el nom d’una de les protagonistes, la osa bioforma Mel i la seva presència electrònica al cap d’un altre dels protagonistes. Així la Mel es converteix en un meldecap constant per en Jimmy, un operari que treballa a la terraformació de Mart, drogoaddicte i un tipus més aviat de caràcter simple que busca com subsistir cada dia en un ambient inhòspit. No tot ho té en contra, però: Per anar a treballar al planeta vermell ha estat sotmès a múltiples operacions on se li han incrustat implants o modificat parts del seu cos perquè la vida en un mon sense atmosfera sigui més factible. Una mica més almenys.

Els que ja vam gaudir de Gossos de guerra farem comparacions odioses entre els dos llibres, bàsicament perquè son força diferents. Aquí no ens acostem tant amb el personatge principal com ens passava amb en Rex, el gos bioforma que va ser protagonista de l’inici d’una revolució a nivell mundial per als drets de les bioformes. Però aquí trobem la Mel, la osa que ajudava tàcticament a en Rex durant la guerra i que ara és una activista de primer ordre que ha ajudat a que els seus posseeixin drets semblants al de les persones. Naturalment això li ha repercutit molts enemics i per un motiu que anireu descobrint a mesura que llegiu els flashbacks dedicats a la Mel, ella ha transferit una còpia de la seva ment a un lloc segur. Però que coses del destí ha anat a parar al cap d’en Jimmy, dins de l’espai mental sobrer que li han adaptat per a la seva feina a Mart.

Tornem amb les comparacions odioses: Meldecaps costa un mica d’arrencar. Mentre que Gossos de guerra de seguida et cridava l’atenció tot aquest mon de bioformes conscients, aquí Tchaikovsky ha requerit més temps per introduir conceptes nous i plantejar-nos un escenari amb el que ens sentim còmodes perquè si una cosa heu de tenir clara és que Meldecaps no és una simple continuació de Gossos de guerra, no és una altra novel·la que parli dels mateixos temes que allí. No, Tchaikovsky sap reinventar-se i expandeix el seu univers sense repetir-se i aplicant una camí nou que aquest cop es centra en l’evolució de la intel·ligència distribuïda. Sí, com podeu intuir l’Abelles, el tercer integrant del comando de bioformes que apareixia a la novel·la anterior, aquí hi juga un paper important. I pel que deduïm al títol de la tercera novel·la, Bee Speaker, sembla que tindrem a l’Abelles i la seva intel·ligència distribuïda per estona.

Però me n’estic anant per les branques: Deia que Meldecaps li costa una mica d’agafar embranzida però un cop ja assoleix velocitat, és un no parar. De seguida notarem que tenim tres punts de vista que ens dirigiran a través de la novel·la. El primer, òbviament el del Jimmy i de com s’ha d’adaptar a tenir una altra consciència dins el seu cap. El segon és precisament aquesta consciència, la de la Mel que interactua amb en Jimmy de manera constant i finalment tenim a Springer, una assistent de Warner S. Thompson, un polític de la Terra que lluita per ascendir socialment mentre d’amagat experimenta amb el control mental dels humans. Ella és una noia que porta un collaret de submissió, com els que dècades enrere portaven certes bioformes i que ara també és present entre molts humans.

El control mental, a través d’aquests collars és un dels temes fonamentals de la novel·la, la capacitat de decidir per tu mateix o de sucumbir als desitjos dels més poderosos. Aquí teniu un extracte d’una conversa entre la Mel i el seu advocat:

«Els collars de les bioformes d’avui seran els collars de tothom demà. Avui posen collars als gossos, John. I si no dic res és perquè no soc un gos. Però demà me’n posaran a mi, i demà no podré dir res perquè duré un collar»

I això ens porta a parlar de l’estat en que es troben les bioformes dins de la societat humana. Naturalment des de la seva acceptació com a «persones amb drets» han patit i pateixen problemes de racisme i perjudicis semblants amb els que podem tenir actualment amb la immigració massiva que pateix occident. Però la novel·la va més enllà i també fa una reflexió sobre la lluita de classes i sobre el preu del domini de les elits que posseeixen el poder i no el volen perdre ni que sigui a costa d’assolir un mon millor per a tothom. La història es repeteix, sigui a l’actualitat o al futur.

Parlem una mica de l’estil i els punts de vista que utilitza l’autor a Meldecaps: En Jimmy és el nostre jove bergant que ens cau bé perquè no sap per on navega, és qui paga els plats trencats d’un moviment que a ell tan se li en fot. Jimmy parla sovint amb ironia i sarcasme, insulta, es queixa i per sobre de tot mira de sobreviure. A vegades mentalment el comparo amb el mag Gratavents de la saga del Discmón de Terry Pratchet: Un personatge entranyable que no vol participar en les conspiracions que mouen el mon però que posseeix dins dels eu cap un poder inimaginagle. Ell només necessita la seva dosi per seguir pencant en lo seu. És un personatge simple però carismàtic que dona un contrapunt a la tensió i drama que respiren els altres.

La Mel. Ella és qui enllaça les dues novel·les, el centre d’atenció constant i el gran maldecap de Jimmy a l’haver-se allotjat dins del seu cap. La Mel és culta, rígida. Parla amb un to acadèmic i maternal i ens fa gaudir d’allò més quan s’obren els diàlegs entre el cap de trons d’en Jimmy i ella, una ment serena i extremadament intel·ligent.

«—Soc una personalitat carregada. Potser si que era una pila de dades quan m’han transferit amb vos, però ara ja hem superat aquesta etapa de la nostra relació. Per tant, doneu-me un moment perquè acabi d’entendre el que tenim entre mans.»

I tenim també el punt de vista de l’entorn de l’enemic, a través dels ulls de la Springer, l’assistent que contempla i ajuda a realitzar el terrible pla que porta Walter S. Thomson entre les mans. Cal dir que aquesta capítols potser son una mica repetitius i això que paradoxalment son els que poden provocar més angoixa. Penseu que els actes de la Springer son conscients en tot moment fins i tot els que la seva ment, amagada sota el collar de submissió, deplora i malda per no efectuar, sense que això sigui possible.

«No teniu cap obligació de ser bona persona. No passa res. Però si que teniu dret a ser la vostra pròpia persona»

Meldecaps és una història molt dinàmica i entretinguda, potser no tan fluïda com la seva predecessora però sense dubte és un camí genial a especular encara més enllà a través de la bioenginyeria i el control mental que obre les portes a moltes possibilitats i ofereix una escala més gran on expandir l’univers de Gossos de guerra. No tinc cap dubte que aquesta escala s’eixamplarà encara més amb la novel·la que està per venir i que tot i que son auto-conclusives totes elles, ens oferiran una visió increïble de com expandir la IntDis, la Intel·ligència distribuïda, com un eixam que es propaga per l’univers.

Eloi Puig
16/03/2025