LA QUINTA ESTACIÓN
The Fifth season
(2015)

N. K. Jemisin

Editorial:
Ediciones B
(2017)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Pàgines: 444

Saga:
La Tierra fragmentada/ 1

Novel·les relacionades:
El portal de los obeliscos
El cielo de piedra

Traductor:
David Tejera Expósito

Una de les primeres novel·les de ciència-ficció que vaig llegir, fa molt de temps (ni tan sols la tinc ressenyada), va ser Anochecer de Isaac Asimov i Robert Silverberg. Aquella història em va fascinar (especialment la seva primera part) per la premissa de la trama on et descobria un món i una civilització que quedava destruïda cada 2.000 anys per causes naturals i es refeia cada cop ignorant el seu passat.

Certament aquella novel·la em va colpir, però ara en descobreixo un altra, escrita per N.K Jemisin que engrandeix encara més aquella mateixa idea de destrucció/creació i la millora i explota de forma molt més acurada. Estem davant la novel·la guanyadora del premi Hugo 2016: La quinta estación.

La Quietud. Aquest és el nom del planeta, del món on es desenvolupa la nostra història. Un indret on els freqüents moviments sísmics en forma de terratrèmols o erupcions volcàniques han passat factura a la humanitat fins al punt que aquesta s'ha adaptat a certs períodes de crisis anomenats Estacions on el planeta desencadena el caos i la destrucció i elimina bona part de la vida. Són períodes d'una inestabilitat acusada i mortífera que poden durar entre sis mesos i varies dècades. Això és La Quietud. Un nom que sembla una broma però que reflecteix l'anhel dels seus habitants per una vida millor.

En aquest increïble escenari, Jemisin ens presentarà tres dones que hauran de lluitar i patir per tirar endavant la seva vida. Seran els nostres ulls a través dels quals descobrirem com funcionen les lleis físiques del planeta però també la seva pragmàtica societat, totalment adaptada a les Estacions, els períodes de crisis que poden acabar en un moment amb qualsevol civilització. Jemisin s'ha erigit com una grandíssima creadora de mons. M'atreveixo a comparar-la amb Brandon Sanderson i la seva també gran capacitat imaginativa per dissenyar mons tot i que Jemisin especifica i detalla molt més com funciona el seu món a nivell global mentre que Sanderson normalment es centra en una àrea petita d'aquest i més aviat aprofundeix en la interacció entre personatges.

Com deia, a través de tres dones molt diferents comprovarem fins a quin punt La Quietud és un indret perillós i imprevisible. Tenim en primer lloc a Essun, una dona de mitjana edat, el marit de la qual acaba d'assassinar al seu fill per que ha descobert que és un orograta. Aquest serà el relat més impactant, a més escrit en segona persona de manera ens posarà molt més en la pell de la protagonista. També tenim a Damaya, una nena amb poders d'orogènesi que és retinguda per un Guardià i portada al Fulcro, l'espai on s'ensenya a controlar aquests poders. La orogènesi és la capacitat de manipular l'energia provinent del planeta i per tant d'aturar o provocar episodis sísmics. En mans joves o poc preparades (com el fill mort d'Essun) poden incitar cataclismes. Els guardians són una elit que poden controlar els poders dels orògens, una societat estranya i temible. I Finalment tenim a Sienita, una jove que ja és quatreanillada (els anells indiquen el poder orogènic que portes al teu interior, essent deu el màxim) que té una missió aparentment senzilla i a la qual se li assigna un mestre decanillat de gran temperament.

Essun, Damaya, Sienita. El lector anirà desgranant poc a poc qui són en realitat i el seu paper en aquesta història. Totes ells són importants. L'autora ens ha presentat una heroïnes que lluitaran per garantir que el seu entorn sigui el més segur possible. Una lluita reivindicativa en un món aparentment aliè al nostre, amb costums establertes segles enrere fruit de l'efecte de les Estacions. Aquestes normes són patrimoni de la humanitat i estan gravades en pedra per que cada generació afectada pugui aixecar-se de nou i més ràpidament. Les professions de les persones (Enginyers, sementals, dirigents, llomcurtits....), l'estructura de les comunitats, tot, està pensat per a la supervivència. Aquest crec que és un del punts més forts de la novel·la, comprovar com una societat pot evolucionar fins aquests extrems per mirar de sobreviure a la fi del món. A més, l'adaptació a la inestabilitat del La Quietud també es manifesta de forma biològica: Els humans tenen una mutació en forma de glàndules sesapinals que els ajuden a captar els moviments de la terra.

Però els humans no estan sols. Si fins ara estàvem parlant d'adaptació, mutacions i en definitiva de ciència, també hem de presentar aspectes que semblen acostar-se al cantó de la màgia. Trobem éssers com els menjapedres, els quals es poden traslladar a través de la roca. El seu paper en l'obra és misteriós però transcendental i esperem que en les properes novel·les sigui aclarit. També cal fer esment als obeliscs que suren a l'aire per tot el gran continent -l'únic- del planeta. Són resta d'antigues civilitzacions – com moltes altres ruïnes que sobresurten de quan en quan- i que no semblen tenir un propòsit aparent. Fals. El seu rol està per determinar però de ben segur que són importants.

La quinta estación és una gran novel·la que utilitza la ciència de forma més o menys coherent per presentar-nos les particularitats de la Quietud i especialment de les capacitats psíquiques d'una part dels seus habitants. És una història que ens planteja temes com evolució, adaptació, poders mentals i també noves formes de convivència arran dels episodis de crisi del planeta. Jemisin demostra que sap portar molt bé als personatges i si bé hi ha alguna ocasió on el ritme s'alenteix, en termes generals la curiositat per descobrir els nombrosos misteris que envolten el planeta ens deixa lligats a la lectura.

M'ha agradat tan l'estil de l'autora com la seva manera d'explicar-nos aquesta història de tres actes. A comentar que al final del llibre hi ha un pràctic glossari on se'ns descriuen diverses paraules pròpies del món de la Quietud i també un resum de l'efecte i duració de les darreres Estacions, així com de les dates en que es produïren.

Ara només tocar esperar el segon volum!

Eloi Puig

29 de juny del 2017