REYES DE
AIRE Y AGUA
(2013)

Jesús Fernández
Lozano

Editorial:
Cápside
(2013)

Col.lecció:
---

Núm: 02

Pàgines: 240

Fa cosa d’un any vaig assistir a la presentació d’un llibre a la llibreria Gigamesh. Es tractava de La ley de Trueno, una més que notable fantasia èpica escrita per Sergio Mars. Però en aquella trobada vaig descobrir a un altre autor que estava llegint algunes pàgines de la seva recent publicada obra, Reyes de aire y agua. Es tractava de Jesús Fernández Lozano i em va sobtar que més que llegir, semblava recitar fragments dels seus contes, amb una veu càlida i serena que recorda a vells relataires, amb un accent andalús deliciós, que encara t’atrapava més.

Reyes de aire y agua és un recull de contes de fades. Dit així, sembla poca cosa, però cal endinsar-se a les seves pàgines per quedar hipnotitzat sota una preciosa prosa quasi lírica que relata contes dels de tota la vida, on la màgia i la fantasia estan al servei de fades, follets, bruixes i on campen al seu aire cavallers, princeses i nans. Sí senyors, oblideu-vos de la fantasia èpica i busqueu en la vostra memòria els contes que us explicaven els avis quan éreu petits, doncs això és el que trobareu en el present volum, ni més ni menys.

Jesús Fernández reivindica amb naturalitat i de forma molt eficient els contes de fades. No en tinc una gran experiència en històries feèriques, excepte pels contes que sentia de menut. Les fades són una expressió del folklore popular que ha arrelat especialment en el món anglosaxó. Des de la Trilogia de Lyonesse de Jack Vance a la més recent i imprescindible novel·la Jonathan Strange i el senyor Norell de Susanna Clarke o fins i tot passant per la subtil Entre extraños de Jo Walton les fades es mostren com éssers eteris, capritxosos, màgics i sobretot de moral ambigua. Creuar-se amb fades normalment només porta problemes a mig o llarg termini.

Fernández, doncs, juga amb aquesta base folklòrica, sota influència dels contes germànics - tot i que també s’entreveuen aires orientals en altres- per oferir-nos una completíssima prosa, que no només ens hipnotitza sinó que a més ens fa sentir molt còmodes mentre assaborim històries senzilles però increïbles, protagonitzades per gats, tortugues gegants, valents guerrers o joves en cerca de fortuna. Les històries no comencen o acaben com diria algú i estan lleugerament entrellaçades, com si el volum fos un fix-up.

El plat fort doncs és com ens mostra Fernández les històries que narra. Es un avantatge haver-lo sentit recitar perquè llavors no ens podem treure la seva veu del cap. Però igualment, si ens deixen submergir per les seves paraules, comprovarem que la riquíssima prosa està al nostre servei i que els contes de fades, encara que allunyats de la fantasia actual per adults són un subgènere més que cal tenir present dins la fantasia.

És difícil destacar algun conte. Potser per la seva complexitat i el sentit de la meravella que desperta apuntaria a “Rafentshalf” on un jove escocès ha de pagar el preu d’haver aconseguit un objecte de gran valor. O  “Wendy de los gatos” on un gat es queda atrapat entre el món dels vius i els morts i ha de cercar la manera de tornar a existir; però el cert és que tots els relats semblen fluir sense descans en una lectura tan amena com enriquidora.

Així doncs, acosteu-vos, oh Grans lectors! No us malfieu pas d’uns contes estranys que us mostraran impossibles aventures, màgics animals i fades pertorbadores! Sota la batuta ben dirigida de Jesús Fernández no us penedireu pas de la seva amable lectura!

Eloi Puig
18/09/14