|
CF- VIATGES EN EL TEMPS
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
EL SECRETO DEL ORFEBRE Editorial: 2003 lengua de trapo. Nueva biblioteca, 77 |
| El secret de l'orfebre | |||||||||||||||||||||
|
El primer cop que vaig sentir a parlar de la terra d'Umbría (res a veure amb la regió italiana) va ser en un relat de César Mallorquí recollit dins l'antologia Trece monos. El conte, titulat “El jardín prohibido” s'ambientava en una estrany indret indeterminat de l'Espanya profunda on succeïen coses increïbles i per tant meravelloses. Resulta que aquella terra anomenada Umbría va ser un projecte comú del mateix César Mallorquí, de Julián Díez, Armando Boix i d'Elia Barceló. La idea no va acabar de quallar i només es van publicar obres de Mallorquí i de Barceló: la present novel·la n'és una. Umbría és un exemple de terra misteriosa sobreposada a la quotidianitat d'un poble o petita vil·la amagada de les corrents principals del país, com si la contrada volgués continuar arraulida enmig de les muntanyes i on el temps sembla passa més poc a poc. Elia Barceló ens presenta una novel·la curta protagonitzada per uns personatges que a través de les seva unió ens ofereixen una història d'amor enmig d'una voràgine temporal. Una mica com va fer curiosament el mateix any (2003) Audrey Niffenegger amb la seva coneguda La mujer del viajero en el tiempo. Però deixant de banda la relació amorosa dels personatges, poca cosa tenen en comú ambdues històries. La de Niffenegger té un to més impulsiu i tens mentre que El secreto del orfebre és sobretot una obra íntima que ens atrapa només començar i no ens deixar anar en cap moment. I és que la prosa de Barceló és hipnòtica i t'ofereix reminiscències del passat amb un to amable i ple de nostàlgia. El retorn d'un mestre orfebre al poble on va néixer sembla traslladar-lo a un cúmul de records que sempre embolcallen la figura de Celia Sanjuán, una dona madura i amb aire trist i absent a la qual ell va conèixer de jove i de qui es va sentir irremeiablement atret, com si una força el lligués per sempre a ella. Els records però poden esdevenir quelcom més poderós a les terres d'Umbría i transformar la vida de les persones. La història és simple i no pretén atrapar-nos amb una trama complexa, sinó que aposta més per captivar-nos amb una prosa càlida i treballada. La seva senzillesa radica en que en cap moment amaga el que tots endevinem des de bon principi sobre els protagonistes i de com i en quines estranyes circumstàncies es coneixen i tot degut a l'estrany comportament del temps a les terres d'Umbría, que aconsegueix de forma sobtada però plaent transportar-nos a diferents èpoques sense que ens sentim estranys. No és tan important doncs, la trama argumental com la manera amb que l'autora, amb una qualitat exquisida ens ofereix una novel·la que tracta tant de l'amor, la passió o la nostàlgia però també de la resignació en una entorn a vegades hostil, però també ple d'enyorança per la joventut o les oportunitats perdudes en una pacífica vida d'una vil·la perduda en les muntanyes i el temps. El secreto del orfebre ha estat recuperada per Roca Editorial en tapa dura i també ha estat traduïda per primer cop al català (per la qual cosa cal congratular un cop més a l'editorial).
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||