SOLOMON KANE
Skulls in the Stars; Red Shadows; Rattle of Bones;The Moon of Skulls; Hills of the Dead; Wings in the Night; The Footfalls Within; Solomon Kane's Homecoming

(1928-1936)

Robert E. Howard

Editorial:
Laertes
(2024)

Col.lecció:
L'arcà

Núm: 123

Pàgines: 228

Il·lustrador:
Toni Benages

Traductor:
Jordi Llavoré

Tots coneixem a Robert E. Howard pel seu personatge més icònic: Cònan, el bàrbar i això ha fet que altres creacions seves hagin quedat sovint en segon terme. Ens referim a altres personatges llegendaris com Kull, Bran Mak Morn o Solomon Kane que és el que tractarem aquí. Howard va dedicar a la figura Solomon Kane diversos relats, els quals estan inclosos en aquesta antologia que ens ha portat Laertes, tot seguint aquesta meravellosa línia de publicacions pulp que ens està acostant per primer cop en català aquests clàssics.

Solomon Kane és un aventurer i purità anglès del s. XVII que viatja per Europa i Àfrica ajudant a qui ho necessita i portant amb ell una fe religiosa indestructible. Es veu a sí mateix com un paladí de Déu que ha de vèncer al dimoni en les seves múltiples formes, o en tot cas, derrotar la maldat del món.

“Durant tota la seva vida havia recorregut el món ajudant als febles i lluitant contra l’opressió, i ni sabia ni es qüestionava per què ho feia. Aquesta era la seva obsessió, el seu motor a la vida. La crueltat i la tirania cap als febles enviava una flamarada roja de fúria, feréstega i duradora a través de la seva ànima. (...) Si hi pensava, es considerava un complidor del judici de Déu, un recipient d’ira que calia buidar sobre les ànimes dels injustos. (...) Era un atavisme dels dies de la veritable cavalleria, un cavaller errant amb la vestimenta fosca d’un fanàtic.”

El seu tarannà pot semblar una antítesis de Cònan: En Kane és íntegre i sacrificaria la seva vida pels altres si això aporta llum a la foscor. La seva devoció per Déu és entre malaltissa i heroica. No se li coneix família i els seus viatges el porten especialment a explorar el continent africà que en aquella època, encara estava replet de llegendes i supersticions. Cal dir que sovint quan apareixen negres de tribus africanes, Kane es comporta de forma condescendent i a vegades amb actituds altives. És propi d’un personatge de l’època i també de l’imaginari col·lectiu del què representava l’Àfrica negra per als europeus nord-americans del primer terç del segle XX quan Howard escriu els seus relats. Així descrivia en una ocasió el continent africà:

(...) “L’Àfrica, el continent fosc, terra d’ombres i d’horror, d’encanteris i bruixeria, a la qual totes les coses malignes havien estat desterrades davant la llum creixent del món occidental! “

La narració de Howard és semblant a la que podem trobar en altres relats pulp seus: Fluïda, dinàmica i amb ambició d’entretenir en un format d’aventura que combina la realitat i les llegendes antigues. És cert que en aquest cas les passes de Solomon Kane s’allunyen dels mons fantàstics que coneixem d’altres personatges com Cònan i ens situa de manera vague però més o menys segura a territoris mítics i inexplorats del centre d’Àfrica tot i que al tractar amb tribus i regnes imaginaris, sovint s’embarca amb llargues explicacions sobre història o antics imperis que trunquen l’esperit de la narració tot i atorgar-li mes profunditat. Això es veu clarament per exemple al relat “Lluna de calaveres”

Finalment cal dir que la imaginació de Howard va col·locar sempre a Solomon Kane en conflictes de caire sobrenatural o fantàstic. Tots i cadascun dels seus relats tenen un o molts elements que podem classificar fins la fantasia terrorífica. Això li dona un aire al personatge molt més interessant del que podríem creure  de bon començament.

“Calaveres als estels” és un conte senzill de fantasmes però molt ben tractat. No sempre s’expliquen amb tanta eficàcia els perquès de com un esperit atemoreix el camí d’un poble fins al punt que els veïns creuen que existeix algun tipus de maledicció. Howard ens introdueix a Kane en aquest conte de manera misteriosa però implacable, amb bones escenes de terror i de lluita incloses.

Seguim amb “Ombres roges”, un relat de trama senzilla on Solomon Kane busca la venjança per la mort d’una jove pagesa. La persecució del seu contrincant, Le Loup, un hàbil espadatxí francès, serà l’excusa —una mica agafada pel pèls— perquè l’autor ens porti a les jungles africanes sota el pretext de perseguir al seu enemic. Boníssimes descripcions de combats d’espasa i també punts fantàstics amb rituals dels salvatges que incorporen fantasmes que posseeixen cossos aliens. Moments puntals de terror ben narrats tot i posseir una trama poc acurada. L’argument només serveix perquè l’autor ens delecti amb la seva prosa eficaç i aventurera.

Canviem una altre vegada de continent i ens situem en algun lloc indeterminat de l’Europa central a “Xerricar d’ossos”. Kane i un company de ruta s’allotgen en una fonda perduda. Allí, un incident en una taberna de la Selva Negra on passen la nit obre les portes a l’autor per a descriure’ns en el relat més breu de l’antologia un escena de pur terror sobrenatural. El conte és breu però intens. En aquest episodi en Solomon curiosament no fa res (heroicament parlant). Només és un observador dels esdeveniments

Passem a “Lluna de calaveres” la història més llarga i èpica d’aquest recull... i la més desequilibrada. A “Lluna de calaveres” ens toparem amb un conte llarg situat al bell mig de l’Àfrica negra i amb reminiscències d’antigues civilitzacions com l’Atlàntida. Un conte de ritmes sobtats, amb llargues descripcions redundants en el seu començament i que en canvi resulta molt enèrgic i captivador al final on assoleix molta força. Solomon Kane arriba a un regne amagat africà a la cerca d’una desvalguda noia segrestada per pirates i venuda més tard com a esclava a una misteriosa reina. En aquesta aventura es recreen tots els estereotips dels grans moments del pulp: antigues ruïnes de civilitzacions desaparegudes, cultes pagans amb verges que cal sacrificar, trampes, passadissos secrets, enemics mortals i formoses femme fatals. Tot i les expectatives que desperta aquest relat, el conjunt és una mica carregós. Per exemple, el darrer capítol es totalment sobrer i no aporta res que un final carrincló ple d’explicacions innecessàries. També les dissertacions que fan certs personatges rememorant la història oblidada del reialme on es va formar aquesta civilització resulta frustrant, especialment pel que comentava abans: El trencament del ritme.

(...) Va alçar la noia inconscient i es va precipitar imprudentment pels esglaons esquerdats, tallant i apunyalant per obrir-se camí a través del remolí criminal de la humanitat bestialitzada que encara s’esquinçava i delirava. (...)

A partir d’aquí, els contes restants, Howard els imbueix d’un estil més intens i encara més sobrenatural. A “Els turons dels morts” Kane torna a Àfrica i es troba amb el seu amic, el xaman N’Longa que li regala un bastó màgic. Es curiós com en Kane es refia d’un bruixot en comptes de matar-lo per blasfem o per bruixeria. Howard, per sort, reflexiona sobre aquest fet durant la trama. “Els turons dels morts” és un relat concís i ple de màgia sobre com Kane i el fantasma de N’Longa (que posseeix un altre cos) s’enfronten a una antiga ciutat poblada de vampirs. Tot i que aquí la participació de Kane és més d’acompanyant que de líder, el resultat és molt èpic i rodó.

Arribem al que per mi és el millor conte del recull: “Ales en la nit”, un relat que s’alimenta d’antics mites grecs per situar una batalla campal contra harpies al cor de l’Àfrica negra. Violent, salvatge i on Solomon Kane perd el nord fins i tot dubtant de sí mateix com a herald de Déu. El capítol La follia d’en Solomon és colpidor i molt violent fins al punt que supera a Cònan en brutalitat. És perfecte.

 “I en Kane va emetre un rugit pregon i feréstec, i va llançar-se a la brega cos a cos, amb tota la fúria berserk dels seus pagans avantpassats saxons transformant-lo en un ésser terrible.”

El darrer relat com a tal és “Passes a l’interior”, un breu homenatge que fa al seu amic Lovecraft fent que en Solomon Kane s’enfronti a un monstre sense forma que provoca terror només veure’l i que ha estat tancat milers d’anys en un mausoleu a la selva. Directe i molt ben narrat. De quan en quan, Howard li agrada jugar amb l’esperit del terror còsmic i més d’un cop ha portat als seus personatges a enfrontar-se a forces desconegudes d’altres dimensions o espais. Recordem, per exemple a Cònan a “La torre de l’elefant” o a Bran Mak Morn a “Cucs de terra”

“El retorn a la llar d’en Solomon Kane” és una traducció d’un poema de Howard que sembla voler tancar el cicle d’aquest personatge. Un poema que fa d’epíleg de les aventures fantàstiques d’en Solomon Kane. Ha estat traduït en prosa i es només un punt i apart final on un Kane envellit torna al seu poble natal, Devon, a repassar velles batalletes… i decideix tornar a marxar cap a l’aventura.

Només felicitar, un cop més a l’editorial per acostar-nos aquests clàssics indiscutibles de l’aventura pulp i a Jordi Llavoré per la seva traducció, gràcies a la qual, coneixem —per fi— les aventures d’en Solomon Kane en la nostra llengua.

Eloi Puig
10/12/2024