ULLALS
(2011)

Salvador Macip & Sebastià Roig

Editorial:
La Galera
(2011)

Col.lecció:
Lluna Roja

Núm: ---

Pàgines: 225

Haig de reconèixer que el duo Macip & Roig m’han tornat a sorprendre amb una novel·la seva. Si fa uns anys vaig quedar un pèl desencaixat llegint la seva obra de ciència-ficció eròtica- festiva, Mugrons de Titani -no tant per la seva qualitat literària si no per la manera fresca i deshinibida de presentar-nos una història divertida- ara, amb Ullals m’han tornat a desconcertar.

Per començar per que no m’esperava res del que han narrat els autors. El títol pensava –ignorant de mi- que feia referència a aventures adolescents amb vampirs pel mig. Fals. En segon lloc perquè no té res de la diversió picaresca amb que Salvador Macip em venia acostumant darrerament – especialment amb el darrer Premi Ictineu, El Joc de Déu. Ans el contrari: Ullals és una aventura tensa i addictiva, seguint més els passos del terror psicològic que no pas rendint pleitesia a la fantasia sobrenatural.

Anem a la trama: Vicent és un noi conflictiu, d’aquests que passen els mesos d’internat en internat i que no resolen mai la seva condició d’adolescent problemàtic. Aquest cop, els seus pares l’han enviat a un centre d’internament anomenat La Floresta on les coses seran diferents. Vicent contempla des del primer moment com les regles del joc no les porta ell i com tres individus sospitosos el manen pel camí recte: El llarg i turbulent camí del càstic i la disciplina. El mas on el nostre protagonista és reclòs està perdut per una serra i uns boscos indeterminats, d’on és difícil fugir, especialment per la presència dels “Feréstecs”, una mena d’éssers que semblen posseir semblances amb pocs senglars gegans i que inculquen el terror tant en els presoners del mas – En Vicent i dos joves més- com en els guardians.

Aquí és on els autors s’esplaien de valent oferint-nos una versió força ben treballada del que serien un dies horrorosos pels presoners del mas. Les ànsies d’escapar es barrejaran amb la curiositat que desperta el lloc; les pallises i els treballs forçats amb les esperances de ser rescatats; les terribles pors nocturnes amb la desesperació. Macip i Roig han volgut crear una obra que abastés aquests aspectes primaris: l’instint de supervivència, el terror al desconegut, la reacció al càstig físic. No els preocupa tant la trama de rerefons – el perquè de tot plegat- si no més aviat mostrar-nos les sensacions que experimenta en Vicent en el seu captiveri. En aquest sentit, la novel·la m’ha recordat – deixant de banda totalment la trama argumental- a Fi, de David Monteagudo, on el terror psicològic creat per un fet excepcional –i sense explicació- és el veritable tour de force d’una excel·lent novel·la. En aquest cas, el McGuffin, l’excusa, és portar a Vicent a La Floresta. A partir d’aquí el que importa als autors no és donar explicacions, si no oferir-nos literatura de terror.

Reconec que sóc pesona a qui li agrada li expliquin els perquès i que prefereixo finals rodons i ben tancats a finals on cadascú pot especular sobre diverses propostes. A l’igual que a Fi, aquí no tenim un raonament per tot – això sí, els autors tanquen les peripècies d’en Vicent i els seus companys de forma més definitiva que la comentada obra de’n Monteagudo-.

En definitiva, Ullals és una bona aposta pel terror, fugint de tòpics, narrada amb tensió i de forma amena. Una novel·la apta per tots els públics i que m’ha atorgat grates hores de lectura. Alguns dels seus passatges són increíbles i l’acurat equilibri entre tot allò que es mostra clarament i tot allò que s’insinua està tractat de forma modèlica.

Però la cosa no s’acaba aquí. Sembla ser que la novel·la ha cridat l’atenció i a hores d’ara sembla segur que se’n rodarà una pel.lícula. Com tot bon títol de terror, l’horror sempre és més gran si s’insinua que si es mostra completament. Com deia, en aquest cas, Ullals compleix a la perfecció. La pel.licula, esperem que també.

Eloi Puig, 12/04/12