ZOO CITY
Zoo City
(2010)

Lauren Beukes

Editorial:
Mai Més Llibres
(2022)

Col.lecció:
Nüwa

Núm: 12

Pàgines: 352

Traductor:
Lluís Delgado

Lauren Beukes es va donar a conèixer en català quan l’any passat va arribar la traducció d’aquesta gran novel·la que és Les Lluminoses de la mà de Mai Més Llibres. Però Beukes havia triomfat abans amb una altra obra fantàstica inèdita en castellà o català: Zoo City (guanyadora del prestigiós premi Arthur C. Clarke) que gràcies a l’aposta, un altre cop de Mai Més Llibres, hem pogut gaudir enguany, just unes setmanes abans que l’autora sud-africana ens visités en motiu de la IV CatCon.

M’agrada pensar que Beukes és una autora innovadora i que no repeteix esquemes ni trames però sí que potser detecto algunes semblances entre obres tan dispars com Zoo City i Les Lluminoses. Per exemple la cuidada i realista ambientació de les ciutats on transcorren les novel·les (Johannesburg i Chicago respectivament) o la manca d’explicacions que l’autora ofereix per acomodar les nostres ànsies de coneixement vers als fenòmens fantàstics que s’hi relaten (Beukes afirmava a l’entrevista de la CatCon que no trobava important donar explicacions al respecte). Però mentre a Les Lluminoses el fenomen pertorbador, els viatges en el temps, era un aspecte trencador amb la novel·la, i òbviament els personatges ho experimentaven com una estranyesa, en la present novel·la el fet estrany és acceptat per la societat amb certa normalitat, degut a que ja fa temps que està instaurat.

Centrem-nos: Johannesburg, en un futur proper, una ciutat desbocada on les diferències socials continuen en augment i la delinqüència s’enforteix. Una ciutat que paradoxalment és la porta d’entrada de refugiats que fugen de països africans més inestables cap a la mateixa Sud-Àfrica. Aquest és l’escenari principal que Beukes —nascuda a Johannesburg— coneix perfectament i retrata a la seva novel·la. Un lloc on el motor per moure l’engranatge de la història és una desaparició i la investigació de sota mà que la nostra protagonista ha de portar a terme. Una noia, —la Zinzi December— que porta un Peresós a l’esquena i que té el poder sobrenatural de trobar objectes perduts seguint un fil invisible que els uneix al seu darrer portador.

Així és com comença tot, in media res, amb la Zinzi i el seu Peresós voltant per una Johannesburg que malauradament és molt propera a la que coneixem actualment. I poc a poc anem descobrint que molts ex-delinqüents o persones de malfiar porten un animal vinculat a ells. Poden ser des d’una petita papallona, o un felí... o per què no? Un peresós. Aquets animal és un estigma, un recordatori que aquella persona va cometre un crim o un delicte greu. No es podrà separar mai del seu acompanyant animal que interactua amb ell a un nivell psíquic i que s’adapta a la seva personalitat. I si un dia això passa, El Profund, una misteriosa entitat sense forma estarà a l’aguait per portar-te a algun lloc molt semblant a l’infern.

“Si pogués deixar el Peresós a casa ho faria, però l’ansietat per separació es realimenta i t’acaba incapacitant. La síndrome d’abstinència del crack no és res comparada amb estar lluny del teu animal”.

No cal dir que el primer que ens ve al cap son les similituds amb l’obra de Phillip Pullman (La Brúixola daurada etc) i és que la mateixa autora en fa referència en algun moment del text.

La Zinzi, doncs, és una noia que en algun moment del seu passat va cometre un crim terrible. No en sabem ben bé les circumstàncies exactes però el Peresós és la càrrega que porta sempre —literalment— a l’esquena per recordar-ho. Viu en un suburbi de Johannesburg anomenat Zoo City, un equivalent a barri marginal que no deixa de ser un reflex de la realitat de la ciutat (Recordem els fets de Soweto per exemple). Va trampejant amb petites feines on troba objectes perduts gràcies al seu poder però ara li encarreguen buscar una persona: Una noia jove que està triomfant dins el panorama musical juntament amb el seu germà bessó i que ha desaparegut sense deixar rastre.

Això ens portarà a conèixer la realitat de Johannesburg i a que Beukes ens introdueixi una trama noir a l’igual que va fer amb altres novel·les seves, en aquest cas, decorada amb màgia, animals totèmics i molt més. Hem de pensar, com comentava abans, que la màgia està assimilada per la població de manera que no sorprèn la seva utilització. Ens trobem en un cas extrem de realisme màgic que serveix de rerefons a una novel·la negra.

Com funciona aquesta màgia? I els encanteris que es teixeixen? Tothom pot fer-ne? Fixem-nos que molt sovint ens encanteris serveixen per la quotidianitat, pel dia a dia a la ciutat:

“(...) El senyor Khan, el sastre menut que té talent per teixir encanteris contra robatoris en totes les peces que fa (...)”

“Un encanteri pirata per remenar els missatges de text del telèfon del teu rival comercial és bufar i fer ampolles. Un encanteri d’afecte per entendrir els sentiments d’algú envers a una altra persona ja és més pelut”

Fins i tot es troben teories científiques per explicar com funciona la màgia:

“(...) Les investigacions dels laboratoris han demostrat que alguns encanteris funcionen mitjançant la manipulació dels nivells hormonals, potenciant la serotonina, l’oxitocina o la testosterona. Equacions senzilles amb dos valors: Encès o apagat. La major part de la màgia, però, és més abstracta, Capriciosa. Amb certa tendència a ser contraproduent.” (...)

La trama negra anirà avançant a mesura que passem les pàgines d’aquesta curiosa obra però s’anirà aposentant potser més la sensació que aquesta no és realment important pel lector doncs on gaudirem més és els aspectes més externs de la història: amb els detalls màgics i amb l’ambientació excepcional que ens proposa l’autora. És admirable com Beukes aconsegueix introduir-los en aquesta societat sud-africana decadent i quasi distòpica. Com l'entorn ens embolcalla i ens ofereix inputs amb cada paraula que surt de la ment de l'autora. La immersió és total. La seva capacitat de plasmar la realitat va molt més enllà i amb una simple descripció ens pot transmetre una imatge perfecta del moment:

“ (...) el carrer està tranquil, no es belluga ni una bossa de plàstic entre els arbres" (...)

A més, Beukes ens intercala capítols que ajuden a formar una idea del context màgic que tenim al planeta. Articles d’opinió, notícies etc. Tot això ajuda que de cop i volta la sensació que ens produïa el començar la novel·la in media res, es dilueixi i que vulguem saber més i més. De fet quan acabes la novel·la i la trama negra finalitza, el primer que voldries és saber com afecta la imatge pertorbadora d’un ésser misteriós com El Profund i els animals vinculats a persones que han fet el mal a la resta del món. Aquí, Beukes té un fil immens per estirar si un dia vol continuar en aquest univers fantàstic.

Zoo City és una novel·la ambientada a Sud-àfrica i això és molt d’agrair. El fet de trobar nous escenaris, especialment si aquests estan allunyats de ciutats nord-americanes o europees sempre és estimulant per conèixer noves referències, costums i maneres de fer. Per exemple, a Zoo City, l’autora utilitza paraules de diferents llengües com l’afrikaans, el xosa o el zulú (Recordem que Sud-àfrica té onze idiomes oficials) fins al punt que la tasca d’en Lluís Delgado (traductor al català de les dues novel·les de la Lauren Beukes) ha estat més difícil que mai. Un aplaudiment, per cert, per haver introduït un glossari al final del llibre.

A l’igual que Tade Thompson o Nnedi Okorafor, Lauren Beukes ens obre les portes d’un continent de contrastos extrems i que convida a reflexionar sobre aquesta Àfrica del present a través de la ciència-ficció i fantasia.

Eloi Puig,
06/06/2022