SPIDERMAN
TODA UNA VIDA
Spider-man:
Life Story
(2019

Guió:
Chip Zdarsky

Dibuix:
Mark Bagley

Editorial:
Panini
(2021)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Números originals:
Spideman: Life Story
#1 a #6
Spider-man: Life Story Annual #1

Pàgines: 232

El temps passa molt a poc a poc al mon dels súper-herois. Aquests adquireixen poders, salven el món, s’enamoren, fracassen, s’aixequen o ressusciten fins i tot... però a un ritme lent, on uns quants anys a les revistes de format mensual signifiquen potser només unes setmanes en la vida dels herois del còmic. Naturalment això es deu a una causa merament lògica aplicada per part de les grans editorials: cal explotar-los al màxim si el personatge funciona i és rendible.

I probablement el personatge més icònic (i rendible) de la casa de les idees, la mundialment coneguda Marvel, és el nostre amic i veí Spiderman. Més de seixanta anys d’història avalen la continuïtat d’un personatge que fins i tot ha tingut tres sèries regulars simultànies i actualment s’ha adaptat com pocs als nous temps i als nous públics... però el pas del temps li ha passat poca factura (físicament) i en Peter Parker segueix semblant força jove i atlètic... i nomes una mica més madur de quan anava a l’institut.

Per reflectir aquestes sis dècades gronxant-se pels gratacels de Nova York, la premissa que acompanya a Spiderman, toda una vida és sensacional: Com veuríem a Peter Parker/ Spiderman a través dels anys si la seva vida seguís els mateixos patrons que al mon real... envellint poc a poc cada any? Chip Zdarsky, com a guionista i Mark Bagley com a il·lustrador van impulsar aquesta idea en sis volums més un posterior d’especial que aquí tenim unificats en un omnibus en aquesta selecta mini-sèrie del 2019. La idea, doncs, era registrar sis dècades d’Spiderman mentre el seu voltant canviava seguint els nostres temps però també ell envellia de forma conseqüent.

El primer repte pel guionista és majúscul: Com resumir tots aquesta anys de la vida de Peter Parker en només sis capítols? En primer lloc va separar les aventures d’Spiderman per dècades... des del 1963 quan li va picar l’aranya a l’institut fins a la dècada del 2010 quan en Parker és força gran ja. El ritme, per tant, es molt accelerat (es comprensible) però tot i això a vegades es molt complicat comprimir tanta història en tan poques pàgines.

A més, a part d’escollir quins fets son destacables de cada deu anys de la vida d’Spiderman cal fer evolucionar l’univers de la Terra 616 (la original, per entendre’ns) a l’uníson de manera que altres súper-herois i malvats també havien d’envellir relacionant-se estretament amb el nostre grimpa-murs d’una manera o altra. De manera que aquesta història alternativa no és només la d’Spiderman sinó la de tot un món de Súper-herois que van envellint i canviant amb els temps. Un exemple és el meu estimat Reed Richards que aquí és mentor de Peter Parker i treballa amb ell i que apareix de tant en tant en aquesta història.

Aquí, en aquests volums, el drama i les morts son de veritat... no hi ha resurreccions sorpresa, ens allunyem dels culebrots i d’aquelles trames sense sentit que servien només per omplir pàgines a l’espera que un nou guionista amb idees prengués el relleu. Tot això dona més profunditat a un personatge que en les línies originals de Marvel a vegades no sempre ens podem prendre molt seriosament. Així doncs Chip Zdarsky va separar els capítols, com comentava, per dècades i cada una d’elles trobarem el bo i millor del que va patir Spiderman en aquells anys... però amb l’afegit  que cada dècada és deu anys més vell. I els anys pesen, fins i tot pels súper-herois.

Soc afeccionat a Spiderman des de petit però mai l’he seguit de manera regular excepte a començaments dels noranta. L’he llegit en diferents etapes i òbviament conec moltes de les seves gestes però també reconec que molts detalls d’aquests volums se m’escapaven per la meva ignorància sobre molts anys d’aventures del personatge.

Els anys seixanta ens trobem a en Parker immers a la universitat on coneix a les dones de les seva vida: Gwen Stacy i M.J. Watson (si voleu aprofundir en aquesta època no us perdeu Spiderman azul). Son els anys del Duende verde, un dels primers grans contrincants d’Spiderman i també, potser, el que va deixar més petjada per la relació que tenia amb la família Osborn

Els setanta tracta d’un altre pes pesat com és el Dr. Octopus i també de com s’enfoca de forma un tant peculiar la mort de Gwen Stacy, el seu primer amor

Als vuitanta tenim a la nostra pel-roja preferida, la Mary Jane Watson, com a parella estable de Peter Parker, venen els nens i per si fos encara poc, també aquí esclaten la Secret Wars amb tot el que comporta després com és l’arribada de Venom. M’agrada molt també que el guionista hagi inclòs la que potser és la millor aventura d’Spiderman, La última cacera de Kraven que en aquest volum forma part del cànon (no com a la sèrie original que se la van passar pel forro).

Als noranta ens centrem amb la saga dels clons però també veiem com trontolla el matrimoni amb la MJ  i com el Doc. Octopus torna de forma visceral.

Un esdeveniment que va sacsejar tant l’univers de Marvel com és la Civil War no podia obviar-se en aquesta història de Spiderman i aquí també es narra amb certa profunditat així com la presència d’un enemic del que particularment en sé poc com és el vampir Morlin.

Abans he comentat que el mon de Marvel també canviava a un altre ritme. I en aquesta dècada veiem com un dels criminals més interessants de Marvel, el Dr. Doom sembla vèncer per sobre de la majoria dels súper-herois que han mort o desparegut. Aquí ja ens topem amb aventures espacials i la presència del relleu natural de Peter Parker: Miles Morales. Peter esdevé líder d’una resistència però també un heroi icònic que inspira i ajuda a les noves generacions.

L’Annual 1 està enfocat íntegrament a la vida de J.J. Jameson, un grandíssim personatge que Zdarsky, no va tenir temps d’explorar degudament en la mini-sèrie regular.

També vull parlar (més breument) de l’il·lustrador, Mark Bagley (habitual col·laborador durant anys a col·leccions d’Spiderman) que he trobat una mica irregular especialment en els primer números de la mini-sèrie. Aposta per una línia clara i espectacular en escenaris i lluites però els rostres en primer pla m’han semblat, sovint, poc treballats. Tanmateix, a mesura que passen els anys per en Peter, sembla que Bagley va assolint més traça o més detall i aquesta qüestió es va arreglant. Com a il·lustrador m’ha semblat correcte encara que potser ha aportat poc de nou i ha preferit seguir una línia molt tradicional.

En definitiva, una aventura diferent, una repassada a la vida del més gran súper-heroi de la casa Marvel, fet amb cura i amb ganes de demostrar el respecte i l’amor que s’aboquen a ressaltar aquesta vida diferent, més realista, més dramàtica, més humana de Peter Parker, alies Spiderman. Ideal per a nostàlgics que passem de la cinquantena.

Eloi Puig
24/09/2024