Sovint pensem que la ciència-ficció és un gènere crític que ens mostra de manera diferent molts dels problemes que tenim com a societat. I això és completament cert. Però no sempre tenim en compte que també a través de la fantasia, els autors tenen recursos per fer un cop de puny a la taula i evidenciar els mals del món en que vivim, sigui de forma més al·legòrica o com en aquest cas, brutalment i sense concessions.
L’altre costat és la tercera novel·la que llegeixo enguany de l’Ivan Ledesma i em demostra que és capaç de tocar multitud de registres (i molt bé, per cert) Si El carrer del xiprer era un thriller negre, i Davant déus indiferents una epopeia de terror amb tocs fantàstics, aquest cop ens acostem de manera directa a un text que beu de la fantasia onírica d’Alícia al País de les meravelles per acostar-nos a la dura realitat del maltractament a la parella. Potser no és el primer cop que una obra fantàstica tracta sobre la violència masclista (ara mateix també em ve al cap Dientes Rojos de Jesús Cañadas) però que a més ho desenvolupi d’una manera tan altament original com la que ens presenta l’autor barceloní només és a l’abast dels millors imaginadors. I Ledesma n’és un.
Alícia viu amb el seu xicot, el Roger. Un pobre desgraciat sense feina, mig alcohòlic que es passa els dies escarxofat al sofà mentre ella treballa (i ell s’ho gasta tot). La relació s’aguanta pels fils... pels brins que encara queden d’una corda que els havia unit en el passat i a la que s’aferra una Alícia cada cop més fastiguejada. Un dia decideix trencar aquest lligam i li demana al Roger que marxi de casa, que n’està farta, que no pot més.. Aquest l’apallissa d’una manera visceral i la dona per morta. Hores després veurem com l’Alícia es presenta a comissaria amb un ganivet rajant de sang per entregar-se. Però la policia no troba cap cadàver.
A vegades una bona idea no cal expandir-la massa i en aquest cas Ledesma ha atacat la seva inspiració anant al gra i espolsant qualsevol rastre de palla o de contingut de farciment a la novel·la. L’autor ens presenta els fets a través a d’una narració planera i capítols molt curts que es llegeixen en un sospir. Tot dissenyat perquè llegim la novel·la d’una volada i en traguem les nostres conclusions. Pim pam.
Ivan Ledesma ens descobreix poc a poc un misteri que envolta a la nostra protagonista i les seves accions. Trobarem una història que s’arrapa a tu des de la primera pàgina, una trama dividida entre el personatge de l’Alícia, narrat en una esfereïdora primera persona i el del Marc, el policia que investiga el cas, que intervé sota una narració més distant en tercera persona. Ambdós personatges no podran entendre què ha passat ni el perquè no existeix un cadàver fins que l’Alícia comenci a lligar caps i es vegi submergida en una corrent de descobriments que abasten les segones oportunitats i la capacitat d’esquivar el destí, que arrosseguen mirades inverses a través dels miralls sota la guia d’un conillet blanc força particular.
Aquesta és, doncs, la crònica de l’Alícia maltractada però també pot ser el retrat del seu revers al mirall, la de l’Alícia menyspreable, egoista i absent, la que duu una vida de llibertinatge i menysté al seu devot marit. Dos camins diferents, dos sentits de la vida que potser poden confluir a través de la màgia per mirar d’assolir objectius i interessos que et facin seguir endavant, tan si ets una persona buida per dins, sense empatia, com si ets una persona a la que li han destrossat la cara pel simple fet de desitjar una vida millor.
L’altre costat és una porta barrada que amaga uns abusos psicològics i físics que per desgràcia estan completament instaurats a la nostra societat però també és una finestra oberta a l’aire lliure que ens insta a tenir una ment sensible per escollir una altra vida més plena i millor, a deixar enrere a una parella tòxica, sigui de la naturalesa que sigui, per continuar vivint en pau i amb tu mateix.
Eloi Puig
16/12/2024
|
|