BAUTISMO
DE FUEGO
Chrzest Ognia
(1996)

Andrzej Sapkowski

Editorial:
Bibliópolis
(2005)

Col.lecció:
Bibliópolis
fantástica

Núm: 30

Pàgines: 256

Saga:
Geralt de Rivia /5

Lectures relacionades:
El último deseo
La espada del destino
La sangre de los elfos
Tiempo de odio
La torre de la golondrina
La dama del lago

Altres edicions:

2008 Alamut

Guerra.

Aquest és el concepte estrella, el rerefons per on transcorren les aventures de Geralt de Rivia des que a l’anterior volum –Tiempo de Odio- es precipitessin els esdeveniments i esclatés la violència. La guerra entre Nilfgaard i els regnes del nord està en el màxim apogeu i propicia escenaris malaltissos on es descriuen -quasi sempre de segona mà- els fectes col·laterals de tota confrontació bèl·lica: emigració massiva de civils, destrucció de pobles, violacions, saquejos…però Sapkowski també llança un missatge subliminal sobre l’economia de certes regions, explotada per a causes majors – la guerra- com és el cas de la desforestació – una altre vegada el toc ecològic que surt reforçat també quan es parla de l’extinció d’espècies, inclosos monstres, per la mà de l’home-. En resum, Bautismo de fuego és un perillós passeig per les línies frontereres de la guerra.

Tiempo de Odio va proporcionar-nos –fins ara- la millor de les entregues de la saga de Geralt de Rivia i va deixar-nos amb l’esperança que les mateixes trames obertes assolissin aquí, a Bautismo de fuego, un grau més en l’excel·lent trajectòria de la saga. Però no ha estat així; el present volum representa un estancament en el desenvolupament de la trama principal, sembla més una novel·la de transició que prepara el terreny per que La torre de la golondrina – la propera entrega- sigui una proposta molt moguda.

Geralt està disposat a cercar com sigui a Ciri i per això inicia un viatge cap al sud, per aventurar-se al cor de Nilfgaard i rescatar-la. El seu caminar pels boscos i senders el porten a contemplar, com deia, els efectes que està tenint la guerra. Mentrestant, poc a poc, se li anirant unint una sèrie de companys que per una raó o altra acaben seguint al bruixot: des del seu inseparable Jasker; passant per Milva, una noia de poble, excel.lent arquera, amb bones relacions amb elfs i dríades; un nilfgaardià renegat o l’enigmàtic Regis. Tots ells formen una companyia desigual, estranya, que el mateix Geralt troba antinatural, però la unió de la qual sembla ser un dels objectius de Sapkowski per a un volum que aporta poca cosa més.

D’acord, em deixo potser el més important: La lògia creada per les principals fetilleres –totes elles dones- que preten salvaguardar la màgia sense intervenir directament amb les guerres i batalles existents i que busquen a una noia que els pot fer molt de servei, degut al seu llegat familiar. No cal dir que parlo de Ciri. Els capítols dedicats a les reunions de les fetilleres són potser els més interessants de la novel·la doncs són els que porten el pes per fer avançar la trama en alguna direcció i no pels camins erràtics per on Geralt i els seus intenten esquivar la guerra. És una llàstima que l’autor no dediqui més temps a dites reunions on s’està decidint bona part del futur.

També assenyalar que Geralt torna ser el protagonista absolut d’aquesta cinquena entrega… doncs Ciri només apareix puntualment i sense cap evolució determinant des que la vam deixar amb les rates, aquella colla de bandits dedicada al saqueig i el robatori.

Per la resta, com sempre destacar el notable us de la llengua que fa Sapkowski diferenciant marcadament el parlar del la gent culta dels pagesos o guerrers que no han tingut una educació. Tot plegat regat amb bons dialegs i un ritme que no decau mai. Potser estem davant la novel·la més fluixa de la saga – fins ara- però ja voldríen molts escriure com ho fa Sapkowski i aconseguir mantenir aquest alt nivell sempre.

La torre de la Golondrina serà la propera entrega, i ja s’entreveu un canvi important: El gruix d’aquest llibre supera en escreix les 250 pàgines que si fa no fa han tingut fins ara tots els volums anteriors… esperem que això signifiqui que la saga de Geralt de Rivia no s’ha estancat i que les novel·les encara tenen molt a dir.

Eloi Puig, 16/03/10