TIEMPO DE ODIO
Czas Pogardy
(1995)

Andrzej Sapkowski

Editorial:
Bibliópolis
(2004)

Col.lecció:
Bibliópolis
fantástica

Núm: 15

Pàgines: 254

Saga:
Geralt de Rivia /4

Lectures relacionades:
El último deseo
La espada del destino
La sangre de los elfos
Bautismo de fuego
La torre de la golondrina
La dama del lago

Altres edicions:

2008 Alamut

Tiempo de odio es el quart volum de la saga de Geralt de Rivia. És un títol que convida a pensar en gestes èpiques i grans batalles, en moments memorables però també tristos. A l’igual que passava amb La sangre de los elfos, aquest títol no és un simple encapçalament del llibre, és quelcom més. Els temps de l’odi són a la vegada l’època que als nostres protagonistes –Geralt i Ciri- els toca viure però també és una descripció de les conseqüències a que porta l’escalada de violència entre Nilfgaard i els petits regnes del nord.

Unes conseqüències, uns temps de ràbia i odi que repercuteixen sobretot en la població civil, la qual pateix en pròpia pell decisions provinents de nobles i reis que marquen un abans i un després en moltes vides. De fet, als civils, de forma molt pragmàtica sovint tant els fa qui sigui el nou rei doncs saben que només hauran de cambiar la destinació dels impostos. Però en els orfes i en els efectes col.laterals de les guerres és on Sapkowski vol incidir especialment com podrem comprovar en els darrers capítols de la novel·la.

Tiempo de odio narra com Ciri i Yasmine arriben al congrés de fetillers que ha de postular-se en la creixent amenaça que suposa l’imperi de Nilfgaard. Allí salta la guspira que faltava per que la guerra esclati finalment entre els diferents bàndols. Aquests no estan del tot definits però això dóna molt de joc a Sapkowski per jugar amb traïdors, delators i personatges ambigus. Molts més personatges poblaran aquesta quarta entrega de la saga i també molta més màgia, combats, morts i desesperació. I sobrevivents, com es veurà en un magnífic capítol. Fantasia medieval barrejada amb influències pròpies del western. Nous destins i noves descobertes. Geralt torna a prendre protagonisme però Ciri segueix sent el principal focus d’atracció de la novel·la, un personatge que està destinat a oferir-nos molt més del que semblava al començament.

L’estructura de Tiempo de odio és de capítols llargs, quasi tots ells narrats de forma diferent: Des d’un començament conduït de forma magistral per un missatger sense importància – però on l’autor, com qui no vol la cosa, ens narra quin tipus de feina tant important fan-, passant per altres capítols més descriptius –la ciutat de Gors Velen- o informatius – el sopar de gala dels fetillers- i com no, alguns dedicats íntegraments a batalles i combats. En un capítol lligat a través d’una llarga conversa entre Geralt i Jaskier, l’autor dóna petits salts en el temps i sovint usa els flashbacks per resumir el que ha passat entre mig. Una tècnica que un any més tard emplearia Martin a Juego de tronos i que aconsegueix uns efectes dinamitzadors increïbles. Aquí, a més, Sapkowski posa en boca de personatges secundaris el fil de l’acció i evidencia com en poques pàgines es pot proporcionar moltíssima informació directament narrada per personatges atípics.

Un capítol perfecte, però tanmateix de tots ells destacaria la petita obra d’art que és la part dedicada a la supervivència de Ciri, tot un plaer per la lectura. Sapkowski doncs, ens aporta una mica més en aquest quart volum i ens presenta fins ara el millor llibre de la saga, gràcies a les altes cotes literàries del text on una vegada més destaquen per sobre de tot els diferents aspectes lingüístics usats per marcar accents, argots i cultures.

La saga de Geralt de Rivia continua ben viva. Ja tinc ganes de continuar llegint.