LA TORRE DE LA GOLONDRINA
Wieza jaskólki
(1997)

Andrej Sapkowsi

Editorial:
Bibliópolis
(2006)

Col.lecció:
Bibliopolis
fantástica

Núm: 49

Pàgines: 336

Saga:
Geral de Rivia /6

Lectures relacionades:
El último deseo
La espada del destino
La sangre de los elfos
Tiempo de odio
Bautismo de fuego
La dama del lago

Altres edicions:

2008 Alamut

El setè –i penúltim volum- de la saga de Geralt de Rivia és La Torre de la Golondrina, un volum més gruixit del que és habitual. Això convida a pensar que té més coses a explicar i que l’autor necessita més espai. Error, no només La Torre de la Golondrina pateix un estancament similar al volum predecessor, Bautismo de Fuego, si no que tenint en compte que es tracta de les avantportes per resoldre totes les trames presentades a la saga, un s’esperava una major contundència per part de Sapkowski.

Estic dient que el llibre no val la pena? No, ni molt menys. La novel·la segueix els estandàrs de qualitat de tota la saga: Francament notables per no dir excel·lents. La prosa del polonès és impecable i en aquest cas els diàlegs, descripcions i altres recursos literàris es combinen amb una projecció de la narració fora del comú on diversos capítols estan narrats per diferents personatges (principals i secundaris) utilitzant flasbacks i diferents punts de vista sobre els fets que hi ocorren. Sensacional.

Però tornant al tema amb que obria aquesta ressenya, un té la sensació que Sapkowski està allargant una mica massa la resolució definitiva de l’arc argumental de la saga. Geralt i els seus tenen un paper escàs en aquesta entrega i pràcticament es queden al mateix lloc on van acabar –amb alguns bons descobriments però perseguint encara un objectiu difús i erràtic-; Ciri torna a cobrar protagonisme a batzegades –probablement els millors trams de la novel·la- però les seves aventures no deixen de ser una recreació d’un western, entretingut i molt ben narrat, però sense aportar massa a la trama general. Per altra banda del concili de fetilleres, un dels punts forts de l’anterior volum, no se’n sap pràcticament res més.

En definitiva, Sapkowski ha allargat en dos volums –Bautismo de fuego i La Torre de la Golondrina- el que podria haver narrat en un del sol. Repeteixo però que la lectura continua sent deliciosa i per tant podem perdonar aquests aires d’omplir pàgines per que el que llegim segueix estan a l’alçada. A més, Sapkowski ens continua oferint un entreteniment que passa per descobrir en quines mitologies es va inspirant per narrar les aventures de Geralt i els seus. La mitologia nòrdica per exemple és molt present en l’ambientació de les aventures de Yennefer.

Un fet negatiu, encara que pot semblar anecdòtic és la inexistència de mapa per seguir els esdeveniments que ocorren en la present novel·la. El mapa, invariable, de la primera pàgina acaba just on la major part de les aventures de Geralt i Ciri tenen lloc.

En tot cas, ens queda el regust d’una de les parts de la saga més ben escrites que es contraposa amb el lent avanç de les trames exposades en volums anteriors. Esperem que La dama del lago, el darrer volum de la sèrie, torni a aixecar el vol d’una prosa que si bé imprescindible podria estar acompanyada d’una trama més intensa.

Eloi Puig, 22/10/10