ESTA NOCHE
ARDERÁ EL CIELO
(2013)

Emilio Bueso

Editorial:
Salto de página
(2012)

Col.lecció:
Púrpura

Núm: 48

Pàgines: 266

No és normal que l’autor d’un llibre t’avisi fins a dos cops que el llibre que tens a les teves mans, la seva novel·la, és una mica peculiar; potser la més estranya que ha escrit i que igual li fotaré pel cap. El primer cop va ser mentre me’l signava com a convidat d’honor a la I CatCon; el segon fa pocs dies quan per fi vaig començar-lo. Però es clar, estem parlant d’Emilio Bueso i per tant aquesta advertència (maquiavèlia? Ambigua?) però realitzada amb premeditació va propiciar només que en tingues més ganes de posar-m’hi. Tanmateix, com que entremig vaig estar llegint la (encara) inconclusa trilogia de Los ojos bizcos de Dios, la present novel·la va quedar a mitja pila de pendents fins que fa poques setmanes la vaig rescatar en un moment que necessitava marxeta literària.

I aquí la tenim, un títol que enganxa com és Esta noche arderá el cielo, una coberta inquietant i una contraportada que ens deixa anar misteris i aventures per llocs isolats de la fi del mon. I sí, una frase inicial que ens defineix d’una manera o altra el tarannà de la història:

“El mundo en un puño, y en el puño, el accelerador”.

Així comença l’aventura de Mac i la seva ex-xicota, donant gas a les motos per la carretera Trans-taiga, una de les més solitàries del Canadà, en un viatge de recerca interior que vol trobar aquella pau que va vint anys van aconseguir sentir l’un amb l’altre quan viatjaven amb les motos per tota Amèrica. Ja sabeu com va això oi? Amor, sentiments retrobats, postes de sol i un paisatge d’ensomni...

Ha ha! Hi heu caigut de quatre grapes! No home no. Que l’autor és Emilio Bueso i això no és una novel·la d’autoajuda! Aquí trobarem aventura pura i dura, algunes reflexions devastadores i una lleu trama de ciència-ficció sobre genètica a lo Dr Moreau que embolcalla de forma enigmàtica – i a  vegades terrorífica- el viatge de Mac i Perla pels boscos més profunds del Quebec. Narcotraficants, aurores boreals, indis, al·lucinacions, experimentació genètica i molta mala llet per part de Bueso en alguns punts de la novel·la. Genial no?

El gran encert del llibre és sobretot el to que empra l’autor per presentar la seva història i alhora definir personatges molt ferms (especialment el protagonista, Mac) i un entorn hostil molt ben descrit que es contraposa a la quietud del viatge i a les inacabables rectes de la Trans-taiga. Mac, com us deia, dona gas a l’accelerador i comença una escapada de pocs dies amb la seva ex, la qual acaba de deixar el fill i el marit i busca alguna cosa que no sap ben bé que és. Però de seguida aquest trajecte reparador, aquesta road movie quebequesa deixarà lloc a diversos escenaris on ocorren coses estranyes i on Bueso s’hi recrea proporcionant informació de forma mesurada perquè el lector no tingui ni idea de a què s’enfronta Mac i Perla. La intenció és ocultar, en bona mesura, la informació al lector, proporcionant-ne molta, obrint diversos fronts per in podria passar qualsevol cosa. Que no se sàpiga quins dels fets i personatges que són relatats tindran més o menys protagonisme en els capítols que arriben ràpidament. Aquests són relativament curts i narrats amb aquell to que us comentava. Alguns resulten simplement fascinants com per exemple el primer, Territorio, i també l’anomenat Dios, ambdós, exemples de gran destresa literària. Els meus preferits, vaja.

Deia que el to, el llenguatge narrat en tercera persona però en present, atorga gran ritme i diversos somriures al lector. És una prosa que m’ha recordat molt més a Cenital que no pas a Transcrepuscular o Antisolar, una lectura que sembla lleugera però que està carregada d’intencions. Made in Bueso, es clar.

Per posar-me a criticar una mica alguns aspectes, diré que hi ha alguns flashbacks que tallen el ritme de la novel·la. Tot i resultar interessants, arriben en moments de màxima atenció per part del lector i desconcerten, especialment perquè en algun cas s’allarguen massa. Són com petites històries que ens narren el passat de Mac i Perla durant aquests anys de separació. Simplement comentar, però, que Bueso ens deixa amb la mel als llavis durant alguna estona llarga per després atacar amb més força. Sí, ja ho sé, d’això en diem cliffhangers.  Només que queda un pel descompensat al meu entendre.

Així que, tenim una novel·la de ciència-ficció envoltada d’aventura, tiroteigs, persecucions, enigmàtics indis, motos i un personatge que es menja tota la novel·la ell solet com és en Mac, el nostre antiheroi, callat, meditabund i al qual no li agrada massa la companyia. Només les motos... i Perla, es clar. I com és normal, a Mac, al que Bueso maltracta bastant psicològicament, esdevé el nostre mirall, el personatge, com comentava, més ferm, més ple de vida tot i el seu tarannà taciturn. Mac és la novel·la i prepareu-vos perquè quan la comenceu, cremarà el cel (literalment) i us cremaran les pàgines. No la podreu deixar.

Eloi Puig,

08/05/2019