L'INICI DE LA FI
El principio del fín
(2009)

Susana Vallejo

Editorial:
Edebé
(2009)

Col.lecció:
Porta Coeli

Núm: 3

Pàgines: 287

Lectures relacionades:
L'orde de Santa Ceclina
Collita Negra
La Clau del secret

Altres edicions:

CASTELLÀ

2009 Edebé

L’inici de la fi – el tercer llibre de la tetralogia Porta Coeli però el primer que va ser escrit- és definit per la mateixa autora, la Susana Vallejo, com el seu llibre més primerenc i també el menys adult. En tot cas són afirmacions que sota la modèstia que caracteritza a l’autora no hem de tenir en compte doncs la novel·la resulta molt més atractiva del que aquestes paraules semblen pronosticar. Èn la meva modesta opinió, ni és el llibre més fluix de la sèrie, ni tampoc té un aire més juvenil que els altres. Això sí, traspua màgia blanca -com m’agrada anomenar-ho a mí- per bona part de les seves pàgines. Amb aquesta descripció em refereixo a que l’autora té la capacitat per crear autèntics malsons però prefereix diluir-los en una prosa elegant –com sempre- i poc incisiva, potser més apte per un públic juvenil, encara que està demostrat que el jovent d’avui dia desitja cada cop més sang i fetge i escenes escabroses. Doncs això no ho trobaran pas aquí.

L’inici de la fi, fora de continuar amb la sèrie de porta Coeli dóna mostres d’una maduresa i un equlibri fantàstic al descriure’ns les mil i una filigranes que pot fer i desfer la ment humana: Des de petits embolics i lleus presions per variar subtilment decisions en les víctimes a autèntiques batalles mentals perfectament desenvolupades per l’autora… però sota el filtre de les bones paraules i les expressions mesurades. Ai el dia que que Susana Vallejo deixi anar energia negativa en els seus llibres! Potser podrem trobar llavors autèntiques obres d’art narrades en clau de terror. Perquè jugar i atacar la ment probablement és un dels horrors més significatius que pot rebre l’ésser humà. I si no que li preguntin a George Orwell o Alfred Bester – els darrers capítols de El hombre demolido encara em fan estremir-. Però no ens desviem del tema, que la Susana Vallejo prefereixi narrar i descriure les seves trames amb paraules amables no treu que la novel·la estigui a l’alçada de les circumstàncies, fins al punt que és el llibre del que m’he quedat més enganxat de la sèrie fins ara.

Ens trobem en un escenari conegut: una universitat, una ciutat i uns protagonistes estudiants que fan la seva vida normal. Raquel però coneix a un noi diferent que poc a poc li anirà canviant la vida i li farà descobrir l’existència d’un univers paral·lel –que nosaltres òbviament ja coneixem-. Bona part de la novel·la ocorrerà al Món –el poc original nom de l’altre univers- on la Raquel es veurà superada per les circumstàncies d’una societat que no ha evolucionat al mateix ritme que la seva i on apendrà més i més maneres de teixir les complicades formes i nusos que conformen les estructures de la ment humana. A l’autora li agrada cosir i això es nota en el text: replet de metàfores i semblances entre el fet de cosir/teixir i el fet de construir i deconstruir xarxes mentals. Vull tornar a insistir que la prosa utilitzada per descriure’ns aquestes tasques monumentals com són intervenir en les pautes mentals d’una tercera persona o arranjar fils i xarxes malmeses és supèrbia, a l’alçada de grans mestres –per això desitjo que algun dia l’autora es deixi anar la caballera, faci un somriure esfereidor i ens regali una novel·la que et destrossi mentalment tal qual ho fan els personatges de l’inici de la fi. Que de referents ja en tenim, per exemple al conte “Flesh/Un reflexe en la mirada” publicat al Catarsi 3.

Al contrari que a Collita negra, l’acció de la qual es centra en el nostre univers –a l’edat mitjana-, la trama de L’Inici de la fí té com a objectiu acostar posicions amb l’altre univers i descobrir què estan fent allí els humans que s’hi han exiliat. Realment al començament vaig notar un aire anacrònic incoherent sobretot tenint en compte el sistema feudal que encara hi regnava –però cal tenir en compte que allí el temps passa molt més a poc a poc-. Tanmateix, l’autora usa la lògica per redreçar aquesta situació i per plantejar nous reptes de pura ciència-ficció que es veuran resolts –espero- en la darrera entrega de la saga. La clau del secret. Tot i això sí que trobo a faltar a parlar més del misteri de Porta Coeli, ho sigui de l’existència en sí de l’altre univers i del perquè de l’existència d’un llibre que permet viatjar-hi. El títol del darrer volum, el ja esmentat La clau del secret, espero pronostiqui una resolució total de tots els enigmes.

Eloi Puig, 11/10/10