mAngata
(2020)

Ricard Ruiz

Editorial:
Edebé
(2020)

Col.lecció:
Periscopi, 10

Núm: 10

Pàgines: 172

Altres edicions

Castellà
2020 Edebé

No és el primer cop que Ricard Ruiz em sorprèn amb una novel·la juvenil que és més del que sembla a priori. Una novel·la amb un final, a més, que no només et lliga tota la historia de manera perfecta sinó que et demostra com l’autor et pot dirigir durant la lectura i obrir-te els ulls en un acabament d’aquells impecables. Ja em va passar — de forma un tant diferent i potser més espectacular— amb El ball del somnàmbul, de manera que no m’hauria de sorprendre del fet que encara que Ricard Ruiz sembli que narri una història amb una finalitat concreta... molt sovint descobrirem aspectes que van més enllà i que transformaran la novel·la que tens a les mans en quelcom més.

Mångata és una novel·la juvenil tractada amb molta estima per part de l’autor perquè tot i que va dirigida a aquest públic, també en puguem gaudir a totes les edats. Sé que aquesta afirmació és redundant doncs ja de base la majoria de novel·les juvenils són aptes (i recomanades) per al públic adult però aquest cas crec que és paradigmàtic. La novel·la té un estil i uns elements visuals que segresten la teva atenció de seguida i que fa semblar que aquesta està dissenyada per a un públic molt jove, com per exemple per la mida de lletra enorme, les frases curtes i senzilles, una separació per capítols que van de la a a la zeta i on al final d’aquests, trobem breus definicions de paraules estranyes però que són importants per aquella part de la novel·la. Però un cop t’introdueixes a la història t’adones que desferma molt de sentiment i sentit de la meravella en clau fantàstica. Que tracta temes universals com el sentiment de pèrdua, l’angoixa, la cerca d’una redempció... i també quelcom indeterminat al voltant de la llibertat i l’instint de sortir, emancipar-se, rebel·lar-se contra tot i tothom;  i sí, ja sabem que en els adolescents tots aquests sentiments poden estar multiplicats per mil però també sabem que no son exclusius de quan tens quinze anys.

La nostra protagonista és la Jana, una adolescent que pateix problemes típics d’aquesta etapa de la vida (com suspendre assignatures o portar-se malament amb sa mare) però la Jana  també ha de complir una promesa que li va fer a la seva germana gran abans de morir: Ballar a la llum de la lluna sobre l’aigua de l’estany. Aquesta és la premissa de sortida des d’on coneixerem poc a poc les inquietuds de la Jana a través de  les seves pors, angoixes, i els seus anhels. Sempre sota l’ombra d’aquest estrany pacte que feu amb la seva germana Zya. La Jana ens parlarà a nosaltres, en primera persona i destrossant la quarta paret, a través del que sembla un diari personal, desfogant-se i plasmant la seva incertesa davant del repte. Ens explicarà la història de la seva germana que es va fer famosa amb només setze o disset anys amb una exposició fotogràfica inusual;  també de la seva mare, distant i severa; de la iaia Lili que explica històries poca-soltes i curioses o del seu germà Nil i del seu absent pare, activista mediambiental. Una família que passa llargues temporades d’estiu en una casa a prop d’un dels indrets de Catalunya conegut per les seves llegendes feèriques (Les Tunes, al Pla de l’Estany) i on en definitiva la Jana ens obrirà el seu cor per fer-nos partícips d’unes vivències que semblen ser un drama quotidià i familiar però que amaguen molts secrets.

El rerefons que trobem a les pàgines de Mångata ens porten a una història que tracta de superar un dol, de complir una promesa, de cercar la pròpia individualitat a través d’una lluita inconscient entre l’afany de llibertat i el sentiment de reclusió i d’emparament familiar. Molts sentiments es barrejaran sota la clara i tendra narració de Ricard Ruiz i poc a poc els absorbirem com si fossin nostres. També el desgavell de contradiccions i sentiments que la Jana ens fa partícips, com si es confessés a nosaltres, uns observadors muts però que empatitzem plenament amb ella. 

A més, però, tenim la part misteriosa de la novel·la que també ens va desentrellant la Jana a mesura que avancem amb la història. Un secret que requereix que ella compleixi la promesa de ballar de nit sobre l’aigua de l’estany, potser sobre mateix dels raigs de la lluna plena que llueixen sobre l’aigua, el Mångata.

RicarD Ruiz, que ja té un llarg camí com autor juvenil (recordem també El llibre de Morfeu, Herba negra, Selfis) ara ens presenta la seva primera novel·la en solitari. Mångata no us deixarà indiferents i evidencia, un cop més, que allò breu pot esdevenir també intens i evocador. Mångata ha estat publicada per Edebé en català i castellà.

Eloi Puig
17/11/2020