MEDIO REY
Half a King
(2014)

Joe Abercrombie

Editorial:
Penguin
Random House
(2015)

Col.lecció:
Fantascy

Núm: ---

Pàgines: 380

Serie:
El mar quebrado/ 1

Novel·les relacionades:
Medio Mundo
Media Guerra

Altres edicions:
2015 Rosa dels vents (Català)

Joe Abercrombie és un d’aquells autors de fantasia amb la capacitat de captivar la gent en la seva primera obra i de fer créixer el seguiment del seus fans fins a límits inusuals a la que en llegeixen un parell o tres més. Abercrombie s’encaixa en la línia dels autors de fantasia joves (Sanderson, Rothfuss...) que estan escrivint novel·les excel·lents en un gènere on semblava que ja s’havia vist de tot i que estava una mica maleït per les repeticions i comparacions de sempre.

Abercrombie no és un autor especialment original, com potser li escauria més a Brandon Sanderson, i la seva prosa tampoc sembla tan elaborada com la de Patrick Rothfuss. El fort d’Abercrombie són els personatges i unes històries plenes de passió, violència i sang. Així almenys és com el vaig descobrir al llegir la trilogia La primera ley. Un autor capaç de fer-nos estimar personatges odiables i de tornar-nos a meravellar llegint les històries de sempre però amb perspectives diferents, colpidores. No sabem si el seu èxit innegable l’ha portat també a voler escriure per a un públic més jove, però el fet és que la trilogia de El mar Trencat està dirigida a lectors potser encara no avesats a la fantasia més adulta. I el resultat, sense ser excel·lent, és més que notable.

Mig Rei és la primera novel·la de la trilogia. Partint d’unes bases que, com deia, realcen els personatges, ens trobem amb Yarvi, el fill menor del rei d’un dels territoris que envolten el Mar trencat, una mena d’oceà interior amb una única sortida pel sud i que aparentment serà l’epicentre de les aventures d’aquesta trilogia. Yarvi és un noi amb una deformació a la mà esquerra que l’impedeix batallar i per tant és arraconat per la seva pròpia família. Els seus estudis el porten a la clergueria que el permetran portar una vida digna al servei de reis i altres nobles. Però quan estava a punt de realitzar les proves finals, li porten la notícia que el seu pare i el seu germà gran han mort... i que ara ell és el rei.

A partir d’aquí, Abercrombie ens convida a acompanyar a Yarvi en un típic viatge iniciàtic al voltant dels regnes del Mar Trencat. Un viatge que de seguida s’estronca a causa de traïcions i lluites intestines pel poder dins la complexa política dels esmentats regnes. Yarvi veurà créixer la seva ment, la seva força i les seves amistats. Passarà a ser d’una immundícia a un cobejat conseller, tindrà fam i haurà de matar. I tot això en quasi 400 pàgines que es llegeixen en sospir.

L’autor és molt destre alhora de relatar-nos aventura i també alhora de presentar-nos personatges que de seguida fem molt nostres. La seva prosa es veurà equilibrada també en el descobriment del món fantàstic de Yarvi, ancorat en una mena d’era medieval amb aires víkings i amb una història passada plena de llegendes èlfiques i grans batalles. Curiosament, però, en l’actualitat la màgia sembla no existir, o almenys no manifestar-se per cap banda de manera que per ara l'única fantasia que trobem a Mig Rei és el món imaginari on es desenvolupa l’acció.

La història, com deia, no és original: Erigir un personatge amb discapacitats físiques per què aprengui a superar-se en un món de lluitadors i poc a poc la seva ment sigui una de les armes amb que compta és una de les accions que més agraden al lector i s’ha vist ja en personatges com Tyrion Lannister o Miles Vorkosigan. El dèbil lluitant amb paraules per fer-se valer. David contra Goliat. Però no importa, la història és prou atractiva perquè no deixem de llegir i enganxar-nos. Els capítols són curts i plens d’acció i les aventures es succeeixen sense abaixar mai el ritme.

Mig rei no té pàgines d’afegit, o el que és el mateix, té un 0% de farciment innecessari. És tot aprofitable, fins i tot és massa precipitat en alguns capítols (aquest és el seu punt més feble). Especialment cap al final, Abercrombie sembla haver-se oblidat de la coherència temporal i precipita les resolucions amb massa facilitat. Tot i ser un llibre juvenil cal mantenir les formes crec. En alguns capítols es passa d’aprovar una acció complexa a tenir-la enllestida en dues pàgines. Tot i això, com deia, la seva extrema facilitat de lectura ens farà passar bones estones i voldrem continuar amb la saga – el segon volum s’espera pel setembre i sortirà al mateix moment en castellà com en català

Mig Rei la podreu trobar en castellà a fantascy i en català a l’editorial Rosa dels vents

Eloi Puig, 26/07/15