OSAMA
Osama
(2011)

Lavie Tidhar

Editorial:
RBA
(2013)

Col.lecció:
Literatura fantástica

Núm: 13

Pàgines: 347

Sembla que en els darrers temps, sense proposar-m’ho explícitament, m’hagi decantat per llegir històries d’universos paral·lels i d'històries alternatives, totes elles utilitzant un elevat grau de fantasia onírica. Són novel·les en general críptiques, que deixen molta imaginació al lector perquè esculli quin final li convé més creure o decidir si la complexitat de la novel·la es mereix un debat a part. Des de clàssics com Fluyan las lágrimas, dijo el policía, passant per recents aportacions més que notables com El sueño del otro de Juan Jacinto Muñoz Rengel arribem a un dels títols més originals i inclassificables de l’actualitat: Osama de Lavie Tidhar, guanyadora del prestigiós World Fantasy l’any 2012.

El primer que cal destacar que és que l’autor juga sobre segur amb un títol així i una contracoberta que ens fa obrir els ulls de forma anormalment cobdiciosa: En un realitat alternativa, Osama Bin Laden és el protagonista d’una sèrie de novel·les pulp d’acció titulades Osama: Vigilante; i escrites per un enigmàtic Mike Longshott. Aquestes novel·les segueixen tota una sèrie d’atemptats que realment han ocorregut en la nostra realitat. Naturalment la idea recorda molt a una de les principals obres de Dick: El hombre en el castillo, on en una Terra alternativa on els nazis havien guanyat la II Guerra Mundial, existia un llibre que parlava sobre la nostra realitat. Sigui com sigui, a Osama, una misteriosa dona encarrega a un detectiu privat afincat al sud-est asiàtic trobar a l’autor de les novel·les i per aconseguir-ho li proporciona crèdit indefinit. A partir d’aquí, Joe, el nostre investigador criminal seguirà una sèrie de pistes que el conduiran a Europa i els EUA per conèixer la identitat d’aquest autor.

La trama està plantejada seguint molts estereotips de la novel·la negra, de fet les descripcions i l’ambientació sembla extreta d’un film en blanc i negre. Els tuguris de París, els pubs de Londres etc... el nostre protagonista es veu cada cop més immers en una trama que es va integrant dins seu, que va difuminant la seva realitat i que provoca que aquest accepti els fets estranys que va observant com si fossin normals. L’excel·lent ambientació, com deia, és d’una opacitat sublim: La grisor del fum dels cigars, l’alcohol, els fumadors d’opi, els diàlegs curts i enigmàtics, com si els personatges parlessin més telepàticament que amb paraules... tot plegat porta a enterbolir la ment i a dubtar del que és real i del que no. Fins hi tot l’autor es permet una picada d’ullet al lector en una escena on apareixen en la mateixa frase “Rosa púrpura” i “Caire”, fent evident un petit homenatge a la pel·lícula del Woddy Allen on també els personatges travessen una porta cap a una altra realitat, la nostra.

Que ens trobem en un univers alternatiu on Bin Laden i Al-Qaeda no existeixen es nota a través de petites pistes (no existeixen ordinadors ni mòbils, presidents de països que no han existit mai etc...) però el que provoca que el lector no pugui aturar-se mentre llegeix les desventures de Joe és una combinació de factors que van més enllà de la simple curiositat per conèixer més sobre la figura alternativa d’Osama Bin Laden: Tidhar dissenya la novel·la a través de capítols curtíssims (sempre titulats com un fragment de text d’aquests) i a sobre l’autor sap escriure de forma hipnòtica, de manera que sense plantejar-t’ho vas llegint capítol rere capítol com si res i t’acomodes a aquest estrany nou món que sembla ancorat als seixanta però ple de recursos propis.

Tot i que m’encanten les històries alternatives, les ucronies i els universos paral·lels també haig de reconèixer que els finals oberts em deixen un cert mal gust de boca. Prefereixo les explicacions racionals, per moltes fantàstiques que puguin ser. En aquest punt, Osama, és especialment obert, deixat al lector la feixuga tasca d’admetre que ha entès o no del tot la proposta de l’autor.

Cal dir, parlant de Lavie Tidhar que no és casualitat que hagi escrit una novel·la d’aquestes característiques. Tidhar ha sobreviscut a 3 atemptats d’Al-Qaeda ja que va tenir la mala sort d’estar sempre a prop d’ells. Que hagi escrit aquesta novel·la que no deixa de ser una forma d’escapisme de la dura realitat que ens ha tocat viure a tots, és significatiu.

RBA- Literatura fantástica ha apostat per una obra complexa, potser fins i tot més del normal en aquest subgènere que són els universos paral·lels; un pas valent de l’editorial, un atreviment que cal reconèixer perquè Osama és una molt interessant novel·la però no la veig apta per tots els públics.

Osama doncs, és una lectura críptica, però també addictiva, onírica, exigent i pertorbadora –especialment el capítol “Historias de fantasmas” que per la seva senzillesa i elegància et produeix calfreds per tot el cos-. Una obra distant, llunyana en el temps i l’espai que ens pot servir per apropar-nos a la nostra pròpia realitat.

Eloi Puig, 20/06/13