EL SEGUNDO IMPERIO
The second empire
(2000)

Paul Kearney

Editorial:
Alamut
(2011)

Col.lecció:
Serie fantástica

Núm: 42

Pàgines: 259

Saga:
Las monarquías de Dios/ 4

Lectures relacionades:

El viaje de Hawkwood
Los reyes heréticos
Las guerras de hierro
Naves del oeste

És increïble la intensitat amb que escriu Paul Kearney per narrar-nos les misèries dels regnes de Normannia. Amb un argument protagonitzat per un bon ventall de personatges i amb diverses ramificacions, l’autor ens presenta el que fins ara és el millor llibre de la saga Las Monarquías de Dios: El segundo imperio.

He quedat extremadament satisfet en veure com els diferents arcs argumentals es van estrenyent i tancant en els dos focus d’acció de la saga: Les batalles intrareligioses entre ramusians i merduks i els misteriosos afers que es van cuinant a foc lent al continent occidental i que sembla comencen a repercutir al regne d’Hebrion.

Paul Kearney ha anat variant el seu discurs a mesura que ha avançat en les trames. Si al començament semblava que la saga oferia una crítica –força explícita- al poder religiós ramusià – el que equival al nostre catolicisme-, ara sembla haver tocat el cel presentant-nos múltiples dualitats, totes les quals són tractades en major o menos extensió en aquest quart volum: La dicotomia entre màgia racionalitat, les diferències socials entre noblesa i plebeus, el xoc cultural del món occidental i el món oriental – representat aquí per la religió ramusiana i merduk respectivament-… tot plegat regat d’intrigues de palau, traicions, amistat, amor, guerra, mort i destrucció. Una aventura amb tota la èpica possible!

Cal tornar a destacar l’enorme treball que realitza l’autor al descriure’ns les batalles, els enfrontaments i les tàctiques militars. Són la base sota la que es sustenta un bona part de la història de la saga i no podia deixar-se a la babalà. Kearney té aquí un plat fort, no exempt també de moralitat i de reflexió en vers a la guerra en sí. Potser per apartar-se momentàniament dels seus personatges principals i de la visió global en que sovint es viuen les batalles, sovint només parlant de milers de morts d’un bàndol o un altre, Kearney dedica tot un capítol a ensenyar-nos com viuen els habitants d’un petit poble l’arribada d’un exèrcit enemic. És aquí on el dramatisme i la tensió de El segundo imperio arriba a les cotes més elevades. Magnífic.

La intensa prosa de Kearney ens atraparà i ens acostarà de forma poc habitual i molt empatica a la majoria de personatges – fins hi tot els que lluiten en el bàndol contrari-. Kearney sap racionar perfectament les dosis de diàleg, els pensaments íntims i la descripció en tercera persona de forma que sense crear cliffchangers de forma explícita – excepte en els magnífics capítols finals- sempre aconsegueix crear ansietat al lector per saber què pasarà a continuació.

Potser m’hagués agradat que les trames del centre del continent – amb les ordres inceptines armant-se i els enigmàtics fimbris confabulant- i les de l’oest -al regne d’Hebrion-, s’haguessin desenvolupat més doncs encara que els papers estan força repartits sembla que l’autor tenia predisposició per avançar més amb les històries que ocorren a l’est del continent – especialment al voltant del seu personatge més icònic, Corfe- però això es deu probablement a que el darrer volum – Naves del oeste- serà el que tanqui els fils argumentals que manquen al voltant de Hawkwood, el rei Abeley, i tots els afers més de caire màgic.

Senyors, ens trobem davant la més gran sèrie de fantasia èpica dels darrers temps que ha estat traduïda íntegrament al castellà. Una saga que guarda un equilibri sublim entre personatges i sobretot entre subtrames. I per ara, el present volum és el que ha sabut aprofitar millor la confluència d’històries que es van encetar en aquell ja llunyà El viaje de Hawkwood. Ara ens toca esperar l’arribada de les Naves del oeste. No dubto que estarà a l’alçada.

Eloi Puig, 17/12/11