EL VIAJE DE HAWKWOOD
Hawkwood's voyage
(1995)

Paul Kearney

Editorial:
Alamut
(2010)

Col.lecció:
Seria fantástica

Núm: 25

Pàgines: 347

Serie:
Las monarquias
de Dios/ 1

Lectures relacionades:
Los reyes heréticos
Las guerras de hierro
El segundo imperio
Naves del oeste

Amb l’amplíssim ventall disponible actualment en castellà de novel·les que s’aventuren en la fantasia epica no és d’estranyar que de quan en quan alguna obra se’ns escapi del control, que alguna novel·la passi despercebuda a lectors que, com jo, cada cop tenen menys temps per llegir i gaudir d’una bona història èpica.

Aquest va ser un dels casos. Fa un any que Alamut va publicar el primer volum de la pentalogia Las monarquías de Dios, un primer llibre anomenat El viaje de Hawkwood, un títol poc atraient però que amaga una de les sagues que s’endevinen més èpiques i interessants de seguir dels darrers temps. Paul Kearney, l’irlandès que va forjar aquesta sèrie –per sort totalment acabada- també és un escriptor del qual no en sabia res. A partir d’ara caldrà tenir-lo present però, doncs la sèrie de Las monarquías de Dios promet aventura, drama, sexe, sang i èpica… i tot narrat amb una prosa valenta, eficaç, distesa i amb un ritme àgil com pocs que recordo.

El viaje de Hawkwood ens introdueix a les terres de Normannia, un continent integrat per regnes que segueixen la religió ramusiana i que de cop veuen com l’estendard del continent, la ciutat més poderosa, el baluart de la fe, és assetjada i destruïda pels merduks, l’altre gran corrent religiosa que avança de forma implacable cap a l’interior de Normannia. Mentrestant, els regnes ramusians també tenen problemes interns, concretament amb la seva església, amb les persecucions que apliquen els prelats que intenten esborrar de la faç de la terra qualsevol vestigi de màgia o de qualsevol persona de dubtosa fe. I també a l’hora un cosí ambiciós del rei d’una de les nacions ramusianes, Hebrion, prepara una expedició en recerca d’un suposat continent occidental que teòricament és a l’altra banda de l’oceà.

Sí, no us equivoqueu, esteu llegint un breu resum sobre l’Edat Moderna europea. Però tampoc en Paul Kearney s’equivoca doncs aquesta al·legoria a l’Europa que tots coneixem és un dels punts importants de la trama. Clarament podem trobar imatges evocadores i paral·lelismes, entre Normannia i la nostra història passada: La caiguda de Constatinoble, el mític setge de Viena, el descobriment d’Amèrica, la cisma papal, la inquisició, la caiguda de l’imperi romà… L’autor traça una línia paral·lela amb molts fets històrics del nostre vell continent però aportant significativament nous elements que fan d’aquest món semblant al nostre, més interessant, tan per la seva situació político-religiosa, com pels importants tocs fantàstics que hi trobem.

Kearney ens presenta un ventall de personatges corals que actuen en els més diversos escenaris: des dels palaus reials d’alguns regnes, les biblioteques amagades de la santa seu ramusiana, el front de la guerra o la coberta de galeons a la recerca de la terra incognita. Precisament els capítols dedicats al viatge del capità Hawkwood són els que donen títol a la novel·la. Kearney fa gala de posseir bons coneixements de navegació i d’argot mariner fins al punt que en ocasions et sembla està llegint una novel·la de Patrick O’brian… de fet diria que és en aquests capítols on s’ha esforçat més per mantenir una tensió i una intriga que acompanya als personatges durant tota la travessia.

La fantasia, com deia, hi és molt present, però està ben integrada en la narració, té les seves regles, no sobresurt desproporcionadament, més aviat acompanya a la trama argumental  tot i que en ocasions esdevé protagonista.

En definitiva, El viaje de Hawkwood assenta les bases d’un món proper, clarament influenciat per la història real però que condensa el millor i el pitjor d’uns quants segles en cinc novel·les. Aquesta primera entrega ens obra molts camins a seguir i otes incògnites per descobrir, des de les més purament físiques (existeix el continent occidental?), les bèl·liques (com es resoldrà el setge els merduk?) o les espirituals (quin paper jugaran els sants pontífices en la gran partida per controlar Normannia?). Tot això incorporant òbviament els propis drames personals d’un seguit de personatges, potser no del tot grisos, però que ens semblen tractats amb prou meticulositat com per resultar creïbles.

Espero amb delit llegir la continuació (que ja tinc sobre la tauleta de nit) d’aquesta obertura a l’aventura i a l’èpica: Los reyes heréticos. L’escenari està servit, ara només falta desenvolupar l’acció de forma que els quatre llibres que manquen mantinguin el nivell.

Eloi Puig, 16/03/2011