SISTEMES OPERATIUS ALTERNATIUS
(2017)

Mike Resnick &
Lezli Robyn

Editorial:
SECC
(2017)

Col.lecció:
Aiguabarreig

Núm: ---

Pàgines: 100

Traductors:
Edgar Cotes
Pep Burillo
Adolf Boldú
Carme Acuña

Si he trigat uns mesos a ressenyar aquesta petita antologia de tres contes de Mike Resnick (i Lezlli Robyn en dues ocasions) no ha estat per mandra o perquè l'hagués deixat aparcada sense voler. Dos dels contes ja els havia llegit i els trobava excepcionals i ja els havia ressenyat anteriorment a la revista Catarsi 3 i Catarsi 13 per la qual cosa no tenia una excessiva pressa. Ara bé, qualsevol persona que encara no hagi llegit mai una història de Mike Resnick ja pot córrer a comprar aquest exemplar de l'editorial SECC perquè no el decebrà. Us asseguro que no el podreu deixar de banda un cop començat.

Ja vaig comentar en el seu moment, durant la ressenya de la també imprescindible Kirinyaga com vaig conèixer l'obra de Mike Resnick: Una mica per casualitat, a la desapareguda revista Gigamesh. El fet doncs, que a instàncies d'en Pep Burillo, prologuista de la present edició, la revista Catarsi (a la qual en aquell temps hi estava vinculat) publiqués un conte de Resnick em va inflar d'orgull, especialment perquè el conte, “Ànimes bessones” és una meravella. Anys més tard va arribar “L'escalfabanquetes” i ambdues històries es van endur el Premi Ictineu al millor conte traduït al català en els seus respectius anys.

Aquest any passat vaig tenir una idea presumptament inspirada (o això espero) i vaig comentar a la resta de l'organització de la I CatCon (Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia) que estaria bé convidar a Mike Resnick a participar al certàmen com un dels convidats d'honor. Això va portar a un seguit de decisions per materialitzar un petit recull dels contes que s'havien publicat en català: L'esmentat “Ànimes bessones”, traduït pel Pep Burillo, el tendre “L'escalfabanquetes”, traduït per l'Adolf Boldú i la Carme Acuña i afegint un relat inèdit: “L'exili d'en Barnaby” traduït per Edgar Cotés.

Algú de vosaltres podria apuntar, doncs, que aquesta ressenya no sigui del tot imparcial donada la meva vinculació personal a organitzar la I CatCon de Vilanova i la Geltrú del passat novembre i per tant a promoure aquesta antologia, la qual va ser un dels regals de benvinguda als inscrits a la convenció. Teniu tot el dret a pensar-ho. Però voldria puntualitzar que un servidor ja valorava amb notes de “10” contes de Mike Resnick, anys abans que es traduïssin al català. En tot cas, voldria comentar que la meva passió per l'autor ve d'una mica lluny i que les meves opinions pretenen ser sempre el màxim d'imparcials possibles.

Però anem al gra que em faig pesat: Sistemes operatius alternatius ens endinsa en tres històries marca de la casa de l'autor de Cincinnati. No hi ha definició millor del que significa aquesta marca de la casa que les paraules escollides per Pep Burillo al pròleg: “En Mike Resnick és expert en trobar la fibra sensible del lector i estovar fins i tot els cors més durs”. Així és: ras i curt, podem definir bona part dels relats de l'estatunidenc com un intent de perforar l'anima humana a través d'històries acurades que sobreïxen humanitat i tendresa. El seu estil és amè i ofereix normalment grans diàlegs que permeten que el lector es vinculi amb els protagonistes de forma quasi immediata. L'ambientació sol ser al voltant d'algun tema de ciència-ficció però també del fantàstic (com és el cas L'escalfabanqueta).

Parlem una mica de cada conte: “L'exili d'en Barnaby” narra les vivències d'un ximpanzé al qual se'l sotmet a tractaments experimentals que el doten d'una major intel·ligència. Aquest fet que ara tenim tan present gràcies a pel·lícules posteriors com L'orígen del planeta dels simis és el punt de partida per endinsar-nos dins la ment d'en Barnaby, el simi que poc a poc comprèn el seu nou estatus i la tristesa que comporta veure's sol en un món que no comprèn. El relat és molt bo i ens porta reminiscències d'obres tan conegudes com Flors per a l'Algernon (un altre excel·lent novel·la que ningú s'hauria de perdre).

Seguim. El ja esmentat “Ànimes bessones” (escrit amb la col·laboració de Lezli Robyn) segueix sent el meu relat preferit d'aquesta antologia: Un conte excepcional sobre l'amistat entre un robot i un vigilant de seguretat que acaba de practicar l'eutanàsia a la seva dona, a la seva ànima bessona. Els diàlegs i l'acostament de dos éssers tan diferents seran el motor d'una història imprescindible que pot llegir-se des de molts punts de vista: Tant des del desenvolupament de la robòtica a nivells cognitius i d'autoaprenentatge com al simple fet de trobar l'amistat allà on mai pensaries que hi pot ser. Excel·lent és poc.

Finalment, l'”Escalfabanqueta” (també escrit juntament amb Lezli Robyn) és un relat que com deia es submergeix de ple dins la fantasia per oferir-nos una història plena de melancolia sobre moments perduts en la memòria infantil a través dels personatges invisibles que havíem imaginat jugant junts. Sí, també hi ha moments que recorden a escenes d'obres posteriors com “Inside out” plenes de moments nostàlgics, d'aquells que se't travessa la nou del coll. Un exemple més de com la prosa de Resnick (i Robyn) ens estova els cors, com deia en Pep Burillo.

Sigui com sigui, tres enormes contes que val la pena llegir, inèdits per cert en castellà, i que recomano de tot cor a tothom, tan a lectors de ciència-ficció que els agradi la vessant soft del gènere com a lectors mainstream que volen acostar-se a tastar quelcom diferent.

Eloi Puig, 28/04/2018