TERRY PRATCHETT
UNA VIDA AMB NOTES A PEU DE PÀGINA
Terry Pratchett:
a Life with Footnotes:
The Official Biography
(2022)

Rob Wilkins

Editorial:
Mai Més Llibres
(2022)

Col·lecció:
Refugi A'tuin

Sèrie:
---

Núm: ---

Pàgines: 560

Traductor:
Ernest Riera

Il·lustradora:
Marina Vidal

No acostumo a llegir biografies.

De fet, mai m’han atret especialment, a no ser que admirés a la persona en qüestió per algun motiu o altre. Tot i això, sempre he tingut la sensació que les biografies han de ser més o menys avorrides. Això, òbviament, ho constato des de la ignorància...perquè, com he dit, no acostumo a llegir biografies.

Per sort, he trencat aquesta norma amb la biografia autoritzada de Terry Pratchett. Haig de dir que aquest volum de vivències i fets dedicats a la vida del genial escriptor britànic té un fet diferencial que li atorga, encara més, un valor especial: l’obra l’ha escrita en Rob Wilkins, el que va ser la seva mà dreta, el seu confident, el seu amic durant més de vint anys. Qui va treballar frec a frec amb en Terry des de pràcticament el començament de la seva fama fins a la seva mort.

I es clar, aquesta no és, doncs, una biografia qualsevol. És una visió íntima i precisa escrita per una persona molt propera a ell, i és un llibre, com no podia ser d’altre manera, replet de notes a peu de pàgina (1).

Mai Més llibres, l’editorial catalana que s’ha embarcat en el mastodòntic projecte de traduir tot el Discmón al català, és qui ens va portar fa poc més d’un any aquesta monumental repassada de la vida de sir Terry Pratchett (també va treure una edició en castellà) i que ja ha guanyat un premi Hugo a la millor obra relacionada amb el gènere. He dit que fa més d’un any que va sortir i com veieu, fins ara no l’estic ressenyant. Això es deu a que l’he volgut anar llegint a estones, impregnant-me d’anècdotes, d’alegries i de les tristors que ens transmet una obra com aquesta. Llegint capítols i deixant-la reposar (i també intercalant-la amb obres del Discmón, per cert). I es que a en Terry (2) molts li tenim una estimació especial, diferent que a altres autors perquè ell, no només ens va portar bona literatura, sinó, que a més, ens va fer riure, ens va canviar i en definitiva va formar part de la nostra post adolescència —en el meu cas— i potser va ajudar a forjar-nos una mica com som actualment.

Una vida amb notes a peu de pàgina s’estructura per diferents capítols que repassen tota la vida de Terry Pratchett tot i que crec que en el fons la podem separar en tres blocs ben diferenciats:

La primera part ens narra la joventut i adolescència de l‘escriptor al seu poble a Wiltshire, en ple camp anglès. De com de petit no fou pas un bon estudiant i com de cop va descobrir la literatura a través del clàssic El vent entre els salzes, un llibre que li canviaria la vida. Aquella època és molt especial perquè —salvant les distàncies— ens recorda molts fets paral·lels de la nostra vida passada. Almenys a un servidor li porta records de moltes aficions que compartíem (encara que òbviament en més dues dècades de diferència). Però si en Terry jugava als mateixos jocs d’ordinador que jo com el Head over Heels, el Knight Lore... fins hi tot més endavant massacrava monstres al Doom ! O al joc de rol de Dungeons & Dragons! Si també llegia a Tolkien, a Asimov, a desenes d’autors consagrats... com moltes de nosaltres! Pratchett era dels nostres! Wilkins, a través de les memòries de Pratchett ens trasllada a les primeres convencions de ciència-ficció on l’autor va assistir, a les sessions de firmes a les que va acudir, als companys, amics, autors que va conèixer... i penses... això també ho fem nosaltres! (encara que potser uns anys més tard).  

Aquesta és una època més o menys plàcida, dedicada al que qualsevol adolescent friqui del Regne Unit podia permetre’s tenint un mon de ciència-ficció i fantasia enorme al seu abast (3). Wilkins reflexa molt bé aquests anys tot i que llavors, naturalment, ell encara no el coneixia personalment. Ens acosta a un parell de dècades repletes de somnis i sentit de la meravella per un petit Terry que no hagués pensat mai en el que es convertiria.

Els capítols centrals de l’obra ens porten a descobrir a un Pratchett madur, que es casa amb l’amor de la seva vida (que va conèixer en un tren mentre ella llegia El senyor dels anells), un home que continua devorant llibres però que també treballa com a periodista o en qualsevol feina que li permetin escriure. Manté bones relacions amb els companys de feina, funda petits clubs on parlen de tot, experimenten amb jocs (de rol), llegeixen etc. Però en Terry s’aboca de cap a la seva feina i a la seva esposa. Passen els anys i continua immers en projectes que mai s’acaben realitzant. Finalment, a començaments dels setanta, escriu una novel·la juvenil que no està malament però que es queda en pocs centenars de vendes. Wilkins continua acostant-nos a la figura de l’autor amb anècdotes divertides que el mateix Pratchett li va confiar. Estem veient passar la vida de l’autor entre els 20 i els 40 anys aproximadament.

Però es clar, que el nosaltres desitgem sobretot és saber més del Pratchett famós, de l’autor que va trencar rècords. La fama de Pratchett es fa esperar. Tot i escriure les primeres novel·les del Discmón al 1983 i 1986 la cosa no arrenca. Les primeres novel·les tenen una clara influència de l’humor absurd i desinhibit que va trobar amb l’obra de Douglas Adams: Guia galàctica per autoestopistes. Però al tercer volum del Discmón, Igualtat de ritus , ja comença a ser una altra cosa i a partir de Morth, les vendes es disparen i la seva carrera literària canvia per sempre. Els llibres s’esgoten, es reediten i les vendes es multipliquen a ritmes mai vistos abans i es converteix en milionari pràcticament de la nit al dia. M’agrada molt el concepte de ‘milionari horitzontal’ que expressa ell mateix per referir-se que la seva vida no va variar ostensiblement: Gastava els diners en el que li agradava però no en bestieses. Simplement feia el que li aportava felicitat a una escala més gran. Als finals dels vuitanta i durant els noranta ja venia més de tres milions d’exemplars a l’any i escrivia obres mestres de l’alçada, per exemple, de Guàrdies! Guàrdies! O especialment Déus menuts. I cada cop era més conegut a nivell mundial.

Rob Wilkins ens mostra els interiorismes aquí de quan el va arribar a conèixer i quan es va convertir en el seu ajudant personal. Mil i un detalls de com escrivia, del seu mal humor innat, de les seves dèries (a vegades s’emprenyava per cobrar massa!!), el seu tarannà complex. I Wilson ens ho narra des d’una perspectiva fidel, també desmitificant moltes coses de l’autor. El que fou el seu assistent personal es va convertir poc a poc en un amic que el va acompanyar durant molts anys i que va estar al seu costat quan al 2007 li van diagnosticar un tipus rar d’Alzheimer prematur. El major desig de Pratchett fou escriure tants llibres com pogués abans de veure’s incapacitat. Un autor, doncs, que tenia tant per oferir que no li cabia tot a dins i havia d’abocar-ho per escrit.

(...) Havíem començat a treballar els set dies de la setmana amb una determinació desesperada per acabar el llibre però sense veure’n el final. Jo el deixava tirar milles, quina altra cosa podia fer? En Terry vivia per escriure, i cada dia que escrivia era un dia que continuava viu. (...)

Sí, cap al final hi trobarem alguns passatges molt sensibles, durs, que ens faran caure llàgrimes sobre el text. I és que Rob Wilkins va ser amb ell fins al final, colze amb colze. Era ja un més de la família i per tant, els seus sentiments es veuen reflectits en cada paraula que ha escrit.

(...) Em va explicar un somni que havia tingut sobre tots dos:
    —Tu eres darrere meu —em va dir en Terry—. I el meu cervell estava fet de sorra gris. I tu intentaves que no s’escampés però la sorra gris se t’escolava entre els dits i no podies. (...)

Aquesta és una biografia pels fans, òbviament; però també crec que és una llibre per acostar una persona normal i corrent que de cop va trencar el mercat editorial (penseu que abans que J. K. Rowling era l’autor més venut del Regne Unit) amb uns llibres que et feien pensar i riure alhora, unes novel·les que pots tornar a llegir un cop rere l’altre i sempre gaudir-les (mentre escric aquestes línies estic llegint per tercer cop Germanes fatals per exemple). Crec que és quasi impossible que algú es llegeixi aquesta biografia sense agafar ganes de llegir algun llibre de Terry Pratchett.

Però tot i les més de 500 pàgines que teniu al davant, heu de saber que l’estil de Rob Wilkinson és tan proper, tan ben treballat que la última cosa que pots pensar és que una biografia pugui ser avorrida o poc interessant. L’autor escriu amb mestratge per apropar-nos a tots els racons de la vida de l’autor. Tant si sou fans de Terry Pratchett com si no, aquest llibre us pot obrir les portes a conèixer o més profundament la figura d’un dels vostres escriptors preferits o pel contrari, obrir-vos la imaginació a uns mons tan esplèndids que mai us en penedireu.

D’acord, la meva relació amb la literatura humorística de Terry Practhett em va agafar en plena efervescència post adolescent i aquestes coses marquen. I sí, vaig gaudir molt comentant, rient, recordant passatges de molts dels llibres de Terry Pratchett amb amics, parelles etc. És probable doncs, que penseu que la meva opinió està esbiaixada pels records o per l’admiració que li he professat sempre. Potser sí, però això no treu que sigui una molt bona biografia, no us deixeu enredar pas.

I pel que fa a la memòria que tenim sobre les novel·les d’en Terry... es clar que no tots els llibres eren perfectes. I es clar que no tots tenien la mateixa qualitat però tots et feien riure d’alguna manera o una altra, tots t’ensenyaven alguna cosa i tots eren una bona excusa per xerrar al voltant d’un taula entre uns quants amics que tenien la sort d’haver-se llegir una novel·la del Discmón, i riure durant hores.

Els Pets ja ho deien molt bé en aquest versos:

Potser és cert que només recordem
Allò que ens agrada
Però què seria d'aquestes nits
Sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall

Gràcies per tot sir Terry Pratchet. Però també gràcies a tu, Rob Wilkins per portar-nos una biografia seriosa però divertida, detallada, amena i plena de records. Aquesta obra té el do de fer-te riure i plorar alhora, però sobretot de transportar-te de nou als mons que Terry Pratchett va crear per nosaltres. Sí, per nosaltres, els seus lectors a qui ell admirava més que a ningú.

Eloi Puig
09/12/2023

(1) Per qui no hagi mai llegit novel·les de la seva més sèrie més famosa, el Discmón, heu de saber que un dels punts més divertits d’aquests llibres eren, precisament, llegir les nombroses notes a peu de pàgina amb que l’autor ens delectava per fer-nos riure (encara) més.

(2) Si veieu que a vegades no utilitzo la paraula sir davant del seu nom no és per manca de respecte... és més aviat perquè molts el tenim com un referent proper i familiar.

(3) Molt més grandiós que el nostre, tot s’ha de dir.