NARRANACIÓN 8
(2022)

Diversos autors

Editorial:
Narranación
(2022)

Col.lecció:
Narranación

Núm: 08

Pàgines: 106

La revista Narranación continua amb el seu pas ferm portant-nos un cop més estretes col·laboracions entre autors i il·lustradors que en parelles ens ofereixen relats il·lustrats amb una cura molt especial. I els col·laboradors de la revista cada cop son més valuosos i marquen un camí a seguir.

Aquest vuitè volum de Narranación ens porta obres de molta gent —potser més que mai— i on destaca la coberta de Kaffa, aquets híbrid entre Monroe/Alien que ressalta una feminitat sexual i mortal alhora. Per cert, la il·lustració està nominada al premi Ictineu 2023.

I també el relat de la Inés MacPherson ha arribat a la final del premi Ictineu d’enguany —que, recordeu, s’atorgarà dins la V CatCon del 10 i11 de juny— i és que “Sobre pell” és un relat que a priori sembla arrossegar-nos lànguidament a una història costumista, on en Leo recorda a la seva parella morta de forma insistent i sense poder-se desempallegar-se de la seva presència. Un conte, però, que comença de forma subtil i poc a poc es va tornant feréstec i tètric. Leo pren una decisió dràstica per oblidar a la Lidia, però aquest camí de dolorós d’oblit que la Inés descriu entre el realisme màgic i un surrealisme gore, ens acosta a un final encara més terrorífic. Bravo!

“Triangle d'amor bizarro” de l’Antoni Herrero és un conte divertit sobre un robot que ha estat re-assignat després de traspassar una de les lleis de la robòtica — un breu homenatge a Asimov aquí—.  Herreo utilitza un llenguatge proper en primera persona (cal dir que el robot té la personalitat d'un italià) i una narració molt fluïda. Un relat eminentment humorístic ben portat. A destacar també la il·lustració de la Teresa Suau encara que la cafetera-robot la trobo fora del dibuix, no m'hi encaixa en el seu estil.

A “El club Stevenson” de Quim Sanç  trobem un relat intens sobre quatre amics que fantasiegen en suïcidar-se després que un cinquè ho hagi fet ja. Un conte conduït a través del diàleg i la confrontació. Es llegeix molt ràpid. Final previsible, tanmateix. Content també amb la il·lustració de la Luna lag, una de les millors del recull.

En canvi “Infàncies” de la Leticia Asenjo no és per mi. Un conte d'estil carregat, barroc on l'autora planteja una tema moral sobre un nen petit que va la seva, deixat de banda per sa mare (que sembla prostituta). Però no li veig el missatge, el final. No m'ha quallat.

Ramon Pardina  ens porta “Mort i resurrecció del senyor Trullols”, un relat fresc, ben narrat, senzill i efectiu. Un senyor vol suïcidar-se i prepara la carta d’acomiadament perfecta. Però les coses no sortiran tan fàcils.

I a “Escoria” de Gal Gomila el tancament d'una fàbrica i l'acomiadament de la plantilla son la referència a traves de la qual la dona protagonista repassa breument el passat de l'empresa. No li he trobat el què. La il·lustració de la Carla Cucurella, molt correcte.

La Laura Tomàs ja és una coneguda a can Kraken, gràcies al notable conte “Variacions” i el correcte “Perdudes”. Ara en presenta “Nomeolvides”, el primer cop que la llegeixo en castellà. Es tracta d’un relat absorbent i estrany alhora. Resulta un pèl difícil de seguir i de ben segur mereix una segons lectura. Un intercanvi de memòries entrellaçades o reencarnacions creuades. Ben portat però complicat. Tanmateix, és del tipus de contes que m’atrauen irremeiablement.

Com sabeu, no acostumo a valorar la poesia però haig de dir que “Corriol” d’Emili Morales m’ha agradat tot i no valorar-la qualitativament.

Continuem amb “Els déus” del Javi Fernández. Aquí tenim un conte curiós on els adults de tot el mon es reinicien i retornen a la ment de nadó. El mon queda en mans dels infants. Recorda la novel·la La era de ma Supernova de Cixin Liu. És un plantejament valent però que potser mereixeria una extensió més llarga. Molt bé.

La present Narranación també té un article: “Obres i artistes maleïts”, un interesant repàs a obres literàries que presenten un aura de misteri. També d’autors que no han acabat massa bé. Tanmateix el to de l’article no m'ha acabat d'entrar bé.

I acabem amb el reportatge estrella de la coberta: “Tot és Kaffa”. Una no-entrevista que un cop mes ens porta de manera particular i amable a repassar l'obra i les influències del genial il·lustrador. Tot un plaer.

Eloi Puig
06/05/2023