THORGAL:
saga DE EL PAÍS DE QÂ

El País Qâ
La Pays Qâ
(1986)

Los ojos de Tanatloc
Les yeux de Tanatloc
(1986)

La ciudad del dios perdido
Le cité du dieu perdu
(1987)

Entre tierra y luz
Entre terre et lumière
(1988)

Guió: Van Hamme
Dibuix: Rosisnki

Editorial:
Norma
(1990/2000)

Col.lecció:
Pandora

Núm: 3, 9, 12, 15

Pàgines:
48/ àlbum

Sèrie:
Thorgal

Números originals:
10, 11, 12 i 13

Sovint hem parlat que la sèrie de Thorgal combina amb mestria la ciència-ficció i la fantasia, ambdós gèneres narrats amb grans dosis d’aventura. També cal recordar que tot i que normalment aquestes aventures són finites i es poden desenvolupar en un o més volums, hi ha una història de rerefons que de quant en quant el guionista Van Hamme va rescatant: Parlo dels orígens de Thorgal i la seva relació amb una civilització extraterrestre però també parlo dels poders que poc a poc es van fent evidents en el seu fill Jolan.

Doncs bé, aquesta saga que s’inicia amb El Páis de Qâ i que continua en tres volums més és un retrobament amb aquests vells temes que ja vam poder gaudir en números anteriors – especialment a La Isla de los mares helados, El hijo de las estrellas i Alinoé. Una saga que es converteix en la millor història de Thorgal fins a la data, especialment pel segon volum d’aquesta, Los ojos de Tanatloc, tot un referent a seguir sobre guió, ritme i dibuix en la llarguíssima sèrie de Thorgal.

Ja es va avançar a l’anterior volum, Los arqueros, que els personatges allí presentats tindrien un paper importantíssim en la present saga. I així és: Thorgal i els seus nous amics – pie-de-arbol i Tjall el fogoso estan passant una temporada amb el víking i la seva família quan entra en acció Kriss de Valnor segrestant a Jolan i Pie-de-arbol. El motiu? Forçar l’ajuda de Thorgal per una aventura perillosa i fantàstica. Quan acompleixin l’esmentada missió, Jolan serà presumiblement alliberat. I aquí és on l’imaginació de Van Hamme es combina amb un Rosisnki increïble i se’ns obren les portes a un viatge cap a Amèrica – no descoberta oficialment encara- en una apassionant aventura en una de les ciutats-estat maies on el passat de Thorgal tindrà un paper important però on també Jolan descobrirà del què és capaç.

Em torno a referir aquí al magnífic Los Ojos de Talatnoc com el millor capítol d’aquesta saga amb un intercanvi d’acció entre Thorgal i Jolan i amb un gran encert dels autors a retratar l’ambivalència de Kriss o la nova cara d’Aaricia que no pot quedar-se enrera quan el seu únic fill està en perill. Una història de pura ciència-ficció però perfectament integrada en la història del nostre món –recordem que les incursions víkings van ser contemporànies del període post-clàssic dels maies-.