BARRAYAR
Barrayar
(1991)

Lois McMaster Bujold

Editorial:
Ediciones B (2007)

Col.lecció:
Byblos

Núm: 379-6

Pàgines: 439

Lectures relacionades:
Fragmentos de honor
El Aprendiz de guerrero
El juego del los Vor
Fronteras del infinito
Cetaganda
Hermanos de armas
Danza de espejos

Altres edicions:

ESPANYOL:
1999 Ediciones B, VIB, 284/1

1994 Ediciones B, Nova, 60

Lois McMaster Bujold va escriure Barrayar l’any 1991, cinc anys després d’encetar l’arc argumental dels pares de Miles Vorkosigan. Aquesta segona novel.la és una continuació directa de Fragmentos de honor i completa amb èxit les aventures i desventures dels progenitors del personatge que més fama donaria a la saga.

Bujold es va decantar en el seu moment per escriure sobre el personatge de Miles, de manera que bona part de les novel.les protagonitzades per ell van ser escrites abans que Barrayar. Però com deia, l’any 1991, l’autora va decidir crear un pont, un nexe entre aquell primer volum separat de la trama principal de la vida de Miles – Fragmentos de honor- i la primera novel.la pròpiament dita on apareix aquest – El aprendiz de guerrero-.

I Barrayar és això mateix: un pont entre novel.les que completa els afers que van portar a Cordelia, la mare de Miles, a viure al planeta del mateix nom, feu conservador dels Vor i dels seus costums més arcaics. Un planeta inhòspit, no pel seu clima o fauna, si no per les nombroses intrigues cortesanes i tradicions ancorades en èpoques passades en que es veurà immersa la nostra heroïna mentre cerca desesperadament l’estabilitat necessària per donar a llum el seu fill.

Cordelia és l’alma matter de Barrayar, a l’igual que ho va ser a l’anterior novel.la. Una betanesa que mira amb una barreja d’admiració i incredulitat la societat on ha escollit viure per unir-se en matrimoni al que ara és el regent de Barrayar (i de tot l’imperi es clar). Bujold torna de seguida a col.locar-nos a l’alçada de la protagonista, ens fa viure els seus temors, les seves alegries i tot allò que li passa per la ment. La complicitat amb lector queda ben fermada; però no només amb ella, si no també amb la resta de personatges –molts d’ells ja apareixien a l’anterior novel.la-.

En aquest segon –i definitiu volum- dedicat a Cordelia i Aral Vorkosigan no ens mourem del planeta Barrayar, no ens veurem immersos en grans batalles espacials o en afers que afectin a l’equilibri galàctic. Tot l’argument gira entorn a les intrigues de palau i de les diverses faccions i partits que componen el caòtic ordre de Barrayar. La novel.la està dissenyada per mostrar-nos els patiments d’una guerra civil i de retratar una part de la societat que no sol participar activament en els enfrontaments: Els civils i en particular les mares. Bujold es centra en el paper protector de la mare –o futura mare- i els instints que desperta el fet de dur un fill al ventre, i més quan una sap que aquest pot estar en perill.

Potser els primers capítols resulten una mica pausats- almenys si els comparem amb el frenètic començament de Fragmentos de honor- però de seguida l’autora introdueix el primer clímax de la novel.la, i a partir d’allí els esdeveniments es precipiten. Bujold continua demostrant posseir una mà ferma alhora de narrar-nos una història que s’enclava directament dins de la ciència ficció més clàssica de l’space opera però que podria convertir-se amb uns lleus tocs en una novel.la històrica qualsevol.

Un bona aventura per tancar el cicle dels pares de Miles i per obrir pas a la primera novel.la protagonitzada per aquest. Imprescindible haver llegit abans Fragmentos de honor per tenir una visió completa de la història i sobretot dels sentiments i manera de pensar de Cordelia. També recomano llegir-los seguits, doncs tot i que són novel.les independents, formen una parella magnífica a la que no cal fer esperar.