FRONTERAS DEL INFINITO
Borders of infinity
(1989)

Lois McMaster Bujold

Editorial:
Ediciones B
(2006)

Col.lecció:
Byblos

Núm: 379/2

Pàgines: 377

Lectures relacionades:
Fragmentos de honor
Barrayar
El aprendiz de guerrero
El juego de los Vor
Cetaganda
Hermanos de armas
Danza de espejos

Altres edicions:

1992 Ediciones B, Nova, 44

“Fa massa temps que vaig llegir la darrera aventura de Miles Vorkosigan”. Aquest era l’inici de la meva anterior ressenya sobre una novel·la de Miles Vorkosigan, El juego de los Vor. Em vaig prometre a mi mateix no trigar tant en llegir les novel·les de la Lois McMaster Bujold però em dol confirmar que un cop més he faltat a la meva paraula i he tornat a deixar passar massa temps entre l’anterior novel·la i aquesta. Concretament més de 3 anys!!! Imperdonable. Sort que totes elles són autoconclusives però això no treu que t’evidenciïn que el temps passa volant.

Fronteras del infinito en un volum especial. No és una novel·la sinó tres històries curtes que s’uneixen a través d’una breu narració en forma de fix-up. Òbviament totes elles estan protagonitzades pel nostre intel·ligent, deformat i carismàtic Miles Vorkosigan, fill d’una noble família barrayaresa però amb un problema genètic de naixament –degut a un atemptat terrorista frustrat- que l’estimula a cercar les solucions usant el seu bé més preuat: La ment -sempre a ple rendiment- i les seves dots d’entabanar al contrari.

La primera novel·la (guanyadora d’un Premi Hugo i un premi Analog) es titula “Las montañas de la aflicción” i probablement sigui l’aventura que menys té a veure amb la ciència-ficció – podria estar ambientada a qualsevol país en èpoques no molt pretèrites-. És una narració que s’enfoca a destapar antigues tradicions de caire supersticiós de la gent rural del comptat d’Aral Vorkosigan –el pare de Miles-. Unes creences que sembla han portat a provocar un infanticidi d’un nadó acabat de néixer. Miles haurà d’investigar usant com sempre el sentit comú i la intel·ligència en comptes de la força bruta- la qual seria el camí fàcil- en un conte força emotiu i allunyat dels cànons que fins ara havia establert l’autora. “Las montañas de la aflicción” es troba cronològicament després de El Juego de los Vor i abans que Cetaganda però es pot llegir sense problemes doncs no té cap mena de nexe amb els altres llibres.

Seguidament, “Laberinto” (Premi Hugo) –ubicat després de Cetaganda ens torna a oferir una aventura que segueix més els cànons de les aventures passades. Una missió rutinària, on altre cop Miles es converteix en l’almirall Naismith, que poc a poc es va complicant i esdevé crucial per la política del planeta. La improvització de Miles i algun que altre cop de sort propiciaran que l’aventura prengui camins no previstos. Jackson’s Whole és un planeta replet de cases mafioses i tràfic de tota mena. Allí els mercenaris Dendarii i el mateix Miles es veuran embolicats en un complot d’espionatge al voltant d’experiments de caire genètic força atractiu.

I per acabar, “fronteras del infinito” és un conte també protagonitzat pels mercenaris fidels a l’almirall Naismith; en aquest cas pren una forma curiosa al tractar-se d’una aventura de fuga de presons. El mateix Miles està pres cercant un presoner i ha de trobar la manera de fugar-se d’una presó de màxima seguretat cetagandesa. És una història interessant però un pèl tramposa al final.

En tot cas, són tres històries menors en la llarga bibliografia de Miles Vorkosigan, però que mantenen el bon ritme que Bujold ha sapigut impregnat en tots i cadascun dels volums anteriors. Pels que no hagin llegit mai res sobre el personatge de Miles Vorkosigan també seria un bon començament per entreveure les seves habilitats – i defectes- en tres aventures que no aporten molt a la història general i que poden servir perfectament com a introductòries – tot i que jo recomano sempre llegir les obres de forma cronològica-

Eloi Puig, 15/12/2011