L’univers que va crear John Scalzi quan va publicar La Vieja Guardia és prou interessant i flexible per acollir més novel.les. Aquesta segona novel.la, Las Brigadas fantasma, és una seqüela d’aquella novel.la on els ancians de més de 75 anys que ho desitjaven eren transformats genèticament en joves guerrers de pell verdosa a canvi d’allunyar-se per sempre de la Terra i lluitar en defensa de la humanitat. Però és una segona part semi-independent on l’autor escull altres protagonistes i altres arguments per complementar com qui no vol la cosa, la trama de rerefons que a la primera novel.la quasi ni s’intuïa. Scalzi va centrar-se en descriure’ns la nova vida d’una septuagenaris soldats com a excusa per introduir-nos al seu univers. Ara no cal, ara l’autor ja té les ales lliure per tirar pel dret i crear una space opera al 100%, una aventura que té ingredients propis que la fan molt especial, fins al punt de superar a la seva predecessora.
Els personatges canvien- almenys quasi tots-, i per tant ja no és John Perry qui ens narra les seves aventures. De fet aquesta segona part està escrita en tercera persona i es centra en un col.lectiu que a La Vieja Guardia només era tocat d’esquitllada: Els soldats creats i modificats genèticament amb ADN de morts – els quals van morir abans de poder entrar a formar part de les Forces de defensa Colonial- ; els mal anomenats brigades fantasma.
La bona pregunta que el lector s’ha de fer és: Calia fer una novel•la ambientada en aquests soldats? Doncs sí. Punt. A La Vieja guardia, Scalzi ja va deixar pistes sobre l’importància d’aquest col.lectiu, de fet ens va ensenyar la pastanaga per atreure la nostra atenció. En la present novel.la ens deixa enxampar el premi de la pastanaga però ens insinua més trames interessants pel futur. Però cal centrar-se, a Las Brigadas fantasma no només la barreja d’aventura, suspens i acció és tan o més intensa que a l’anterior novel.la, no només aprofundim en la recerca del què és humà i el que no – el mite de Frankenstein torna a cobrar més força que mai-, si no que a més, la trama de rerefons està encara més aconseguida que a la primera novel.la… unint alguns aspectes que potser a La Vieja Guardia ens deixava freds. Tot el que volíem saber sobre aquests soldats especials ho sabrem ara.
La situació a la galàxia resulta preocupant quan al primer capítol- per cert, magnífic, una entrada triomfant d’Scalzi per la porta gran de l’space opera- es descobreix que tres races alienígenes s’han aliat per lluitar contra la humanitat gràcies a la traïció d’un científic que ha canviat de bàndol. A partir d’aquí l’Unió Colonial posarà a treballar en aquesta greu conspiració a l’elit dels soldats humans: Les Forces Especials o el que ve a ser el mateix: Les brigades fantasma.
La imaginació de Scalzi ens porta alguns temes recurrents dins el món de la ciència-ficció com les transferències de consciència – recordo amb afecte novel.les com Carbono alterado que tractaven magníficament aquest tema-, la clonació, les flotes de naus o les batalles d’infanteria al més pur estil de la franquícia Warhammer 40.000 o de la pel.lícula Starship Troopers… per no parlar de l’especulació de la revolució genètica; tot plegat però, sota la ploma entregada, divertida i amena d’un autor amb personalitat que sap el que busca, que cuida els detalls però sobretot que dissenya un argument complex però que es resol de forma eficient. No sempre és així en moltes novel.les on queden fils penjant… aquí tot està planificat per donar un pas més en la informació de l’univers d’Scalzi, tant a nivell humà com a nivell de certes races alienígenes –especialment les protagonistes d’aquesta entrega- sense oblidar l’omnipresent ombra dels comu, una raça superior amb un nivell tecnològic i espiritual molt per sobre de la resta de les 600 civilitzacions del sector –seria interessant aquí jugar a endevinar si els comu estan establint un rol semblant al que van tenir les dues races antagòniques superiors a l’univers de la mítica sèrie Babylon 5-.
A més, com deia, l’autor entra de ple en el mite de Frankenstein… en com se sent un ésser que ha estat creat a partir dels morts per tenir un objectiu a la vida. El fet que el nostre protagonista, Jared, sigui un soldat acabat de crear amb aquestes característiques, i que a més pateix la transferència de consciència d’un clon del nostre científic traïdor dóna una versatibilitat increïble i un joc d’especulacions que lluny de quedar-se estancades, obren noves portes a jugar amb aquesta magnífica i entranyable màquina pensant que és el nostre cervell. No hem de pensar que les reflexions metafísiques d’Scalzi siguin d’una profunditat inabastable, però sí el suficientment ben plantejades com per complementar amb bona nota la trama argumental principal.
Així doncs, acció, especulació, aventura i una bona dosi de reflexió són els ingredients d’una seqüela que per variar ha acabat superant la novel.la original, en poc més de 300 pàgines, un altre encert que s’allunya de totxos als quals els hi sobren la meitat de l’extensió. La sèrie de La Vieja Guardia té la particularitat d’anar al gra, de divertir, d’entretenir com les millors sagues d’aventures espacials i en les pàgines justes. Aquest mateix mes de febrer és a punt de sortir al mercat en castellà el tercer llibre de la sèrie, La Colonia perdida. Esperem que la darrera novel.la de la sèrie, Zoe’s tale -encara no traduïda- aparegui també aviat dins la col.lecció de Minotauro.
Eloi Puig, 05/02/09
|
|