EL FILL PETIT PERD EL SEU VAIXELL CAP A LES CREUADES I ALTRES TEXTOS
(2023)

Diversos autors

Editorial:
Edicions SECC
(2023)

Col.lecció:
Regal CatCon 2023

Núm: ---

Pàgines: 96

Traductor:
Edgar Cotes

Il·lustradora:
Marta Madonado

Comencem l’any amb la lectura d’un recull especial del qual em va quedar penjada la ressenya en el seu moment. Es tracta de El petit fill perd el seu vaixell cap a les croades i altres textos. Quan ja estem preparant la CatCon del 2024 quedava encara repassar aquest recull que es va regalar als primers cent assistents de la CatCon 2023. Un recull que combina relats dels convidats d’honor amb també aportacions desinteressades de traductors i escriptors que van participar d’una manera o altra a l’esdeveniment.

La convidada d’honor de la CatCon 2023 va ser la canadenca Premee Mohamed que tot just llavors ens presentava la seva primera obra traduïda al català: Mentides sobre la mort. El seu relat és el que dona títol al recull: “El petit fill perd el seu vaixell cap a les croades”. Aquest és un conte fantàstic amb aires, m’atreviria a dir, poètics on un jove cavaller és atrapat (i empassat) un dia per un drac i llavors necessita quedar-se a viure dins d’ell. L’estil de la Premee és, com comentava, un tant líric, amb escenes que ratllen el surrealisme però amb una prosa prou eficaç perquè, si ens deixem anar, somiem amb les aventures que li ocorren al jove cavaller. Molt correcte.

Jordi de Manuel també va ser convidat d’honor a la V CatCon dels 2023 i ens va regalar aquest relat que juga amb la intriga i la desesperació per al final donar-li la volta i oferir-nos un toc d’humor. Es tracta de “Marlowe” i és un dels millors contes d’aquest recull. L’ambientació: Completament post-apocalíptica i narrada amb fredor de manera que sembla que la gana, la set i la manca d’esperança se t’introdueixi als ossos. No és el primer cop que De Manuel escriu bons contes amb el rerefons d’un cataclisme: recordem per exemple ·”Els hostes” que va sortir a l’antologia Contes de terror. Potser fins i tot comparteixen el mateix univers (cosa habitual en moltes de les obres de l’autor barceloní). Tot i que el final ens pot semblar una mica en to de broma, la narració és molt notable i trobo que podria convertir-se en una novel·la despietada.

Seguim amb “Finit” de l’Ivan Ledesma, que a la CatCon, juntament amb el Javier Calvo, va oferir la xerrada més exitosa de la convenció sobre Lovecraft. L’Ivan ens acosta a un dels seus relats que juguen amb el terror psicològic quotidià. Un fet senzill, diàlegs punyents i molta mala llet. A “Finit” ens presenta una escena quasi surrealista quan en una botiga normal i corrent de queviures, un home que sembla drogoaadicte exigeix veure la seva dona al dependent que hi ha darrera el mostrador. Els nervis i la seva actitud van calant en la ment del lector de forma inconscient. Potser el final, una mica massa ras i curt. En certa manera m’ha recordat un altre conte seu, “Fent monstres” que va aparèixer a la seva antologia Compte! Conté contes! Aquest és, doncs, un relat que juga amb una trama negra però amb les dosis habituals de nerviosisme que incorpora Ledesma, una qualitat que s’evidencia també a la novel·la negra El carrer del xiprer que ben aviat comentaré a can Kraken.

El seu company de taula a la xerrada sobre Lovecraft, fou, com comentava, Javier Calvo, autor de la recomanadíssima La mesura de l’home i una de les eminències d’aquest país sobre l’autor de Providence. De fet, fa pocs mesos, Javier Calvo va traduir per primer cop al castellà Cartas I. Escribir contra los hombres, el primer recull epistolar de les centenars de cartes que Lovecraft va escriure en vida. I es clar, un expert com ell ens parla precisament d’un dels contes  —aquest cop allunyat dels mites de Cthulhu— amb un article titulat “La pornografia d’en Pickman”. I és molt intrigant el que ens explica Calvo sobre aquest conte i de com Lovecraft va escriure’l. Tot cobra més sentit i abans de llegir el relat (que va a continuació) entenem una mica les motivacions o el moment en que Lovecraft l’escriu. Tot un plaer per nosaltres aprendre d’aquesta sapiència d’en Javier Calvo.

Naturalment, el conte que segueix és “El model d’en Pickman” de H. P. Lovecraft, traduït per l’Edgar Cotes. Una història que barreja la inquietud vers a unes pintures i retrats que un pintor (l’esmentat Pickman) posseeix en una mena de col·lecció privada. Un conegut seu hi té accés i en un petit exercici virtuós de fascinació morbosa observa els quadres, entre ells, els d’uns gossos o cànids que semblen provenir de l’inframon.

“No val la pena que m’esforci a intentar descriure-te-les, perquè aquell home execrable i blasfem, i aquella increïble repugnància i feror moral venien d’uns detalls que les paraules no podien arribar a evocar”

Lovecraft juga, un altre cop, amb la suggestió de qui percep alguna cosa que està fora de lloc, que no s’avé amb la nostra realitat, encara que sigui una simple pintura. Un bon conte.

Roxana Canudas és una coneguda experta en manga que, juntament amb altres convidats, ens va oferir una primera aproximació a la variant Shōjo durant la primera sessió de la CatCon. En aquest petit article titulat “Si et va agradar aquesta pel·lícula, llegeix aquest manga” ens fa un llistat d’una sèrie de mangues actuals que poden ser del nostre grat segons els nostres gustos cinèfils. Tenint en compte que l’esclat del manga en català tot just comença, son consells més que benvinguts.

I per acabar aquest recull, ens topem amb “Membres del meu cos dispers”, un conte de l’Edgar Cotes més que interessant: Una noia té la sensació que és morta però la gent del seu voltant no se n’adona i la tracten com sempre. Amb una prosa eficient Cotes ens acosta a les sensacions que experimenta la noia al creure que no està viva. És un exercici difícil i fascinant alhora. Els recursos de l’Edgar cotes per fer-nos sentir inquiets han augmentat considerablement en els darrers temps (especialment després de la seva magnífica novel·la Un àngel cruel). Aquesta història, tanmateix, la trobo curta... com si necessités més capítols. Amb una mica de sort en surt una novel·la algun dia.

Res més, un recull insòlit que només els primers cent assistents a la CatCon poden disposar però que ens dóna a conèixer l’obra curta tant a autors foranis com de més nostrats a través de relats i articles amb visions ben disperses.

Eloi Puig,
06/01/2024